L'Arxiu organitza una nova presentació del llibre "L'ensenyament a Nou Barris 1933-1990" a l'Escola d'Adults Freire

El passat dimarts dia 18 a l'Escola d'Adults Freire va tenir lloc una altra presentació del llibre "L'ensenyament a Nou Barris 1933-1990". L'acte, que va comptar amb l'assistència d'una quinzena de persones, estava emmarcat dins la programació de la Festa Major de Verdum i va tenir el suport de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. El llibre és el número 6 de la Col·lecció Favència i està escrit per la Roser Solà i Montserrat.

Per a fer-ne cinc cèntims, l’Escola d'Adults Freire va ser fundada el 1971 per un grup de dones conscients de les mancances educatives del barri. El 1977 van aconseguir que el centre esdevingués públic amb una mestra pagada per l’Administració. El 1978 va incorporar tres mestres més i el 1979 es va començar a aixecar l’edifici de l’actual escola, a Via Favència 254, al barri de Verdum, començant a funcionar el curs 1980-81. El nom de l’escola és un homenatge a Paulo Freire, el primer pedagog que es va interessar per l’educació permanent d’adults alhora que fou creador d'un mètode innovador d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura que s’ha aplicat amb èxit en campanyes d’alfabetització. El centre ha esdevingut un indret cultural del barri, impulsant activitats com "La Cultura va de Festa" fins que l’oferta s’ha anat normalitzant i altres entitats han anat prenent el relleu. Durant tota la seva trajectòria ha evolucionat i adaptat la seva oferta a les noves necessitats formatives de la població, oferint tot un ventall de cursos.

Prèvia visita guiada a les instal·lacions de l'escola que va fer portes obertes, a les 18:30 h. va tenir lloc la presentació del llibre. L'obertura va anar a càrrec del company i president de l'Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz. A més de fer un breu resum per donar a conèixer l'entitat al públic, va destacar l'estreta vinculació entre l'entitat i l'escola, doncs va ser aquí on el 1983 uns alumnes el van fundar i va tenir la primera seu fins el 1995 que es va traslladar a l'Ateneu Popular de 9 Barris.

Després el torn de paraula va passar a la Roser, l'autora del llibre. Va explicar que a l'hora d'escriure'l van haver tota una sèrie de factors que van incidir decisivament: en primer lloc, el fet d'haver exercit la docència a Nou Barris durant bona part de la seva trajectòria professional; en segon lloc, la forta problemàtica educativa que havia a Nou Barris davant les deficiències en política relativa a aquest sector; i en tercer lloc el fet d'haver escrit dos llibres com L'institut Sant Andreu-Valldaura: els fruits d'una llarga lluita (1994) i L'escola Ton i Guida. Quan la pedagogia activa va anar al suburbi. Barcelona 1962-1994 (2003), que la van motivar a conèixer el funcionament dels centres educatius del districte.

Com a sòcia de l'Arxiu, va començar a publicar a la revista semestral de l'entitat diversos articles sobre l'ensenyament a Nou Barris, i així va ser com va creure possible de recopilar-los i fer-ne una separata que, finalment, va donar lloc al llibre. L'obra tracta les escoles d'uns barris concrets, no de tots els del districte sinó els que ella millor coneix (Verdum, Prosperitat, Roquetes, Trinitat Nova i Guineueta), i acota des del 1933 a 1990 coincidint amb la primera notícia d'una escola pública durant la II República i amb la promulgació de la LOGSE, respectivament. El llibre està estructurat en dues parts: "Creació i evolució històrica de les escoles" i "Tipologia de les escoles". La primera explica la construcció d'escoles durant cada dècada, des de la II República fins a l'assumpció de competències per part de la Generalitat, passant pel franquisme. La segona part fa referència a les escoles públiques, religioses, de renovació pedagògica, les acadèmies privades, els centres d'educació secundària i altres tipus de centres educatius, tot fent atenció als diferents períodes històrics que tant van influir. El llibre acaba amb una cloenda i dos apèndixs que complementen el contingut del treball.

També va explicar que per a l'obtenció d'informació va haver de consultar nombrosos centres de documentació perquè es tractava d'un projecte laboriós. Per descomptat que un d'ells va ser l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que li va proporcionar llibres, revistes i dossiers. A més, va obtenir la col·laboració desinteressada d'una seixantena de persones entre mestres, pares i mares, alumnes i personal administratiu que van participar amb una entrevista. Per finalitzar, va exposar unes breus conclusions finals a les que es poden arribar en relació a l'ensenyament a Nou Barris al llarg de la història. Acabat l'acte i després d'uns forts aplaudiments, el públic assistent va ser obsequiat amb un pica-pica.

Per als qui no la coneguin, la Roser és una doctora en Història Econòmica nascuda a Mataró el 1935, que va exercir de mestra a l'escola Ton i Guida del 1971 al 1977 i de professora de l'institut Sant Andreu-Valldaura del 1979 al 2000. Va ser membre de l'equip fundador de l'escola Pla de Fornells entre 1966 i 1971, i ha desenvolupat tasques docents a Calama (Xile) del 1964 al 1966, i a la Universidad Centroamericana de Managua (Nicaragua) del 1986 al 1988 i del 2001 al 2008. A més dels dos llibres abans esmentats i que es poden consultar a l'Arxiu, és autora d'altres escrits relatius al camp educatiu, històric i econòmic.

Fotos: Montse Argente i Josep Maria Babí.