Les obres de la casa de l’aigua de la Trinitat Nova

Foto: Jordi Sánchez i Ruiz

Recentment ha començat una reforma de l’edifici patrimonial de la casa de l’aigua del barri de la Trinitat Nova situada al carrer de Garbí nº 2-6. Aquesta reforma respon a la voluntat de difondre el nostre patrimoni a la resta de la ciutat i també a donar-li un ús a aquest equipament que fa anys que està tancat. Com a Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris hem de rebutjar i reclamar que les obres s’iniciaren fa mesos i el districte encara no ha informat ni concretat el projecte que hi ha per aquest element patrimonial.

El primer que sorprèn és que s’ha enderrocat un dels murs de la casa i que s’ha obert una gran porta reforçada d’una estructura de ferro per aguantar la paret. També s’ha procedit a tapiar la porta petita que existia. Aquesta actuació hauria d’estar explicada, ben documentada i argumentada ja que s’ha malmès i modificat un edifici modernista de 1916 que consta al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona amb l’identificador 2866.

Segons la seva fitxa de catalogació hi ha la següent descripció:

Es tracta de dues edificacions situades en un recinte tancat i col·locades perpendicularment entre sí. La major té unes dimensions de 12 per 4,5 metres i l’altra de 4,5 per 4,5 metres. Les dues són construccions de planta baixa, la de major dimensió bastida sobre un dipòsit que sobresurt del seu perímetre, que utilitzen un llenguatge modernista per a la seva execució. Amb coberta a dues aigües apareixen limitades per sengles capcers, molt elaborats, i per cornises perimetrals esglaonades de maó vist i coronades per elements ceràmics de color verd. Les façanes laterals s'obren mitjançant una galeria d’arcs de mig punt, ara tapiades les obertures, emmarcades per maó vist, utilitzat també a les cantonades, mentre que a la principal l’arcada és única.

L’anterior descripció, tot i que encara és la que figura a la fitxa actual de catalogació, ja està antiquada, ja que fa uns anys ja es rehabilità i no es modificà la fitxa.

De la seva catalogació es desprèn diverses intervencions que inclou:

1) Manteniment del volum original.

2) Recuperació dels forats arquitectònics originals.

3) Manteniment de la tanca i de l’espai enjardinat del conjunt.

A l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ens sorprèn també que ens hagin arribat els plànols i documents de l’obra a través dels veïns de Trinitat Nova i no a través de l’Ajuntament, que creiem que hauria de ser la via correcte. En aquesta documentació i plànols es pot comprovar que es preveu la unió de les dues cases a través d’una nova edificació i passarel·la amb parets de vidre contradient, segons sembla, l’apartat anterior de les obligacions en les intervencions. En aquesta obra, per tant, no es mantindria el volum original i a més es modificarien elements arquitectònics originals.

Foto: Jordi Sánchez i Ruiz

Un element que també s’ha de tenir en compte és que la seva qualificació urbanística és de 7, és a dir, d’equipaments. El seu voltant està qualificat de 6, és a dir, de zona verda. Aquests dos usos, de zona verda i d’equipaments, creiem i res ens fa dubtar que continuaran igual.

Segons la seva catalogació té un nivell C, de bé d’interès urbanístic, que inclou també el següents punts:

1) La normativa ens diu:

“Els projectes d’obres relatius a béns del patrimoni arquitectònic historicoartístic de nivell A, B, C, o a edificis urbanísticament considerats de nivell D, inclosos els que pertanyen a conjunts protegits, prèviament a la sol·licitud del permís d’obres corresponent, poden demanar un informe previ al Servei de Patrimoni en matèria d’aquests béns”.

Degut a que aquest edifici és públic i no privat, creiem que l’Ajuntament ens hauria de facilitar una còpia d’aquest “informe previ” que no dubtem que s’hagi realitzat de forma correcte ja que aquest informe, com bé diu la paraula ha de ser previ a la sol·licitud del permís d’obres, i per tant, també previ a l’inici d’obres.

2) La Reglamentació de la protecció del Patrimoni Cultural aprovada en la MPGM de 2001 ens diu en el seu article 384:

“Quan la intervenció en una finca protegida ... es podrà modificar justificadament la tipologia, la volumetria i les alçades de l’ordenació mitjançant la redacció d’un pla especial... han de preveure necessàriament la rehabilitació de l’element protegit. El pla justificarà la correcta inserció urbana de la proposta i l’adequació amb l’entorn”.

Degut a que aquest edifici forma part del catàleg patrimonial, creiem que l’Ajuntament ens hauria de facilitar una còpia d’aquest “pla especial” que no dubtem que s’hagi realitzat de forma correcte, i a més se’ns indiqui en que consistirà tant la rehabilitació de l’element protegit com l’adequació de l’entorn.

3) La normativa també ens diu que s’han de protegir les façanes dels edificis catalogats en un nivell C. Segons aquesta catalogació, el que no estaria protegit seria l’interior de l’edifici.

Des de l’Arxiu no podem entendre com s’ha pogut ja destruir una part de la façana estant catalogada.

Foto: Josep Garcia

Una de les incògnites que tenim des de l’Arxiu és saber quin abast tindrà el projecte de rehabilitació de la casa de l’aigua de Trinitat Nova, és a dir, el complex de la casa de l’aigua s’hauria de veure com un conjunt de diverses construccions que estigueren i estan unides i no només un edifici com a tal. Aquest comentari bé argumentat perquè no sabem si aquest projecte inclou també la rehabilitació del túnel que va des de la casa de l’aigua de la Trinitat Vella, passant per sota la Meridiana, la casa de l’aigua de la Trinitat Nova, l’escola Sant Josep Oriol, i que va fins a dalt de la muntanya, en el punt on hi ha enterrat el Pont dels 3 Ulls.

Des de l’Arxiu creiem que el projecte de la casa de l’aigua hauria d’incloure necessàriament la rehabilitació del túnel ja que forma part del complex, i a més, hi ha un tram recentment destruït, suposem que per error, i que creiem i suposem ja està contemplat recuperar-lo, però tampoc tenim la confirmació del districte. Un altre element que creiem necessari seria l’elaboració d’un estudi de viabilitat per al desenterrament del Pont dels 3 Ulls, element històric i que ha perdurat a la memòria del barri i que també formava part del conjunt de les cases de l’aigua.

Altres elements a tenir en compte en aquest projecte que s’haurien de valorar són incloure’l dintre d’un major àmbit que englobi també la idea que aquest indret és el lloc de pas de la mina de la Ciutat, els aqüeductes del Baix Vallès, Dosrius i Alt de Montcada, a més de ser una de les portes de la muntanya de Collserola i que conté també l’emblemàtic Xalet de la Trinitat o també coneguda com a Casa de la Bruixa que actualment està en estat ruïnós. Aquesta casa construïda el 1915 és tot un símbol pel barri i pel districte ja que ens explica una important història que cal fer recordar. Pensem que el Xalet hauria de ser un element a tenir en compte i rehabilitar-lo i mantenir-lo i fins i tot es podria estudiar i valorar la possibilitat d’incloure’l com un equipament més dins del complex de la casa de l’aigua, tot i que sabem que el Xalet està afectat urbanísticament com a zona verda, però podria modificar-se a equipament. Tampoc sabem si la propietat del Xalet és pública o privada. El que sí sabem del Xalet és que la seva adreça oficial és carrer Aiguablava nº102-116 i la seva referència cadastral és: 2297301DF3829G0001FY.

Degut a tot el que s’ha esmentat anteriorment, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris sol·licità a l’Ajuntament del districte que convoqués el Consell de Patrimoni de Nou Barris però després de diverses convocatòries, aquestes sempre han estat posposades. A data d’avui encara no sabem quan es convocarà el Consell i temem que sigui tard ja que l’obra continua avançant.

Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris