Ricard Vaccaro, in memoriam

El passat dijous 25 de febrer va morir en Ricard Vaccaro Rodríguez-Tramuntana als 70 anys d’edat. Nascut a Barcelona el 1946, va residir a Cornellà de Llobregat i instal·là el seu taller de treball a La Llagosta. El 1971 es va graduar en Arts Aplicades, en l’especialitat de pintura i procediments murals, a l’Escola Massana. Entre els anys 1970 i fins el 2008 va exercir de professor d’arts plàstiques a l’escola Thau de Barcelona. També exercí com a assessor a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És autor de diverses escultures amb les quals ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, i també autor de diverses obres artístiques urbanes. La primera d’elles és un conjunt escultòric titulat Geometria d’Ombres, ubicat al parc de l’Àrea Olímpica de la Diagonal, el 1992. Altres obres a Barcelona són Diàleg (2001), Zigurat (1994), Absències (2006) i So (2006). També té peces a altres municipis com Cabrils, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, La Llagosta Palafrugell i Viladecans. Als anys 2001 i del 2012 al 2015 fou l’encarregat de dissenyar el premi Català de l’Any que atorguen anualment els lectors del diari “El Periódico de Catalunya”. Altres facetes artístiques han estat la pintura i la joieria. També és autor de diversos articles. El 1993 l’escultura Homenatge a Joan Miró rebé el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d’Art per la transformació del paisatge urbà en l’escenari artístic.

A Nou Barris també ens va deixar el seu llegat. El 16 de maig de 1999 va ser inaugurada la seva obra La Flama, en una placeta sorgida com a resultat de la reurbanització dels carrers del barri de Torre Llobeta, en l’encreuament del carrer de Costa i Cuxart amb el carrer de Cartellà. Es tracta d’una escultura realitzada amb acer corten i acer inoxidable. Té una alçada de 15 metres per 4 metres d’ampla, i té un pes de 15 tones. L’obra representa el foc primitiu de les cultures. A mode de curiositat, mereix la pena esmentar que a l’interior de l’escultura, concretament en un calaix situat a la part superior, hi ha guardats un CD amb el Cant de la Sibil·la de Jordi Savall, un llibre de poemes de Paul Auster i algunes cartes personals d’amistats d’en Vaccaro. Tot plegat eren objectes molt preuats per l’artista, el qual ell mateix ho col·locà amb l’ajut d’una grua el dia de la inauguració, i que tenen com a finalitat donar ànima a l’escultura. Des d’aleshores, La Flama s’ha convertit en un  dels símbols del barri de la Torre Llobeta.

El 7 d’octubre de 2014 Ricard Vaccaro va fer una visita a la nostra entitat després que ell ens va demanar que proposéssim La Flama com a candidata a ser una de les deu escultures més representatives de Barcelona. La petició respongué a una campanya de promoció del patrimoni escultòric a iniciativa de l'organització Capital de la Cultura Catalana (CCC), que llavors havia recaigut sobre Barcelona. En Vaccaro ens va obsequiar amb uns llibres que repassen els seus treballs artístics, unes làmines dibuixades per ell mateix i una maqueta de l'escultura La Flama que tenim exposada al vestíbul de l'Espai Via Favència. Per part nostra, el varem obsequiar amb un exemplar del llibre "Así era Nou Barris" dedicat per l'autor i també amb alguns números de la revista "L'Arxiu" i del butlletí "Petit Arxiu". Transcorreguts uns pocs dies, es va posar en contacte amb nosaltres per agrair la nostra cordialitat i atenció cap a la seva persona, tot expressant la seva satisfacció per haver-nos conegut. Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris volem retre-li homenatge per la seva feina i la seva aportació tan artística com personal. Sempre en guardarem un bon record. Descansi en pau.