El passat dimecres dia 25 de setembre va tenir lloc la passejada que, sota el títol "històries de dones", va voler reconèixer l'aportació de la dona en la història dels barris i el seu paper protagonista en les lluites veïnals del districte en general i de Verdum en particular. L'activitat, emmarcada en la Festa Major de Verdum, va comptar amb la col·laboració de l'associació veïnal de l'esmentat barri i, el més important, tingué un gran èxit de públic. Han estat més de 60 persones les assistents a la ruta, entre les quals caldria destacar diverses personalitats: Laura Pérez (tinent d'alcalde i regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona), Carmen de Andrés (ex-regidora i membre del PSC), Àngela Santos (tècnica de Feminismes del districte), Andrés Rodríguez (portaveu del grup municipal del PSC del districte), Marta de San Nicolàs (9BTV), Ruth Rodríguez (9BTV), Ester Flaquer (consellera de districte), Montserrat Cuspinera (consellera de districte), Alexandra López Lorente (consellera de Feminismes del districte), Aurora Álvarez "Yoyi" (presidenta de l'A.V. de Verdum), Maria Ángeles Santos (cap de gabinet del Comissionat de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona), Josefa González Ríos (nena del safareig retratada pel Ginés Cuesta), Andreu Rodríguez (conseller portaveu del PSC al Consell de Districte), la Sena (antropòloga turca), la neboda de la Paquita del locutori telefònic de Verdum i el fill de l’última dona que va tenir cura i manteniment dels safareigs.
Altres assistents han estat un equip de la BBC que està fent un seguiment de la Laura Pérez en l'àmbit del moviment feminista, i membres del Pla Comunitari de Verdum, de la Taula de Feminismes del Districte, del grup de dones "Lola no estás sola" i de la Comissió de Festes de l’A.V. de Verdum. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van assistir la Montse Argente, Montse Massot, la Marga Sánchez, la Núria Climent, la Carmen Ríos, el Josep Maria Babí, l'Antonio Pascual, l'Antonio Silva, la Pilar Escamilla, el Ginés Cuesta i la Maria Lluïsa Serralta.
Les explicacions anaren a càrrec de la companya i col·laboradora Montse Argente, especialista en temes de dones. El punt de trobada va ser a la Via Júlia amb Joaquim Valls, a les 11.00 h del matí, on tothom es va congregar. Des d'allà, el recorregut es va iniciar per aquest passeig tot recordant l'existència de l'Escola Municipal Pavelló de les Roquetes (erigit amb les fustes del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de 1929) i del Grup Escolar Agustina de Aragón (el primer grup escolar de Barcelona), així com l'espai que ara ocupa la plaça de Francesc Layret, punt de congregació veïnal i de lluita reivindicativa on les dones tingueren un paper especial. També es va fer esmena als episodis de violència masclista ocorreguts per aquella zona, alguns casos succeïts fa molts anys enrere, tal i com n'és testimoni, per exemple, la premsa antiga dels anys 30.
Arribats a la plaça de la República es va fer esmena inevitable al monument a la República, l'estàtua femenina del qual es va esculpir prenent com a referència a la model Mercè Gallén Ibáñez. Igualment fou punt adequat per homenatjar a la figura d'una republicana resident a Nou Barris, la Trinidad Gallego (1918-2011), de família comunista i militant del PSUC, exemple d'unes generacions i dona lluitadora d'una època que va haver d'exercir clandestinament de practicant malgrat tenir el títol d'infermera i llevadora.
Enfilant barri amunt, la ruta va continuar pel carrer de l'Artesania. Al tram superior d'aquesta via que comunica amb el barri de les Roquetes hi ha l'escola esportiva Brafa, la piscina de la qual era prohibida per a les dones. Això fou motiu d'una lluita veïnal per aconseguir que, finalment, s'aixequés el veto i elles poguessin gaudir de les instal·lacions igual que els homes. A més, les dones en aquella època tingueren una funció fonamental en l'èxit de l'Olimpíada Popular de 1973, organitzada pel Centre Social Roquetes, per reivindicar equipaments esportius públics i espais urbans per poder practicar l'esport.
Girant cap a la dreta el grup s'endinsà pels carrers de Casals i Cuberó, Font de Canyelles, Joan Riera i Viladrosa, artèries importants per la seva vida comercial i, per tant, de relacions socials entre homes i dones i entre les mateixes dones. Es va fer un record entranyable dels primers comerços i de les Galeries Granada.
A la cruïlla del carrer de Viladrosa amb Almansa es va passar per davant l'escola Luz Casanova, centre educatiu de les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús instal·lat el 1954. Gràcies a la figura de Mercè Sunyol va ser possible a partir del 1974 la construcció de l'escola Freire en el solar on s'havia ubicat la primera escola abans de traslladar-se al lloc que actualment ocupa, al carrer d'Almansa.
Prosseguint pel mateix carrer es va passar per davant la parròquia de Sant Sebastià, espai religiós sempre compromès amb el barri i que va aixoplugar diverses entitats veïnals del barri, fins i tot donant suport a les seves reivindicacions. D'aquest carrer es recordaren els entranyables cinemes de barri Cristal i Roquetas, centres d'oci i punt de trobada de gent jove.
La plaça del Verdum va ser punt de parada obligat, al cor del barri, que feia la funció de "plaça major" com si el conjunt dels Habitatges del Governador funcionés a mode de petit poble. Indret de congregació veïnal, era dels poquíssims llocs on els nens i nenes podien jugar. Encara molta gent recorda als venedors de kokis. Ben a prop van existir entre 1953 i 1999 els safareigs on les veïnes del barri rentaven la roba i, de pas, feien relacions socials.
Des de la plaça es va arribar fins el carrer de Robert Robert, on hi ha la seu de l'Associació de Veïns i Veïnes de Verdum, una de les entitats pioneres del districte que, des del 1970, com a secció de l'Associació de Veïns de 9 Barris, va desenvolupar una forta tasca reivindicativa. Des dels seus inicis ja disposava d'una vocalia de dones força activa que va treballar activament per aconseguir la igualtat. En l'actualitat encara continua essent un referent de primer ordre, molt potent, on les dones han tingut i continuen tenint un paper clau i fonamental en el seu funcionament. Ben a prop la Maria Lluïsa Serralta va pronunciar un breu discurs i s'encarregà de descobrir la placa d'homenatge als safareigs dels Habitatges del Governador, tot recordant a aquelles dones que feren de l'indret un espai de relació al barri en una època dura i difícil de la nostra història.
Un espai que es va recordar de manera entranyable fou el locutori del carrer de Marín, obert el 1953 i tancat el 1977 que funcionava tots els dies des de les 8.00 h del matí fins a les 22.00 h del vespre, ocasionalment de nit en cas d'urgències. D'aquest servei s'encarregà la Paquita Pérez, dona entranyable que sempre va donar un cop de ma a tothom qui ho necessités.
La ruta va continuar pel carrer de Mas Duran fins sortir a la Via Favència per la plaça de Jesús Carrasco. Creuant al passeig central es va arribar a la darrera parada del recorregut, a l'Espai Via Favència, on es troba la seu de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Per a l'ocasió es va obrir el local a tothom i, en base a la temàtica femenina de la ruta, es va parlar sobre l'Arxiu de la Dona, un arxiu dins de l'Arxiu creat el 1989 que recull tota mena de documentació relativa a les dones dels barris del districte i que fou creat per les col·laboradores que formaven part del Consell Assessor de l'entitat arrel d'un treball que guanyà el segon premi de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. El nombrós públic assistent va quedar força satisfet i fou compensat amb un pica-pica i refrigeri a la sala de consulta Francesc Pujol. En la clausura de l'activitat, l'Aurora Álvarez "Yoyi", presidenta de l'A.V. de Verdum, va donar les gràcies a l'Arxiu per l'organització de l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada