diumenge, 24 de novembre de 2019

L’Arxiu participa en l'Any Teresa Pàmies amb una conferència celebrada a l'Ateneu Popular de 9 Barris


El passat dilluns dia 18 a les 19.00 h tingué lloc a l’Ateneu Popular de 9 Barris la conferència que portava per títol “Teresa Pàmies: compromís polític, literatura i memòria”. L’acte, emmarcat amb motiu del centenari del naixement de l’esmentada escriptora, periodista i activista política, va tenir la col·laboració de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i de l’entitat  A)… d ’arquera, i comptà amb l’assistència d’unes 25 persones. Per part de l’Arxiu van assistir l’Arnaldo Gil, la Carmen Ríos, el Josep Maria Babí, la Montse Massot, el Puy, la Pili Escamilla, l’Antonio Silva i la Lourdes Ferrando.
A la taula rodona hi estigueren presents la Montse Barderi (escriptora i comissària de l'Any Pàmies), la Gabriela Serra (política i activista social), la Montse Argente (bibliotecària i membre de l'Arxiu Històric de Roquetes- Nou Barris) i la Naia Martz (actriu i la responsable de fer la lectura de fragments de diferents obres de Teresa Pàmies).


Nascuda a Balaguer (Lleida) el 1919, la Teresa Pàmies i Bertran va ser la gran de quatre germans. El seu pare, Tomàs, dirigent del Bloc Obrer i Camperol, li va transmetre les seves idees. Amb 10 anys venia la revista “La Batalla” i als 16 anys, quan va esclatar la Guerra Civil va intervenir en un míting celebrat a la plaça de braus Monumental. El 1937 va dirigir les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i fou una de les fundadores l'Aliança Nacional de la Dona Jove i escriptores del butlletí “Juliol”. A la postguerra hagué d'exiliar-se a França, on acabà al camp de refugiats de Magnac-Laval, lloc on va ajudar a organitzar als internats i a crear una escola. Després va fugir a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic. Ingressà a la Universidad Femenina, on estudià Periodisme. El 1947 tornà a Europa per treballar com a redactora de les emissions en català i castellà a Ràdio Belgrad, i després a Radio Praga.


Des de l'exili també col·laborà a les revistes catalanes “Serra d'Or” i a “Oriflama”. El 1971 tornà a Catalunya per rebre el Premi Josep Pla de narrativa per la seva obra “Testament a Praga”. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicació com el diari “Avui”, des dels seus inicis l'any 1976 i fins al 2009; a la revista “Presència” i a Catalunya Ràdio. Referent a la seva vida privada, esmentar que es casà clandestinament amb Gregorio López Raimundo (1914-2007), secretari general del PSUC, amb qui va tenir quatre fills, un d’ells, el més petit, l’escriptor Sergi Pàmies. El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2001 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 2003 el Premi Trajectòria i el 2006 el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán. Va morir a Granada el 2012.


Durant la taula rodona es va destacar d’ella la seva capacitat d'anàlisi, d’autocrítica, així com la intel·ligència i l’humor d’aquesta figura amb veu personal única i fort compromís polític, entre d’altres coses, amb la llengua catalana, amb Catalunya, amb els moviments antifeixistes i en favor del progrés social. El seu feminisme nasqué de l’estudi d’altres dones, com Rosalía de Castro, i també després d’haver escrit la crònica de les primeres jornades feministes. Sempre va reclamar la implicació de l’home en la igualtat de la dona. Si bé el comunisme creia que la lluita de la classe obrera per la seva emancipació aconseguia també emancipar a la dona, amb el temps es va veure que la discriminació no era de classe sinó de gènere. Es va remarcar també de la seva obra literària l’ús d’un vocabulari ric i precís, sempre amb un llenguatge proper per tal de poder connectar amb la classe treballadora per tal que aquesta es preguntés el per què de moltes coses.


A més, part de la seva obra és en veritat una autobiografia encoberta que narra experiències viscudes especialment durant la Guerra Civil i el seu exili en la postguerra. En relació a la seva obra, es va fer referència als llibres als llibres que expliquen la seva joventut (“Quan érem capitans”, “Romanticismo militante”, “Crònica de la vetlla”, “Estemen guerra”, “Los niños de la guerra”), el seu feminisme (“Dolores Ibárruri”, “Rosalia no hi era”, “Maig de les dones”), el retorn a Barcelona (“Va ploure tot el dia”, “Massa tard per a Cèlia”, “Memòria dels morts”, “Amor clandestí”, Aquell vellet senzill i pulcre”) i l’etapa periodística (“Opinió de dona”, “Coses de la vida”, “Ràdio Pirenaica”, “La vida amb cansó”). Al final de l’acte, amb una clara invitació a llegir l’obra de Teresa Pàmies, el públic assistent va procedir a fer preguntes i comentaris a les tertulianes, i es va cloure amb un fort aplaudiment.


Fotos: Pilar Escamilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada