El tercer concurs de tast d'aigües, motiu principal de la darrera ruta per Collserola

El passat diumenge dia 28 de febrer va tenir lloc una nova ruta per Collserola. Aquesta vegada la passejada per la muntanya va anar encaminada a donar a conèixer les fonts i així reivindicar-les com un patrimoni que cal conservar. Però això no va ser tot, ja que al final es va fer un concurs de tast d'aigües, que ja és la tercera vegada que s'organitza.

Amb una assistència d'entre 25 i 30 persones, el punt de sortida va ser a la sortida de l'estació "Canyelles" de la L3 de metro, a la Via Favència, al costat de la torre del rellotge que dóna accés al parc de Josep Maria Serra i Martí. Les persones que ho van desitjar, van adquirir el nostre nou número del butlletí "Petit Arxiu", el 102, al preu de 2 euros, i que servia de guia de la ruta a realitzar.

Des d'allà es va travessar l'esmentat parc fins arribar a les Roquetes, on es va efectuar una parada al parc de les plantes aromàtiques, ubicat en la connexió entre els carrers de Rodrigo caro amb Briquets, a la part més alta del barri. Aquest petit parc d’uns 5.000m2 va servir per dignificar una part del barri que es trobava molt degradada. Sens dubte, és un dels parcs més desconeguts de Barcelona i que passa desapercebut per la seva situació, encaixat en els límits amb Collserola. Allà també es va fer referència a Can Ramon, una casa rural de la qual hi ha constància de la seva existència des de l'any 1933 i que encara hi roman dreta. Actualment queda amagada darrera el col·legi Gaudí, però malgrat això encara s'hi pot apreciar un petit hort i també un jardí. Aquesta casa està situada tot just a l'antic camí que pujava des de Sant Andreu cap a la font de Canyelles i a la propera pedrera que hi havia més a la part superior.

Més amunt de les Roquetes, la colla dirigida pel nostre company i expert en rutes Jesús Aguilar, va enfilar muntanya amunt. Al mig es trobava el company Ricard Fernández i al darrera l'Arnaldo Gil. Afortunadament, malgrat les males previsions meteorològiques, el dia va acabar acompanyant-nos i varem poder gaudir d'una excel·lent jornada assolellada i amb unes vistes panoràmiques magnífiques.

La propera parada va ser a la font de Canyelles, sens dubte la més coneguda pel seu emplaçament a la carretera Alta de les Roquetes. Aquesta antiga mina va estar destapada molts anys, fins que la van tapiar. Va ser al 1992 quan el taller-escola de les Roquetes la va arranjar. Durant les obres alguns membres de l'Arxiu tingueren l’oportunitat d’entrar al seu interior per mesurar-la i documentar-la gràficament. Aquesta font s’ha anat degradant per manca de conservació, com tantes d’altres. Brolla tot l’any, i les seves aigües són molts apreciades pels  veïns. Aquest va ser el primer punt d'on la gent que va voler participar al concurs, va aprofitar l'ocasió per fer el primer tast d'aigua.

Prosseguint la caminada, varem passar ben a prop d'on s'ubicaria la desapareguda església de Sant Bartomeu. A l’any 1993 es va fer la troballa d’un pou en aquest indret, ocultat pels matolls i els canyissars. Per les descripcions que tenim a partir de la documentació de Mossèn Clapés fa pensar que aquí hi podria haver-se ubicat la capella, just al costat de l’antic camí que pujava des de Sant Andreu. També es poden apreciar les feixes que hi ha i que indiquen una activitat agrícola molt antiga, suposadament dedicada a la vinya. El pou i les feixes fan suposar que aquest podria ser l'antiga ubicació de l'església.

Una altra parada va ser efectuada a la font de Santa Eulàlia. Tot l’arbrat i la vegetació que s'aprecia en l’actualitat és fruït de l’esforç d’un grup de veïns que durant anys van anar repoblant de diversos arbres tot l’entorn. Alguns dels arbres van vindre de diferents províncies d’Espanya, d’on eren originaris els cuidadors. També el banc, la pileta i d’altres petites construccions per guardar les eines són el llegat d’aquests veïns. Es tracta d'una font molt transitada de la qual brolla l’aigua tot l’any. Amb motiu d’una neteja que es va fer, uns membres de l'Arxiu van poder mesurar-la y documentar-la fotogràficament, alhora que descobriren una canalització que surt de la mina, però ignorant la destinació d’aquestes aigües, si bé es creu que podrien anar a l’antiga masia de la Guineueta o bé a Can Santgenís. En aquesta font es va fer el segon tast d'aigua.

Prosseguint la caminada es va passar a prop del cementiri de Collserola, antic cementiri del Nord inaugurat el 1972. El resultat va ser la destrucció de la font dels Caçadors i un impacte visual molt lleig a la muntanya, si bé actualment la necròpolis ha estat integrada en el paisatge natural. Un altre punt d'interès va ser a les proximitats de la font Muguera, on a la nit del 24 al 25 d'octubre de 1937, en plena Guerra Civil, el pilot soviètic Anatoly Serov, que es feia dir Rodrigo Mateo, va abatre un avió bombarder italià del bàndol feixista model Savoia Marchetti SM81. Les restes van anar a caure en aquell emplaçament, motiu pel qual la gent va decidir d'endur-se les restes i la ferralla per vendre-la i així guanyar uns diners per poder menjar.

Des d'aquí es va arribar a Ciutat Meridiana, i després a la font Muguera situada entremig de Torre Baró i Ciutat Meridiana. Es tracta d'una font molt antiga i de la qual hi ha referències des de principis del segle passat, essent aleshores punt de pas d'agrupacions d’excursionistes que anaven a passar el dia a la font. Va ser restaurada per l’escola Massana, i més recentment ha tingut una altra remodelació. Es conserva a dalt d’aquesta el vestigi d’una antiga construcció.  Per l’obertura que hi ha a dalt del brollador s'aprecia la mina que condueix l’aigua. Pel que sembla, havia estat propietat de Manuel Maria de Sivatte el qual, probablement, va canalitzar les seves  aigües fins a l'antiga Torre del Baró erigida en 1797 i enderrocada el 1967. En aquesta font es va fer el tercer tast d'aigües i una parada més llarga per esmorzar.

Finalment, la darrera parada va ser al castell de Torre Baró. Al davant mateix es va celebrar el concurs de tast d'aigües. Sobre una taula hi havien cinc ampolles, una amb aigua de la font de Canyelles, una amb aigua de la font de Santa Eulàlia, una amb l'aigua de la font Muguera, una amb aigua mineral i una altra amb aigua de l'aixeta. La gent que hi va participar havia de tastar l'aigua de les cinc ampolles, totes elles numerades de l'1 al 5, i en una butlleta assenyalar l'opció correcta. La cosa es va posar difícil i tant sols dues persones van encertar un màxim de tres aigües. Després d'un cara o creu amb una moneda la persona guanyadora del concurs va ser la nostra companya Marta Grau, que fou obsequiada amb una ampolla d'Aromes de Montserrat. La gent que va voler va tenir l'ocasió de pujar a dalt del castell. Acabat el concurs, es va donar per finalitzada la ruta i cadascú va emprendre el seu camí de tornada. En síntesi, una jornada agradable i participativa on el bon temps ens van acompanyar.