El 18 de març de 1955, el tramvia es va endinsar fins a l'interior de l'actual districte de Nou Barris per l'avinguda de Borbó i fins a la plaça del Virrei Amat, doncs fins aleshores tant sols circulava per la frontera, és a dir, el passeig de Maragall. Va passar en la data esmentada, i ho va fer la línia 47 que finalitzava en l'altra extrem a la plaça de Catalunya. Aquesta millora, aprovada des de feia cinc anys enrere per l'Ajuntament de Barcelona, va servir per facilitar el desplaçament per motius de treball dels veïns i veïnes dels barris de la Torre Llobeta, Porta i Santa Eulàlia de Vilapicina mentre el metro no arribava.
La història del tramvia a Nou Barris va ser efímera, i va respondre al creixement de la població a les perifèries obreres mentre a molts barris ja s'anava suprimint.
Inicialment el final a la plaça del Virrei Amat era tot just al costat de la masia de Can Sitjar, on donava la volta mitjançant un petit bucle. Poc després, amb la urbanització de la plaça, es va construir la gran rotonda central que va servir per a què els tramvies poguessin donar la volta, ja que des de la postguerra només disposaven d'una sola controla.
Quatre anys després la línia 47 va ser perllongada fins al passeig de Verdum, el 1968 fou substituïda per autobusos i perllongada fins a la Guineueta, i el 1978 perllongada fins al nou barri de Canyelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada