dimarts, 21 de gener de 2020

L'exposició sobre Hilari Salvadó i Castell arriba a l'Arxiu


Des del dilluns dia 20 al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) romandrà instal·lada l'exposició "Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien les bombes". Elaborada per l'historiador andreuenc i soci de l'entitat Pau Vinyes i Roig (membre fundador de Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de Tot Història Associació Cultural), es va presentar per primera vegada el 2016 dins l'Any Hilari Salvadó que commemorava el 50è aniversari de la mort d'aquest personatge. L'entitat Òmnium Cultural, juntament amb Tot Història Associació Cultural van preparar aquest esdeveniment amb l'organització d'un cicle de conferències als diferents districtes de Barcelona des del 29 de setembre de 2016 fins al 2 de febrer de 2017. Aquesta exposició és un resum del llibre del mateix nom escrit també per l'esmentat autor, editat per la Fundació Josep Irla i encarregat pel director d'aquesta institució, Josep Vall. Després d'haver recorregut diversos barris de manera itinerant, ara ens arriba amb l'oportunitat de que la gent de Nou Barris la pugui visitar i conèixer a aquesta figura.

 

Per als qui desconegueu qui va ser l'Hilari Salvadó i Castell, esmentar que fou el darrer alcalde republicà de Barcelona. Fill de pescadors, va néixer el 1899 al barri de la Barceloneta. Un temporal del 1911 va provocar la mort del seu pare i dels seus quatre germans, quedant la seva mare vídua amb tres fills més i una cunyada cega al seu càrrec. Després de lluitar contra greus problemes econòmics, la Cambra de Comerç de Barcelona va dictaminar a favor de la seva mare. A partir d'aquest fet, emprengué l'ofici de comercial als magatzems El Siglo i a la Cambra de Comerç. A les nits estudiava comptabilitat a l'Acadèmia Millet. El 1919 es convertí en un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de la Barceloneta, i el 1920 va cofundar el Centre Excursionista Minervad'on fou director del butlletí. El seu activisme polític el conduí a la militància d'Estat Català i a ser un dels fundadors d'ERC. També participà en accions clandestines en suport dels represaliats i empresonats per la dictadura de Primo de Rivera. En el triomf d'ERC a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 va formar part de diferents comissions, juntes i patronats municipals. Arran dels fets del Sis d'Octubre, fou empresonat al vaixell-presó Uruguay i alliberat el 23 de febrer de 1935. Amb el triomf electoral del Front d'Esquerres, el 16 de febrer de 1936 es decretà una amnistia per a tots els polítics empresonats del Sis d'Octubre i es restabliren els ajuntaments i la Generalitat.


Aleshores va recuperar l'acta de regidor i emprengué novament les feines del càrrec. Amb l'esclat de la Guerra Civil va dirigir un escamot de voluntaris que evitessin la mort dels capellans de la parròquia de Sant Miquel del Port. El 16 de juliol de 1937 va prendre possessió del càrrec d'alcalde de Barcelona. Es van acollir 1.000.000 de persones i també 1.000 infants madrilenys sota la tutela municipal. De forma ràpida i efectiva s'encarregà d'impulsar noves escoles, cantines i habitatges, a més de vetllar per la distribució de queviures. La situació el va impulsar a viatjar a Londres, Brussel·les i París per explicar el drama viscut a Barcelona i la gestió de l'allau de refugiats. També procurà entrevistar-se amb persones influents que poguessin proporcionar qualsevol tipus d'ajuda de caràcter econòmic, sanitari o alimentari. En paral·lel va fer d'amfitrió de diverses personalitats que van visitar Barcelona en solidaritat amb la causa republicana. El 25 de gener de 1939 marxà a l'exili. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, va reprendre la seva vida com a comptable en una fàbrica de Beziers i va refer la seva vida política a l'exili. Va tornar a Barcelona l'any 1960 on va morir sis anys més tard després d'haver patit un accident de trànsit. Després d'anys d'oblit, el 1998 l'Ajuntament de Barcelona va batejar amb el seu nom una plaça del barri de la Barceloneta.


El resultat de l'exposició és un conjunt d'onze plafons, cadascun dels quals explica un episodi de la vida del qui va ser alcalde de Barcelona durant la II República i la Guerra Civil: "La Barceloneta, pàtria de pescadors", "Tràgic temporal de 1911", "Activista polític i cultural", "Regidor de l'Ajuntament de Barcelona", "El triomf del front d'esquerres i el 19 de juliol de 1936", "Acalde de Barcelona", "Primer exili francès", "Segon exili francès", "Oblit i recuperació del seu llegat", més un plafó de presentació i un altre de cloenda on presenta referències per als qui en vulguin saber més.
Aquesta exposició és gratuïta i oberta per a tothom, especialment per a estudiants i historiadors, romandrà visitable fins el proper dimecres 12 de febrer, de dilluns a divendres d'11.00 h a 13.00 h i de 18.00 h a 19.30 h.

Fotos: JOSCAR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada