dilluns, 12 de gener de 2015

El castell de Torre Baró. Història i recuperació (II). Primeres reivindicacions populars


Reprenent la sèrie d'articles relatius a la recuperació del castell de Torre Baró, la publicació del 17 de novembre de l'any passat feia un repàs general als precedents històrics i a l'evolució d'aquesta edificació des de la seva construcció fins a finals dels anys seixanta. Qui vulgui fer un repàs d'aquell primer article ho pot fer CLICANT AQUÍ.
El castell de Torre Baró va veure's perillar seriosament quan a l'any 1969 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un projecte urbanístic molt similar al de Ciutat Meridiana que ocuparia bona part de la muntanya fins a les Roquetes. Per aquest motiu es va convocar un Concurs d'Idees per tal de fer constar que l'administració era oberta i sensible davant l'opinió veïnal. Els tres barris afectats (Vallbona, Torre Baró i la Trinitat Nova) van poder comptar amb el suport i l'assessorament de tècnics que es van constituir com a equips destinats a recollir les necessitats veïnals per tal de donar una solució. L'equip format per l'arquitecte Emili Donato i el sociòleg Jordi Borja, vinculats professionalment i políticament amb els moviments veïnals, es presentaren al concurs del Pla Parcial, però malauradament van quedar en segon lloc i no van poder executar les seves propostes.


El projecte guanyador, que afectava 535 hectàrees i plantejava l'enderroc de 4.370 habitatges, donava prioritat a grans vies de circulació i a la creació d'espais lliures per al qual les immobiliàries disposarien de nous terrenys on construir pisos, tot plegat més lligat als interessos municipals. A més, s'enderrocaria el castell de Torre Baró que no tenia cap tipus de protecció patrimonial. Tot i haver reunit en taula rodona als principals representants veïnals dels barris afectats i haver fet més de 3.000 impugnacions contra el Pla, les converses no donaren resultat. Entre aquestes peticions, es reivindicava que es conservés la serra de Collserola com a pulmó verd per a la ciutat i que no s'enderroqués el castell.
Com a reacció a aquella situació i per tal de defensar-se aquest Pla tan agressiu, l'11 d'abril de 1970 es va fundar l'Asociación de Vecinos de 9 Barris al barri de la Trinitat Nova, en una reunió celebrada al barracó del Centro de Vida Comunitaria para Todos. Com el seu nom diu, la nova associació estava formada i representada per nou barris: la Prosperitat, Verdum, les Roquetes, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Torre Baró, Vallbona, Guineueta i Ciutat Meridiana. Poc després s'hi afegiria Canyelles.


Paral·lelament, el 20 de gener del 1971 el Concurs d'Idees es convertí en Avantprojecte i es presentà per ser aprovat al Ple municipal del 10 de maig del 1973. Un any abans, les diferents seccions de l'Associació van celebrar assemblees contra el Pla Comarcal: a Vallbona es van concentrar 400 persones, a Torre Baró 350, a la Trinitat Vella 700, a Verdum i les Roquetes 150, a Ciutat Meridiana 100, i a la Prosperitat 60.
En l'esmentada data del Ple Municipal tingué lloc l'entrada d'un centenar de persones (de les 400 que es van congregar) al Saló de la Reina Regent de l'Ajuntament a mostrar la seva oposició al Pla. L'11 de maig següent, es va fer una manifestació silenciosa entre la plaça de Sant Jaume i el carrer de Ferran. Davant del fort enrenou que es va produir, les autoritats del règim franquista van aconsellar la dimissió de l'alcalde de Barcelona. Finalment, el Pla Parcial no va ser aprovat.


El castell de moment s'havia salvat però igualment continuà la seva lenta degradació com a fruit del seu abandonament, doncs només restaven dempeus les façanes. Durant el llarg de la dècada dels anys setanta fou punt de concentració de militants antifranquistes i d'organitzacions veïnals clandestines que planejaven les seves lluites per aconseguir millores socials per als barris. Així va ser com es va anar convertint en la icona d'uns barris i d'unes generacions. Mereix esmentar que l'1 de maig del 1974 un grup de persones entre els quals es trobava el líder veïnal de Torre Baró Manuel Vital, va penjar una bandera comunista en una torre d'alta tensió molt propera al castell, fins que la policia va procedir a les detencions enmig del públic que donava suport als qui es van arriscar a procedir a tal acció. Aquest incident va coincidir amb una excursió al castell d'uns alumnes del Colegio Nacional Font dels Eucaliptus, els mestres i pares i mares d'alumnes del qual també es posicionaren a favor del líder veïnal Manuel Vital tot demanant l'absolució i alliberament dels veïns i veïnes detinguts.


Durant els anys de la Transició el castell tampoc no va deixar de ser punt de trobada perquè quedava molta feina per fer i moltes reivindicacions per les quals lluitar.
Anys després, entre els dies 15 i 17 de juliol del 1983 es va celebrar pels voltants del castell l'anomenada "acampada urbana" per part de residents dels barris limítrofs amb la muntanya, amb la finalitat de denunciar l'estat d'abandó i degradació d'aquell sector de Collserola que havia de ser un pulmó verd per al districte. Sovint s'hi abocaven escombraries i s'emprava l'indret per a rentar els automòbils. Malgrat que l'Ajuntament de Barcelona havia prohibit noves llicències d'edificació al sector de Torre Baró i s'havia projectat un pla de remodelació i protecció de la muntanya, encara restava pendent d'aprovació. L'acció popular va consistir a plantar tendes de campanya i celebrar diverses activitats culturals i festives on tothom qui ho desitgés hi podia participar, amb el propòsit que es fes el màxim ressò possible, especialment cridar l'atenció a les administracions. 


Bàsicament es sol·licitava la neteja dels boscos, la reforestació de les zones degradades, l'eliminació de les torres d'alta tensió i la suspensió de qualsevol projecte d'urbanització. També van plantejar la rehabilitació i reutilització del castell, símbol d'aquells "nou barris". Hi van participar l'Ateneu Popular de 9 Barris, associacions veïnals, casals de joves i diversos grups ecologistes. El punt de partida va ser la plaça de Llucmajor a les 18:30h. del dia 15, i la finalització va ser al peu del castell a les 24:00h. amb una traca final.
Al mateix any 1983, un grup de veïns i veïnes sensibilitzats a recuperar la memòria històrica dels barris i a preservar el patrimoni arquitectònic i cultural van fundar el 20 de novembre el Centre d'Estudis Populars de Roquetes, a l'Escola d'Adults Freire. Així nasqué l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, entitat que a partir d'aquell moment seria la principal protagonista en totes les accions encaminades a recuperar el castell de Torre Baró. En el proper article es parlarà de quina ha estat la seva llarga feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada