Les estacions de la L1
L’estació “Fabra i Puig” era de les denominades tipus Barcelona, amb amplis vestíbuls i tres andanes de 90 metres de longitud. Es trobava en corba a 10 metres de fondària de l’avinguda Meridiana. La decoració de les parets era de rajola de València gris Metro, terra de panot gris i sostre de volta i nervis de color blanc. Inicialment només disposava de dos accessos, un al carrer de Concepción Arenal amb Dublín i l’altre a l’avinguda Meridiana al costat del baixador ferroviari de Sant Andreu, on s’establia correspondència. Posteriorment es van obrir nous accessos a l’avinguda Meridiana cantonada amb el passeig de Fabra i Puig i a l’estació d’autobusos, darrera de l’edifici de RENFE.
L’any 2003 l’estació es va sotmetre a una completa renovació, amb un canvi de tota la seva decoració a les parets i al terra, la instal·lació de nous bancs, papereres i senyalitzacions, noves màquines cancel·ladores i d’autovenda de bitllets i abonaments, la supressió del taquiller i del cap d’estació, la instal·lació de càmeres de videovigilància, la col·locació de rajoles-guia especials per a invidents, la instal·lació d’escales mecàniques i d’un ascensor hidràulic carrer-vestíbul i dos més de vestíbul a andanes laterals a la sortida Meridiana-Dublín.
Les estacions de la L3
L’estació “Canyelles” de la L3 de metro està situada al subsòl de la Via Favència, entre el carrer de Federico García Lorca i la rambla del Caçador. En el disseny s’ha tingut en compte els criteris del veïnat de la zona pel que fa als aspectes d’integració urbana de les estacions i els seus accessos. Té un vestíbul a cada extrem, un dels quals dona accés des de la Via Favència amb el carrer de Federico García Lorca, i l’altre a la Via Favència amb rambla del Caçador, davant del parc de Josep Maria Serra Martí. El primer incorpora escales fixes i mecàniques intel·ligents, i el segon, a més, un ascensor elèctric de baix consum que també accedeix al parc de Josep Maria Serra i Martí. Tots dos vestíbuls, situats en el nivell superior, han estat dissenyats per Alfons Soldevila, i hi ha un poema visual on es representa el mapa terrestre i el mar en forma de diana. Es tracta d’un díptic plàstic i d’un grup escultòric compost per dos elements concebuts per a cadascun dels vestíbuls. L’anomenat “Tir al món” ocupa el vestíbul de Via Favència-rambla del Caçador, i l’anomenat “Mar de fons” ocupa el vestíbul de Via Favència-Federico García Lorca.
La resta de la decoració la formen plaques de terratzo gris clar a les parets i rajoles de granit gris clar i rajoles especials per a invidents amb bandes rugoses al terra. Altres elements instal·lats són càmeres de vídeo-vigilància i barreres de peatge amb panells mòbils de vidre, un dels quals és més ample per donar cabuda a cotxets i cadires de rodes. El nivell inferior està format per una andana central de 100 metres de longitud i 8 metres d’amplada i dues vies laterals. La decoració la conforma un sostre ondulat amb el punt més baix al centre de l’andana i que va augmentant a mesura que s’acosta als vestíbuls. El terra de l’andana central incorpora rajoles de granit gris clar i especials per a invidents amb bandes rugoses, i les parets són recobertes amb panells fonoabsorvents. L’enllaç entre l’andana i el primer vestíbul es realitza mitjançant escales fixes i mecàniques intel·ligents, mentre que el segon, a més, incorpora un ascensor elèctric de baix consum. En una de les parets hi ha instal·lada una pantalla a la qual una càmera projecta la programació del Canal Metro de televisió.
L’estació “Roquetes” té un disseny molt similar a les estacions de la nova L9 i L10, és a dir, per mitjà d’uns vestíbuls en forma de pous cilíndrics al centre dels quals hi ha els ascensors panoràmics. Disposa de dos vestíbuls. El primer s’emplaça a la cruïlla del carrer Jaume Pinent amb les Torres, té 255 metres quadrats de superfície i uns accessos distribuïts al llarg del carrer que contenen una escalinata, un ascensor i una llarga escala mecànica (amb dos trams). El pou té 18 metres de diàmetre i conté 3 ascensors. El segon vestíbul es troba sota el carrer de Vidal i Guasch, i el seu accés és a nivell de carrer. El pou té 24 metres de diàmetre i conté 4 ascensors. El disseny decoratiu ha anat a càrrec de Salvador Juanpere, a partir de la singularitat arquitectònica de l’estació i de les característiques socials del barri de Roquetes.
A la paret del pou de 24 metres s’hi ha instal·lat un total de 500 plaques d’alumini recobertes de vinil tricolors on a cadascuna d’elles hi ha escrita una paraula que té a veure amb la barriada. L’obra s’anomena “Viatge global, viatge local, viatge personal”. El pou de 18 metres és similar en l’ús de colors blaus i platejats i incorpora plaques d’alumini tricolors amb dades, fets i paraules referents a l’any 2008. Els ascensors dels pous tenen capacitat per a 23 persones, es desplacen a una velocitat de 2m/s i estan coordinats amb l'arribada dels trens. També hi ha escales fixes per a emergències i evacuació. A 50 metres de profunditat es troba el nivell inferior amb una andana central de 8 metres d’ampla i 100 metres de longitud i dues vies laterals. A cada extrem de l'andana hi ha un grup d'escales mecàniques, una escalinata i una ascensor que condueixen al passadís que desemboca al pou on hi ha els ascensors de gran capacitat amb destinació als vestíbuls. La decoració consta de panells fonoabsorbents a les parets, i rajoles de granit gris fosc i especials per a invidents amb bandes rugoses a l’andana.
L’estació “Trinitat Nova” s’emplaça sota els carrers d’Aiguablava i Chafarinas, i s’ha configurat com a un intercanviador potent al nord de Barcelona amb la L4 i la L11. Hi ha dos accessos, un des del carrer de las Chafarinas i el carrer de Palamós i un altre al carrer de Pedrosa compartit amb la L4 i la L11. El vestíbul del carrer de Palamós, de 340 metres quadrats de superfície, s’ubica al nivell del parc i s'hi accedeix per mitjà de dos accessos a peu pla independents que conflueixen en un sol vestíbul. L’accés a l’andana es fa per mitjà d’un ascensor hidràulic i a través de tres trams d'escales mecàniques i fixes que discorren per una gran obertura que permet que entri llum natural del carrer fins a 30 metres de profunditat. La decoració ha anat a càrrec d’Enric Maurí, amb una obra fotogràfica lenticular dinàmica i amb 3D composada per dos plafons que componen dades i fets significatius de la memòria del barri de la Trinitat Nova. Es titula “Metamemòria”. El vestíbul del carrer de Pedrosa és d’accés a peu pla i consta de dos passadissos, un dels quals, el de la dreta, dóna accés a l’andana de la L3 a través de tres trams d'escales mecàniques i fixes, i d'un ascensor. L’altra porta a l’andana de la L4 i la L11. La decoració de les parets ha anat a càrrec d’Antonio Ortega, i es tracta d’una obra abstracta monumental amb siluetes en forma de taques que fan referència a diversos aspectes de la història de la Trinitat Nova. El nivell inferior consta de dues vies laterals i una andana central de 8 metres d’ampla i 100 metres de longitud. En sentit ascendent hi ha una cua de maniobres de tres vies. La decoració consta de panells fonoabsorbents a les parets, i rajoles de granit gris fosc i especials per a invidents amb bandes rugoses a l’andana.
Les estacions de la L4
L’estació “Maragall” es troba a 8 metres de profunditat, sota la ronda del Guinardó, entre els carrers del Segle XX i Lluís Sagnier, i disposa de dos nivells. El primer, l’inferior, té dues andanes de 94 metres de longitud, i decoració amb plafons de terratzo grana i beix alternats a les parets, rajoles de terratzo grana i beix al terra i sostre pla amb jàsseres vistes de formigó. El superior, disposa d’un vestíbul al costat sud d’un sol accés a la ronda del Guinardó, i un altre al costat nord de 105 metres de longitud que permet establir correspondència amb la L5. Una escala mecànica de 3 metres uneix l’andana ascendent amb el passadís d’enllaç.
.jpg)
L’estació “Llucmajor” es troba a 7,5 metres de fondària, sota el passeig de Verdum, entre els carrers de Formentor i Bunyola, i disposa de dos nivells. El primer, l’inferior, consta de dues andanes de 94 metres de longitud, i decoració amb plafons de terratzo marró i beix alternats a les parets, rajoles de terratzo negre i beix al terra i sostre pla de formigó. El superior, consta de dos vestíbuls: un al costat sud (construït el 1984) amb un sol accés al passeig de Verdum, i un altre al costat nord, amb accessos a les places dels Jardins d’Alfàbia i Llucmajor. Existeix una escala mecànica de 3,75 metres que uneix l’andana descendent amb el vestíbul del costat sud, i dues més de 3,90 metres que comuniquen les dues andanes amb el vestíbul del costat nord.
L’estació “Via Júlia” es troba a 7,5 metres de fondària, sota la Via Júlia, entre els carrers de Batllori i Joaquim Valls, i disposa de dos nivells. El primer, l’inferior, consta de dues andanes de 97 metres de longitud, i decoració amb terratzo grana i beix alternats a les parets, rajoles de terratzo grana i beix al terra i sostre pla de formigó. El superior, consta de dos vestíbuls: un al costat sud amb un sol accés al carrer d’Argullós, i un altre al costat nord també d’un sol accés al carrer de Joaquim Valls. Existeixen dues escales mecàniques de 4,50 metres que uneixen l’andana ascendent amb els dos vestíbuls.
A cadascuna de les tres estacions, el sistema de ventilació s’aconsegueix mitjançant equips d’impulsió, i als túnels gràcies a equips d’extracció d’aire, i van estrenar nous sistemes de seguretat i control amb la connexió amb el centre de Control de Trànsit Centralitzat (CTC) i la senyalització automàtica. D’altra banda, amb el pas dels anys, totes tres estacions han modernitzat el sistema de senyalització (des de l’any 1982), i han incorporat noves màquines de peatge, màquines d’autovenda de bitllets i abonaments, un sistema de càmeres de videovigilància i la supressió de la figura del taquiller i del cap d’estació. Les estacions “Llucmajor” i “Via Júlia” han instal·lat, a més, rajoles-guia per a invidents i ascensors hidràulics carrer-vestíbul i vestíbul-andanes en els accessos nord.
L’estació “Trinitat Nova” s’ubica sota el carrer d’Aiguablava entre els carrers de Pedrosa i La Fosca, és de disseny funcional i senzill. La seva construcció fou relativament fàcil, doncs es va aprofitar el túnel d’accés de l’estació “Roquetes” als tallers i cotxeres. Disposa de dos accessos al carrer d’Aiguablava: un a la part superior, en el mur sota els blocs de l’Obra Sindical del Hogar, i un altre a la part inferior, cantonada amb el carrer de Pedrosa. En el primer, l’accés és pla i al mateix nivell del carrer, i disposa d’unes escales fixes per accedir al vestíbul, el qual està decorat amb plaques de granit gris a les parets, rajoles de terratzo al terra i formigó pintat de gris al sostre. És on s’ubica el cap d’estació i un petit centre de control de trànsit. L’accés andana-vestíbul i vestíbul-carrer s’efectua per mitjà d’escales fixes de doble barana i una escala mecànica ascendent. En el segon, l’accés és també pla i al mateix nivell del carrer fins i tot per accedir al vestíbul, i disposa d’una decoració idèntica a l’anterior.
L’accés andana-vestíbul s’efectua per mitjà d’escales fixes i mecàniques i un ascensor hidràulic. A diferència del primer vestíbul, aquest es troba per sota de l’andana degut als desnivells dels carrers del barri. Amb l’arribada de la L3 fins a “Trinitat Nova”, el vestíbul s’ha ampliat amb un passadís d’enllaç entre ambdues línies. La nova estació fou la primera a estrenar noves barreres de peatge amb panells mòbils de vidre en comptes dels clàssics torniquets metàl·lics, i amb la validadora a la dreta del viatger. L’accessibilitat a persones de mobilitat reduïda s’aconseguia mitjançant l’ascensor hidràulic, una barrera de peatge més ampla per donar cabuda a les cadires de rodes i, en el cas de persones invidents, mitjançant un sistema de rajoles de diferent textura que permeten guiar als vestíbuls i a l’andana. El nivell pròpiament d’estació ferroviària consta d’una andana central de 90 metres de longitud i 8 metres d’ample i dues vies laterals, i està decorat amb rajoles de gres al terra i mamposteria de totxana buida grisa pintada de color crema a les parets. Els combois de la L4 estacionaven sempre a la via ascendent, mentre que la descendent quedava reservada per a efectuar maniobres i, més endavant, per a l’arribada dels trens de la L11.
Les estacions de la L5
Inicialment, les estacions de Maragall, Virrei Amat i Vilapicina tenien en comú la disposició d’un nivell inferior per a l’estació pròpiament dita (vies i andanes) i un altre de superior per als vestíbuls, decoració amb rajola de València tipus gris metro a les parets, terra de panot i sostre de volta amb nervis (llevat els vestíbuls) pintat de blanc.
L’estació “Maragall” es situa a 14 metres de fondària al subsòl del passeig de Maragall, entre els carrers de Varsòvia i Mascaró. Al nivell inferior disposa d’una andana central en corba de 88 metres de longitud i dues vies laterals, i d’un nivell superior format per dos vestíbuls, un dels quals dona al carrer de Ramon Albó (on hi ha un passadís d’enllaç amb la L4) i l’altra al carrer del Prat d’en Roquer i a l’avinguda de Borbó amb passeig de Maragall.
L’estació “Virrei Amat” es situa a 10 metres de fondària sota la plaça del Virrei Amat, entre el carrer de Felip II i el passeig de Fabra i Puig. El nivell inferior consta de dues andanes laterals en corba de 90 metres de longitud i dues vies centrals, i el nivell superior de dos vestíbuls, un dels quals dona accés al carrer de Felip II i al centre de la plaça i l’altre als dos laterals del passeig de Fabra i Puig amb el carrer del Doctor Pi i Molist. Aquest darrer ha estat completament remodelat i des del 2013 incorpora un nou accés al centre de la plaça que inclou escales mecàniques i un ascensor carrer-vestíbul. Pel que fa a les andanes, aquestes han estat elevades al nivell dels cotxes, i inclouen rajoles especials per a invidents. Igualment s'ha instal·lat un ascensor vestíbul-andana.
L’estació “Vilapicina” es situa a 10 metres de fondària sota el passeig de Fabra i Puig entre els carrers del Teide i de Canfranc. El nivell inferior consta d’una andana lateral i una altra de central totes dues rectes i de 90 metres de longitud i tres vies, dues de les quals estan entre andanes per als trens en servei i l’altra entre andana i paret destinada a enllaçar amb les cotxeres i en l’altra direcció a un rentador situat a 74 metres de distància. El nivell superior disposa de dos vestíbuls, un dels quals dona accessos al carrer del Teide i al passatge de les Palmeres, i l’altre als carrers de Cartellà i de Canfranc. En aquests darrers s’han instal·lat els ascensors hidràulics carrer-vestíbul i vestíbul-andana.
Amb el pas dels anys, totes tres estacions han modernitzat el sistema de senyalització (des de l’any 1982), i han incorporat noves màquines de peatge, màquines d’autovenda de bitllets i abonaments, un sistema de càmeres de videovigilància i la supressió de la figura del taquiller i del cap d’estació.
Les estacions de la L11
El disseny de les estacions conté elements comuns. Els sistemes de seguretat incorporen càmeres de vídeo-vigilància a tots els vestíbuls i les andanes, sortides d’emergència en cas d’evacuació dels passatgers i un sistema de tancament automatitzat de les andanes per mitjà de mampares de vidre de seguretat entre l’andana i la via a totes les estacions. En l’aspecte de l’accessibilitat, la majoria d’estacions en funció del seu nivell de profunditat contenen escales mecàniques, rampes i ascensors hidràulics, i totes disposen de rajoles especials per a invidents, andanes al nivell del pis dels trens, peatges, cancel·ladores i màquines d’autovenda de bitllets i abonaments per a invidents i gent amb cadira de rodes. Pel que fa als sistemes d’informació, totes incorporen panells electrònics que indiquen el temps d’arribada del proper tren, l’hora, la destinació i qualsevol incidència, i a les estacions d’una sola via i andana hi ha també informació acústica de la direcció del proper tren. El sistema de peatge incorpora, igual que l’estació “Trinitat Nova”, panells mòbils de vidre.
D’altra banda, mereix la pena remarcar que les estacions han estat dissenyades en base a una experiència participativa d’intervenció artística, amb la col·laboració de diverses associacions i entitats que van convocar al veïnat de les barriades afectades pel metro on tothom que ho desitgés aportés suggeriments i idees per a la configuració estètica final de cadascuna de les estacions. El resultat fou un cúmul d’idees i propostes que expliquen la història dels barris a partir dels símbols que els han marcat. Es pretenia amb això trencar amb el disseny clàssic de la majoria d’estacions de metro de Barcelona, fent de cadascuna d’elles una obra creativa i original. Artistes de nivell nacional i internacional es van encarregar del disseny artístic contemporani. Els col·lectius que van participar en el disseny de les estacions de la L11 han estat, entre d’altres, el Jubilat, l’Educació d’Adults, el Grup de Manualitats, El Desván, l’Institut d’Enseyaments Secundaris Roger de Flor, La Madriguera i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova. De tota manera, hi ha aspectes comuns a totes les estacions, com les rajoles negres de terratzo al terra, parets de granit a les parets dels vestíbuls i de formigó a les de les andanes i sostre de formigó recobert amb plaques d’alumini.
L’estació “Trinitat Nova” és la mateixa que la de la L4, amb la qual cosa és la primera de Barcelona on convergeixen dues línies alhora. Els trens de la L11 circulen per la via descendent mentre que els de la L4 ho fan per la via ascendent. L’andana central facilita un ràpid i còmode intercanvi per a continuar el viatge.
L’estació “Casa de l'Aigua” es troba a 293,280 metres de distància de l’anterior, emplaçada ben a prop del carrer d’Aiguablava, al final dels tallers de Roquetes i disposa d'un sol nivell que inclou vestíbul i andana. L’accés es fa a peu pla des del carrer d’Aiguablava on s’accedeix al vestíbul. Tant sols hi ha una sola andana lateral en corba i en sentit Can Cuiàs amb una sola via. La decoració interior és de la dissenyadora Gemma Nogueroles. Hi ha una reproducció digital d’una fotografia en un gran mural elaborat a partir de la memòria del veïnat del barri, on es pot apreciar el desaparegut “pont dels Tres Ulls”. També hi ha una poesia escrita pel propi veïnat i corregit per poetes professionals que imagina el futur del barri. En el paviment, unes rajoles especials emulen el moviment de l’aigua i es pot apreciar una fulla de vinya que recorden que allà havia antigament unes vinyes.
L’estació “Torre Baró/Vallbona” es troba semidescoberta, a 1186 metres de distància de l’anterior, situada entre l’avinguda d’Escolapi Càncer i el carrer de Sant Feliu de Codines. Té un vestíbul a cada extrem de l’estació. El del costat sud disposa d'un sol accés, a peu pla (sense escales mecàniques i ascensors hidràulics) des de l’avinguda de Vallbona, ben a prop de l’estació “Torre Baró” de Rodalies-RENFE, on enllaça amb les línies R3 i R4. Disposa d’un centre de control. L’altre vestíbul està situat al costat nord i té un sol accés des del carrer de Sant Feliu de Codines. Per accedir al vestíbul i d’aquest a l’andana hi ha dos trams d’escales i ascensors hidràulics. El nivell inferior consta de dues andanes laterals cobertes totalment per una marquesina per resguardar els viatgers de les inclemències meteorològiques, i dues vies centrals. És l’estació on es creuen els dos combois. La decoració va anar a càrrec de Ramon Parramón i Núria Parés, i trobem elements relacionats amb la naturalesa, l’autoconstrucció i les relacions entre persones, entre d’altres, a partir de fotografies, textos i dibuixos.
L’estació “Ciutat Meridiana” es troba a 524 metres de distància de l’anterior, i a 50 metres de profunditat degut a les característiques orogràfiques del territori, essent fins el moment la més profunda de tota la xarxa de metro de Barcelona. Disposa d’un sol vestíbul amb accés des de l’avinguda dels Rasos de Peguera al qual s’accedeix mitjançant escales fixes i mecàniques i un ascensor hidràulic. Al vestíbul hi ha també un centre de control. L’accés a l’andana es fa per mitjà d’un pou de 15 metres de diàmetre que disposa de tres ascensors hidràulics i una escala de 264 graons només per a casos d’emergència. El nivell inferior consta d’una sola andana i via en sentit Can Cuiàs. La decoració és de la dissenyadora Eugènia Balcells, i representa un jardí de llum que simbolitza la vegetació de la muntanya de Collserola.
L’estació “Can Cuiàs” està situada a 208 metres de distància de l’anterior, al terme municipal de Montcada i Reixac i disposa de tres nivells. El primer és el vestíbul d’accés a peu pla amb entrada al carrer de Circumval·lació. El segon és també un vestíbul del qual s’accedeix des del carrer de Les Fustes. La connexió entre els dos vestíbuls i les andanes s’efectua per mitjà de dos ascensors hidràulics i una escalinata. El nivell inferior consta de dues andanes laterals i dues vies centrals, de les quals només s’utilitzen només les del cantó oest, mentre que les de l’altre costat són per a reserva i tancades al públic. Més enllà continua el túnel 40 metres de longitud i acaba en un cul-de-sac. El disseny va anar a càrrec del Col·lectiu Turisme Tàctic, i representa per mitjà de vinyetes i amb un mapa l’evolució històrica de Can Cuiàs, des del neolític fins a l’actualitat. La darrera imatge és aèria i està formada per un mosaic de gent que formen les paraules “Can Cuiàs”. En aquesta estació s’ubica la subcentral elèctrica.
Les cotxeres de Roquetes
La construcció del nou tram de la L4 de metro també va comportar l’habilitació d’unes noves cotxeres més enllà de l’estació “Roquetes”, emplaçades sota el carrer d’Aiguablava, entre la Via Favencia i el carrer de Pedrosa, que conformaven una estructura soterrada d’uns 15.000 metres quadrats de superfície. Havia una nau que constava de dues parts força diferenciades. La primera estava destinada a oficines, tot disposant d’un accés al carrer de Fenals, i una estructura de tres nivells: un sòtan pensat inicialment com a sots-central elèctrica però posteriorment destinada a magatzem, un pis inferior que albergava un taller, els magatzems, una petita sots-central i l’accés des de l’exterior, i un pis superior on havien les oficines, els vestuaris i un menjador per als empleats. La segona estava destinada a tallers, i comptava amb tres vies destinades a la reparació del material mòbil. La via 00 disposava d’un fossat per al canvi dels motors de tracció i d’un torn de via per a tornejar les rodes dels trens de les sèries 1100, 2000 i 3000. La via 01 disposava d’un fossat de revisió destinat als vehicles en gran reparació. I la via 02, amb fossat i gats elèctrics, emprada per fer l’aixecament de les caixes.
Una altra nau diferenciada de l’anterior disposava de tres vies destinades parcialment a taller (costat sud) i a cotxera (costat nord). La via 1 contenia un fossat amb instal·lació d’aspiració de pols sistema sec (30.000 metres cúbics/hora) que també s’emprava per a la revisió general elèctrica i la revisió parcial mecànica dels trens. La via 2 també tenia un fossat emprada ocasionalment per a revisions, però emprada normalment com a via de pas. La via 3 disposava d’un fossat i d’una instal·lació per fer l’aspiració i el bufat sistema humit (7.000 metres cúbics/hora) i es destinava tant a la revisió general mecànica com a la revisió parcial elèctrica dels trens. Havia també una tercera nau amb tres vies que es dividia en una secció de taller i una altra de cotxera, i allotjava la porta de cotxeres. Les vies 4 i 5 tenien un petit fossat i s’empraven per a petites revisions. La via 6 contenia un petit rentador, i posteriorment va comptar amb una petita passarel·la elevada destinada a la revisió dels equips d’aire condicionat.
La construcció de la noves estació “Trinitat Nova” de la L4 i L11 va suposar el desmantellament parcial de les instal·lacions que s’han traslladat a la nova cotxera del Triangle Ferroviari, a Sant Andreu.
Els tallers i cotxeres de Vilapicina
La construcció del tram Sagrera-Vilapiscina de la nova Línea II, també va servir per a instal·lar uns tallers i cotxeres situats en un solar del passeig de Fabra i Puig, entre el passeig de la Peira, el carrer del Peñalara i el passatge de Grau. Es pot accedir des de l’estació “Vilapiscina” a través de la tercera via per mitjà d’un ramal d’enllaç de 200 metres de longitud a l’entrada dividida en quatre túnels telescòpics. La instal·lació consta d’un edifici semisoterrat de dues plantes. La planta superior disposa d’una gran placa giratòria de 14,90 metres de diàmetre emprada per a l’entrada i el gir de vagons. La planta inferior consta d’una gran nau amb onze vies, cadascuna de les quals s’utilitza per a una funció determinada: la via 0 era la de menor longitud per a rentar els trens; la via 1 disposa d’un torn de rodes per al manteniment dels bogis; la via 2 era la porta d’entrada a les cotxeres i equipava un equip d’aspiració i una passarel·la per a la revisió dels pantògrafs; la via 3 dona accés al carrer a través de la placa giratòria situada a la planta superior i disposa de gats per al canvi de bogis i reparacions menors; la via 4 dota d’un fossat per al canvi de motors i una passarel·la per a les revisions; les vies 5, 6, 7, 8 i 9 servien per a l’estacionament nocturn dels combois; i la via 10 estava reservada al material de servei com els tractors i la maquinària de via. A la banda de ponent la nau té un nivell superior on hi ha les oficines i al nivell inferior un petit taller, i a la banda de llevant s’emplaça una nau annexa on al nivell superior alberga el menjador i els vestuaris dels empleats i altres dependències i al nivell inferior un magatzem.
Procedència de les fotografies: ACEMA, AHRNB, Gencat,cat, GochyY5, Infografo, Matthew McLauchlin, Metring, Orona, Transport.cat, Transportebcn, UrbanRail, Vendopor, Xavier.
Nota: en la mesura que ens ha estat possible, hem assenyalat l'autoria de totes les fotografies emprades per al present article per a evitar incórrer en un ús il·legal o inapropiat del material. En cas d'haver comès algun possible error o ús inadequat d'alguna de les imatges, procedirem a la seva retirada.
