divendres, 11 de setembre de 2020

Fins sempre Pare Manel

Foto: Europa Press

El passat dimecres dia 9 varem rebre la trista noticia de la mort d'una excel·lent persona, molt estimada a tot arreu i a Nou Barris en particular, soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Ens referim a Manel Pousa Engroñat, més conegut per tothom com a Pare Manel. Tenia 75 anys i encara diversos projectes a desenvolupar, però malauradament, al igual que a moltes persones, el coronavirus també ha interromput la seva vida provocant-li una embòlia que no va poder superar.
Fill d'una família nombrosa (el tercer de sis germans), va néixer a Víznar (Granada) el 19 de maig de 1945, on als seus inicis començà a treballar puntualment amb el seu pare d'origen català. Es va graduar en Filosofia a l’Institut Catòlic de París i en Teologia per la Universitat de Sant Pacià de Barcelona. Posteriorment inicià els estudis d’Arquitectura, però la seva vocació va fer un gir i, el 1975 es va fer capellà diocesà a la parròquia de Sant Josep Oriol. 

Foto: Joel Kashila

La seva activitat sacerdotal la va iniciar a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella. La seva feina com a activista, centrada en l'actual districte de Nou Barris, tingué el seu precedent el 1973 quan el seu amic Carles Flavià, llavors capellà com ell, l'introduí en la realitat de la presó, primer en visites esporàdiques i intermitents als joves presos de la Presó Model. Aquest fet el condicionà fins el punt de convertir-se en una de les seves prioritats d’acció social, acostant-se al món de les presons per facilitar els camins cap a la reinserció. Va començar a treballar amb els joves que patien el problema de la droga. Els seus primers projectes ja es van centrar en el desenvolupament social i esportiu de la infància més desfavorida, l'acompanyament a les persones empresonades i el suport a les famílies més fràgils. Fins el 1980 va treballar com a educador social a la llar de Badalona sota l'entitat OBINSO (Obra d'Integració Social) vinculada a la Diòcesi de Barcelona i que treballa per a la reinserció de persones preses a través de llars d’acollida.

Foto: Vicens Forner Puig

A partir del 1976 va desenvolupar la seva tasca social i religiosa als barris de Verdum i Roquetes tot atenent a les persones més desfavorides. Sovint el seu propi testimoni reflectia la duresa de la seva experiència: "Vaig observar el gran impacte de l’heroïna. Hi havia canalla de quinze anys que ja es punxava. Recordo que anava a veure’ls a les anomenades “casetes del governador”, al safareig públic on es reunien, i els portava begudes i tabac. Intentava parlar amb ells, ser-hi a prop. La majoria d’aquests joves estan ja al cel, i aquells que han sobreviscut han quedat malparats, i amb quaranta o cinquanta anys es passen tot el dia a casa". Fins i tot, a la seva pròpia vivenda, va arribar a acollir persones en situació d’exclusió. Allà va conèixer la monja Luisa Alba amb la qual va treballar fins al final de la seva vida. Com a curiositat, mereix recordar que la seva afició al futbol el va portar a fundar un club de barri, l'Atlético San Sebastián, on ell mateix va arribar a jugar.

Foto: Fundació Pare Manel

A partir de 1987, amb el suport d’un equip de joves voluntaris, va desenvolupar diverses accions educatives de carrer, incloent també grups d’infants i famílies. El 1993 va fundar l’Associació Grup Muntanyès, entitat sense ànim de lucre, i el 1996 va crear juntament amb el seu amic Carles Flavià la gala "Guanya't el cel" que es celebra anualment per recaptar fons.
Les idees i la forma d'actuar li van fer guanyar problemes amb la jerarquia catòlica. Va rebutjar el sou que li proporcionava el bisbat i alternava la feina amb la seva tasca sacerdotal i fou denunciat per celebrar matrimonis entre homosexuals i per la seva opinió sobre l'avortament.
Finalment, a l'octubre de 2004 va fundar la Fundació Privada Pare Manel (Via favència 244) amb l'objectiu de respondre qualitativament a les noves i velles realitats d’exclusió, així com atendre a les noves demandes creixents de persones i famílies en situació de pobresa i marginalitat. El seu programa es centra especialment en la infància, adolescència i famílies; formació i inserció laboral, tallers i educació, programes d'estiu, esport educatiu i reinserció de persones preses.

Foto: Fundació Pare Manel

El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona. També fou reconegut amb el Premi Solidaritat que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya.
Durant aquest 2020, tant aviat va començar la crisis sanitària pel Covid-19, la Fundació Pare Manel va bolcar-se en les noves necessitats dels barris. Entre d'altres coses, van arribar a fabricar més de dotze mil màscares amb un grup de dones voluntàries, van distribuir ordinadors entre escolars que no tenien connectivitat amb l'ajuda de la Cooperativa Abacus i la Caixa, i van repartir menjar a famílies sense ingressos i a altres els van facilitar targetes moneder per poder accedir a compres bàsiques amb el Banc d'Aliments. El seu darrer projecte va ser aquest passat mes de juny, amb format online.

Foto: Joan Poquí (Mundo Deportivo)

Sobre el Pare Manel encara podríem explicar moltes més coses, doncs la seva vida al servei de les persones ha estat tan llarga i intensa que, tot el què s'ha dit d'ell fins aquí, és només un petit tast sobre qui va ser aquest home i per quina raó mereixerà ser recordat per sempre a Nou Barris. Totes les associacions i entitats del districte han reaccionat al seu traspàs per reconèixer el seu compromís social, un magnífic llegat que continuarà en la lluita contra les desigualtats i a favor de les persones. Per a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha estat un honor tenir-lo com a soci, donant suport a la nostra feina. Gràcies per tot, Manel, i com molta gent ha comentat aquests dies, s'ha guanyat el cel.

Cap comentari:

Publica un comentari