L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris vol expressar el seu dolor per la irreparable pèrdua del nostre amic, company i col·laborador Jordi Vilalta Fernández, alhora que transmetem el condol a la seva família en aquests moments tant difícils.
El seu pas per l'entitat ha deixat una petjada inesborrable que mai no l'oblidarem. La seva bona feina ha contribuït a donar un gran pas endavant facilitant la tasca voluntària dels qui venim assíduament a col·laborar. Gràcies als seus coneixements informàtics, ara gaudim d'una eficient base de dades que nosaltres hauríem estat incapaços de fer-la tal i com ell la va dissenyar. El resultat ha estat la informatització de tot el fons documental, una assignatura pendent durant molts anys i que ha fet la nostra vida a l'Arxiu més còmoda.
El recordem com un home inquiet, curiós i ambiciós, sempre amb ganes d'aprendre coses noves i d'investigar el màxim possible. A més, era també una persona intuïtiva, doncs des del primer dia va creure en el nostre projecte i sabia que a l'Arxiu se li podia treure un rendiment que permetés millorar-ne tant la qualitat com la difusió. Sempre ens venia amb noves idees, propostes i suggeriments, molts dels quals tard o d'hora hem acabat aplicant. Per tant, en aquest sentit, el temps li ha anat donant la raó perquè sabia el què es deia.
D'altra banda, la seva donació de revistes, dossiers i documentació personal ha contribuït a enriquir el nostre fons documental amb un material original, inèdit, únic i irrepetible que serà consultable per a tothom qui ho desitgi, alhora que ajudarà a elaborar treballs de recerca més precisos tot augmentant la qualitat de la informació.
Recordarem els seus excel·lents articles històrics i d'opinió, tant meticulosos i ben argumentats amb aquell estil personal que els caracteritzava. Tots ells estan recollits a la revista "L'Arxiu" i al blog. Us recomanem la seva lectura per a què tingueu una idea de qui era en Jordi. També tenim enregistrades les seves intervencions en algunes Històries de Cafè així com les conferències que ell mateix va organitzar, sempre amb aquell punt tant pedagògic i original que li agradava aportar.
Com a persona, a més de preocupar-se per la nostra entitat i per tota la gent que hi col·laborava, era un home obert, clar i transparent amb una sòlida personalitat, que expressava obertament i sense amagar-se'n les seves idees, creences i valors. Mai no va enganyar a ningú, sempre va saber ser ell mateix mostrant a tothom tant amb les seves virtuts com els seus defectes, virtuts i defectes que tenia com qualsevol de nosaltres. En aquest sentit, i no ho diem pas per quedar bé, us podem assegurar que en Jordi tenia moltes virtuts. Així, per exemple era intel·ligent, culte, amb una gran capacitat d'aprenentatge, amb una gran capacitat de raonament i sentit comú independentment de si estaves o no d'acord amb el què deia, capaç de conversar sobre qualsevol tema i molt treballador. Alhora, solidari i compromès amb el seu món.
La gent del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté també el recordaran pels generosos ajuts que va fer i per la seva contribució a l'hora de constituir un bon equip de treball i recerca. No podran oblidar la seva interpretació de Josep Oriol i Bernadet, arquitecte de l'Institut Mental de la Santa Creu, dins la visita teatralitzada que cada any es celebra durant la Festa Major de Nou Barris. Qui l'hagi conegut de ben a prop i l'hagi tractat haurà tingut, sens dubte, un amic fidel i un mestre, doncs escoltar-lo era sovint un aprenentatge per la seva especial i singular visió de les coses. Nosaltres hem recollit tot allò que hem pogut perquè l'Arxiu no només el fem nosaltres, sinó també les persones que ja no hi són però han deixat un bon rastre i un record entranyable.
Moltes gràcies per tot, amic Jordi. Tu ja formes part de la història de la nostra entitat i, per tant, una peça fonamental més de la història de Nou Barris. Per a tothom, dir que sempre viurà en el nostre record, i per als qui siguin creients, dir que ja ens tornarem a trobar.
El seu pas per l'entitat ha deixat una petjada inesborrable que mai no l'oblidarem. La seva bona feina ha contribuït a donar un gran pas endavant facilitant la tasca voluntària dels qui venim assíduament a col·laborar. Gràcies als seus coneixements informàtics, ara gaudim d'una eficient base de dades que nosaltres hauríem estat incapaços de fer-la tal i com ell la va dissenyar. El resultat ha estat la informatització de tot el fons documental, una assignatura pendent durant molts anys i que ha fet la nostra vida a l'Arxiu més còmoda.
El recordem com un home inquiet, curiós i ambiciós, sempre amb ganes d'aprendre coses noves i d'investigar el màxim possible. A més, era també una persona intuïtiva, doncs des del primer dia va creure en el nostre projecte i sabia que a l'Arxiu se li podia treure un rendiment que permetés millorar-ne tant la qualitat com la difusió. Sempre ens venia amb noves idees, propostes i suggeriments, molts dels quals tard o d'hora hem acabat aplicant. Per tant, en aquest sentit, el temps li ha anat donant la raó perquè sabia el què es deia.
D'altra banda, la seva donació de revistes, dossiers i documentació personal ha contribuït a enriquir el nostre fons documental amb un material original, inèdit, únic i irrepetible que serà consultable per a tothom qui ho desitgi, alhora que ajudarà a elaborar treballs de recerca més precisos tot augmentant la qualitat de la informació.
Recordarem els seus excel·lents articles històrics i d'opinió, tant meticulosos i ben argumentats amb aquell estil personal que els caracteritzava. Tots ells estan recollits a la revista "L'Arxiu" i al blog. Us recomanem la seva lectura per a què tingueu una idea de qui era en Jordi. També tenim enregistrades les seves intervencions en algunes Històries de Cafè així com les conferències que ell mateix va organitzar, sempre amb aquell punt tant pedagògic i original que li agradava aportar.
Com a persona, a més de preocupar-se per la nostra entitat i per tota la gent que hi col·laborava, era un home obert, clar i transparent amb una sòlida personalitat, que expressava obertament i sense amagar-se'n les seves idees, creences i valors. Mai no va enganyar a ningú, sempre va saber ser ell mateix mostrant a tothom tant amb les seves virtuts com els seus defectes, virtuts i defectes que tenia com qualsevol de nosaltres. En aquest sentit, i no ho diem pas per quedar bé, us podem assegurar que en Jordi tenia moltes virtuts. Així, per exemple era intel·ligent, culte, amb una gran capacitat d'aprenentatge, amb una gran capacitat de raonament i sentit comú independentment de si estaves o no d'acord amb el què deia, capaç de conversar sobre qualsevol tema i molt treballador. Alhora, solidari i compromès amb el seu món.
La gent del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté també el recordaran pels generosos ajuts que va fer i per la seva contribució a l'hora de constituir un bon equip de treball i recerca. No podran oblidar la seva interpretació de Josep Oriol i Bernadet, arquitecte de l'Institut Mental de la Santa Creu, dins la visita teatralitzada que cada any es celebra durant la Festa Major de Nou Barris. Qui l'hagi conegut de ben a prop i l'hagi tractat haurà tingut, sens dubte, un amic fidel i un mestre, doncs escoltar-lo era sovint un aprenentatge per la seva especial i singular visió de les coses. Nosaltres hem recollit tot allò que hem pogut perquè l'Arxiu no només el fem nosaltres, sinó també les persones que ja no hi són però han deixat un bon rastre i un record entranyable.
Moltes gràcies per tot, amic Jordi. Tu ja formes part de la història de la nostra entitat i, per tant, una peça fonamental més de la història de Nou Barris. Per a tothom, dir que sempre viurà en el nostre record, i per als qui siguin creients, dir que ja ens tornarem a trobar.
el meu sentit condol a la familia
ResponEliminaisabel