Durant els mesos de tardor és temps de castanyes, moniatos i panellets. Malgrat la forta empenta de Halloween, una festa que hem adoptat dels Estats Units, la tradició de la Castanyada romana força viva. En aquestes imatges corresponents a la parada del carrer del Doctor Pi i Molist, davant la plaça del Virrei Amat, n'és un exemple. És l'única barraqueta supervivient de tot el districte de Nou Barris. Quan arriba Tots Sants, les cues de gent per comprar castanyes i moniatos són ben llargues.
La celebració de Tots Sants es commemora amb la Castanyada. Es mengen castanyes perquè és el fruit de temporada que es cull i coincideix amb aquestes dates. També es mengen els panellets, que antigament simbolitzaven els antics pans que s’oferien als morts pel seu viatge al més enllà. El costum de menjar les castanyes torrades i cuites es va generalitzar a finals dels segle XVIII, i poc a poc es va convertir en l'anunci de l’arribada de l’hivern. Antuvi hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Una altra versió atribueix l’origen de la tradició de menjar castanyes al fet que els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense parar per avisar a la gent que arribava l’hora de resar pels difunts. I degut a què es tractava d’una tasca esgotadora, aquests campaners menjaven castanyes i bevien un glop de vi de moscatell perquè tot plegat era força reconstituent i ajudava a reposar-se aviat de l’esforç.
Tradicionalment la Castanyada consta de dues parts. La primera, de dia, és alegre, perquè és la festa dels vius, i la segona, més trista, dedicada als difunts. El temps de durada, segons la tradició, és des del migdia de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora, dia dels Fidels Difunts. Abans era tradició que els padrins regalessin els panellets als seus fillols.
Durant els vols de Tots Sants, la figura més típica és la castanyera. Antigament, però, aquest personatge era molt diferent a l’actual, ja que vestia amb unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara, doncs empraven fogons de terrissa semblants a una copa.
En quant als panellets, esmentar que abans no es compraven sinó que es rifaven als cafès. En aquests establiments havien els ramellets, unes taules molt ben parades amb plats plens de panellets. La gent, al sortir de missa, anava a veure als cafès i als rifaires emplaçats a les places per tal de veure els ramellets i poder adquirir els panellets. Posteriorment es van comercialitzar a les pastisseries, les quals guarnien els seus aparadors. Allà on es venien panellets, per anunciar que en farien i en vendrien, penjaven una o dues paelles a la part de fora de la porta i a dintre en un lloc visible.
Malauradament, als darrers anys el nombre de llicències de parades de castanyes i moniatos ha baixat. Enguany a tot Barcelona tant sols se n'han concedit 25. El principal motiu ha estat el canvi climàtic, doncs les càlides tardors barcelonines dels darrers anys han fet desistir a molta gent de comprar aquest aliment de tardor que es menja ben calent. Desitgem que aquest vell ofici no desaparegui per sempre i que per molts anys pugui esdevenir una estampa típica i tradicional de tardor i hivern.
Agraïm als responsables de la parada del carrer del Doctor Pi i Molist el permís concedit per fer aquestes fotografies que il·lustren el present article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada