dijous, 27 de juny de 2019

Celebrada la "Clàssica d'Estiu" 2019 per la serra de Collserola


El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la ruta per la muntanya de Collserola coneguda com a "clàssica d'estiu", i que té la particularitat de fer-se durant el vespre-nit. Enguany s'ha arribat a la 31a edició, sempre amb un gran èxit d'assistència. Sota un clima suau i molt agradable, a les 20.30 h al voltant d'una trentena de persones es van congregar al punt de trobada, a la sortida de l'estació "Can Cuiàs" de la L11 de metro. Des d'allà es va fer la presentació i benvinguda als assistents, i s'inicià la marxa per la muntanya. Les explicacions van anar a càrrec dels companys Arnaldo Gil, Jordi Sànchez i Ricard Fernández. El guia i dissenyador de la caminada ha estat, com és habitual, el company Jesús Aguilar. Dues persones més que col·laboren habitualment a l'Arxiu, la Montse Argente i el José María Medina, hi estigueren presents tot donant un cop de mà.
Cal recordar que Can Cuiàs, al terme municipal de Montcada i Reixac, va ser la darrera gran agressió que va patir la serra de Collserola. El 1976 es van construir 400 habitatges coneguts com a Santa Elvira, i gràcies a la modificació el 1992 del Pla General Metropolità del 1976, després de moltes pressions veïnals, el 1999 es van fer 700 habitatges més en comptes dels 2.800 previstos.
Al llarg de la caminada fou habitual trobar-se diverses fites abandonades, fet que reflecteix com els terrenys de la muntanya foren (i en molts casos encara són) propietat de persones i institucions. Són vestigis que l'Arxiu considera patrimoni i que mereixen ser conservats per la seva aportació històrica.


A cavall entre Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac es divisaven uns terrenys on el 1972 es va erigir el cementiri de Collserola. El seu naixement es degué arran del creixement de la població de Barcelona i la seva regió metropolitana alhora que els antics cementiris barcelonins s'havien quedat petits. Després d'haver-se descartat els terrenys de Font Magués (on ara hi ha el barri de la Ciutat Meridiana) per ésser excessivament humits, es va decidir aquest indret de 180ha de terreny. El resultat fou una necròpolis de tipus mediterrani amb una ordenació ortogonal de tres o quatre blocs de nínxols generalment de 5 alçades. Amb entrada per la carretera de Montcada a Cerdanyola, posteriorment es va construir un segon accés des de la ronda de Dalt, que va alterar greument la serra.
A prop del cementiri de Collserola s'arribà a l'indret on fou executat Juan Paredes Manot "Txiqui", militant d'ETA PolítIca-Militar. Va passar el 27 de setembre de 1975 en un lloc indeterminat de Collserola. Aquest jove de 21 anys d'edat, arrel d'un atracament amb el resultat d'un policia mort, va ser detingut juntament amb el seu company "Wilson" al barri de la Prosperitat com a sospitós del crim i, després d'un judici irregular i amanyat, se'l va condemnar a mort. L'arbre on se'l va afusellar, descobert des de fa pocs anys, incomprensiblement es va tallar.
La ruta per la muntanya ens va portar a passar pel costat d'algunes cases i masies. La primera d'elles va ser Can Catà, l'origen de la qual es remunta al 1765. Els terrenys en propietat tenen una extensió d'unes cent hectàrees. El jardí romàntic amb un llac fou creat l'any 1914. Hi ha una gran taula de pedra amb amfiteatre, coneguda popularment com a "taula romana", per bé que aquest no és el seu origen.


Una altra edificació del camí és Can Fermí, masia propera a l'ermita de Sant Iscle. Del segle XVI, deu el seu nom a un dels seus antics propietaris. Ja als anys quaranta del passat segle va passar a mans d'en Francesc Bertran, essent actualment propietat del seu descendent Lluís Bertrand. D'aquesta masia destacà la seva fama sobretot per la festa de Sant Iscle, així com la seva bassa. 
Més amunt ens varem trobar Can Lloses, masia del segle XVI reformada als segles XVIII i XX. El nom prové almenys de la família Lloses, com per exemple els germans Miquel i Maria Lloses i també Antoni Lloses. Als anys 40 del passat segle el propietari fou en Lluis Bertrand i Comes, sent en l'actualitat la propietària Mercedes Elizalde Bertrán.
En un lloc privilegiat de pas a les dues vessants de la serra hi ha Can Rius, de la qual poc se sap sobre la seva història. Un vell molí (ja inexistent) li va donar el nom de "La casa del Molí". La passejada ens va portar a passar pel Coll de la Ventosa, un lloc de pas per als qui volen passar a l'altra banda de la muntanya pertanyent als termes municipals de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
Ben a prop hi ha Can Ferrer, una casa amb vistes al Vallès i a Barcelona que conté el mosaic de la font de Sant Josep. Al començament del camí arriba a ella una fita de propietat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Pel davant passa la prolongació de la carretera de les Aigües, havent-se construït el nou pont que salva el Coll de la Ventosa, antiga reivindicació veïnal d'Horta des de feia més d'un segle.


De baixada cap a Nou Barris es va poder contemplar l'origen de la Riera de Sant Andreu, de la qual s'aprecien contraforts, petits embassaments, una vegetació exuberant i les mines que aprofitaven les seves aigües. I ja al districte de Nou Barris, es va fer una parada davant de Can Masdéu, masia adquirida per l''Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'any 1901 i convertida en leproseria tres anys després. El 1931 s'aprovà la construcció d'un nou centre ben a prop, però no es va obrir fins el 1955 com a sanatori per a infants tuberculosos. El 1961 els malalts de lepra que restaven a Can Masdéu foren traslladats al sanatori de Fontilles, a València. El 1968 tancà també l'hospital de nens, si bé esporàdicament es fan colònies en aquest edifici. I des de l'any 2002 l'antiga masia va ser "okupada" per un col·lectiu que fa moltes activitats. Els horts són autogestionats pel veïnat del districte.
Finalment, arribats a la carretera Alta de les Roquetes, es va fer el comiat de la passejada, amb unes paraules a càrrec del company Arnaldo Gil. El públic va respondre amb un aplaudiment, va expressar la seva satisfacció per l'experiència, doncs a més la ruta es va acabar abans del temps previst pel bon ritme portat per la muntanya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada