dilluns, 28 de desembre de 2020

Can Valent

Can Valent lateral sud el 1955

La masia de Can Valent, també coneguda com Can Pere Valent, es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. És una masia d’estructura clàssica, tot i que podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta. Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, que devia ser dels segles XI o XII. El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós. En morir, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que en reconstruïssin els murs malmesos. L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i hi va emprar maó modern. Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament  la va expropiar, l’any 1985. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.
Des de l’any 1992 els veïns i altres entitats reclamen la rehabilitació de Can Valent com a equipament per al barri però l’ any 1997 l’Ajuntament va projectar enderrocar el casalot i construir-hi un tanatori que donés servei al cementiri de Sant Andreu, situat just al darrere. El veïnat es va oposar al pla i a un altre projecte municipal que obria una altra porta al cementiri i suposava traslladar 140 nínxols. La intensa campanya del veïnat de Porta i Sant Andreu que va culminar en talls de la Meridiana, va aturar els projectes.
La recuperació de la masia de Can Valent és objecte d'interès del grup d’arquitectes de Nou Barris, els quals fan una trobada cada tercer dilluns de mes per compartir i debatre diferents reptes dels barris del districte. Anualment celebren la Festa d’Arquitectura enguany l'han dedicat a reivindicar l'esmentada masia. 

Can Valent en l'actualitat

Aquesta era la situació...fins ara.
En els últims mesos i sota el lideratge de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han hagut una sèrie de contactes amb el CEII i l'A.V. Sant Andreu perquè s’unissin a la reivindicació, els Bombers perquè facin un informe de la perillositat de l’indret, el grup d’arquitectes de Nou Barris i s’ha exposat la situació al Col.legi d’Arquitectes, ja que al Districte no li interessa el més mínim.
Ha arribat el moment de fer saber una noticia, però primer us volem fer cinc cèntims del que es cou a l’altre extrem de la ciutat.
Al barri de Pedralbes, a la capella (dessacralitzada l’any 1975) de la Torre Girona, que la família del famós banquer Manel Girona. va fer edificar a mitjans del segle XIX, està instal.lat el MareNostrum, que es el nom genèric que el Barcelona Supercomputing Center (BSC) dóna al seu superordinador més emblemàtic, que tradicionalment és el més potent a Espanya i que figura en lloc destacat en el Top500 mundial. 
L’indret te una imatge futurista molt peculiar doncs la infinitat de pampalluguejants llumetes dels processadors tancats en armaris de vidre comparteixen la serena i acolorida llum que s’escola per els vitralls del finestrals neogòtics que es conserven de l’antiga capella, tant es així que l’any 2015 va ser visitat per el escriptor nordamericáà Dan Brown que va venir en busca d’inspiració per la seva última novel·la Origen.

Part superior de la capella

Presentat per l’empresa IBM, la primera versió del MareNostrum va començar a funcionar el 2005 amb una capacitat de càlcul d'1.1 petaflops (1 PFLOP = 1 seguit de quince zeros) operacions per segon. Des d'aleshores s'utilitza en la recerca del genoma humà, el canvi climàtic, en l'estudi de les ones gravitacionals, vacunes personalitzades, estudis del càncer de colon, teixit humà a partir de cèl.lules mare, en el disseny de nous fàrmacs i en simulacions sobre la producció d'energia de fusió, entre altres. El seu ús està disponible per a la comunitat científica nacional i internacional, controlada per un comitè d'accés, qui s'encarrega d'assignar temps de còmput en funció de la vàlua dels projectes.
El MareNostrum s’ha anat ampliant notablement, tot substituint processadors originals per processadors mes potents, primer duplicant el nombre i més tard canviant-los per processadors Intel. En total s’hi ha instal.lat quatre versions del supercomputador fins arribar a una capacitat de càlcul de 13,9 PFLOP la qual cosa ha obligat també la instal.laciò de dipòsits d’aigua desionitzada (per evitar incrustacions calcáreas a les canonades) de major capacitat amb sistemes de refredament que porta l’aigua freda a les canonades que acaben a la part posterior dels armaris per poder refredar i dissipar l’escalfó que produeixen els milers de processadors, i d’altres que refreden els generadors d’energia eléctrica que fa que el sistema funcioni.
Però com totes les coses en aquest mon, la rapidesa creixent en que apareixen nous processadors cada vegada més potents, una vegada més ha obligat als responsables del MareNostrum a buscar una alternativa a l’ampliació del MareNostrum ja que l’espai útil de la capella ja no dona més de si, per el MareNostrum 5.
El Ministerio de Educación y Ciencia I el Departament de Industria i Energía de la Generalitat de Catalunya ha sol.licitat ja de la Comissió Europea els fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) per poder dur a terme aquesta ampliació. Aquest projecte estratègic tindrà un cost de 225 M€ que inclou l’adquisició dels equips, la instal·lació i la operativa durant 5 anys.
MareNostrum no dona servei a empreses privades. El centre, amb un pressupost anual de 34,3 M€ está finançat per un consorci format per el Gobierno, la Generalitat, la Universitat de Barcelona i la mateixa Comissió Europea. L’objectiu es que els investigadors de tot Europa puguin utilitzar gratis l’ordinador para seguir creant ciència i l’ampliació consistiria amb un computador satèl·lit de la Torre Girona que prepararia les dades que desprès enviaría mitjançant un cable de fibra òptica (FO) amb conectors LC i Mt-Array que s'utilitzen en transmissions d’alta densitat de dades, al MareNostrum per que allà es realitzessin els càlculs pertinents.

Vidriera neogòtica

Doncs be, gràcies a l’esforç mancomunat de les Entitats de Nou Barris esmentades, envers les més altes autoritats del país i nombroses videoconferències, s’ha considerat bo i oportú per part del Ministeri i Generalitat, amb el vist i plau dels Estats que donen suport a la proposta, fer una recerca dels possibles llocs per l’emplaçament d’aquesta ampliació i s’ha arribat a la conclusió que un bon lloc un cop fetes les quantioses obres de rehabilitació i adaptació necessàries, seria l’antiga masia de can Pere Valent, al Districte de Nou Barris, barri de Porta.
Aquestes obres comportarien la reconstrucció dels murs perimetrals amb el tipus de maó original (actuació acurada i supervisada per l’Agencia Europea del Patrimoni, en prevenció que no tornés a succeir com la dissortada reforma que s’ha fet al Castell de Torre Baró, preservant sempre la estructura i aspecte original de la masia), construcció de dues plantes soterrades per albergar dipòsits de l’aigua refrigerant, columnes de desionització de l’aigua a base de zeolites sintètiques, equips que mantinguin l’aigua freda i bombes centrífugues de refrigeració dels equips i deixar l’espai interior completament diàfan per instal·lar els equips que subministrarà, un cop més, IBM. Això permetrà instal·lar vitralls com els de la Torre Girona que donaran aquesta serenor i llum acolorida que contrastarà amb el paisatge infinit de les llums intermitents dels LED dels processadors emmagatzemats a les peixeres de vidre que els protegeixen i que fan sentir un brunzir com de milers d’abelles tan bon punt creues la porta d’entrada.
Evidentment també està previst el tema de la energia que necessitarà el complex per funcionar i els equips auxiliars i de prevenció i seguretat: Un transformador i generadors elèctrics auxiliars, bateries per si se’n va el corrent, sistemes de prevenció d’incendis, anàlisi d’humitat de l’aire....La despesa en electricitat del MareNostrum 4 es actualment d'1,5 M€ anuals en condicions normals però es que aquesta màquina es 300 vegades mes potent que el primer MareNostrum i fa en un dia la mateixa feina per la que el MN1 necessitava un any.

Tanc líquid tefrigerant

L'obra civil ja està pressupostada en 1.425.876, 29 € que anirà a càrrec del Pla de Barris i que tindrà un termini d’execució de 28 mesos un cop realitzada la licitació de l’obra. I la instal.lació dels equips informàtics subministrats per IBM es faria en quatre mesos. La zona que envoltarà la reeixida masia serà totalment enjardinada, la qual cosa permetrà conservar els horts actualment existents al costat del carrer del Pintor Alsamora.
Aquesta recuperació no seria només la d'una part del malmès patrimoni històric sinó també com una inversió de futur perquè ajudaria a la descentralització, contribuiria i estimularia la regeneració urbana, revaloraria el barri de Porta, es convertiria en una icona, fomentaria la memòria històrica del territori, es conservaria una obra arquitectònica única i irrepetible, resultaria econòmicament rendible (el rendiment donat fins ara amb el MareNostrum 4 ens diu que de cada euro invertit en la recerca, se’n generen 15), contribuiria a fomentar la igualtat entre els barris i ajudaria a cohesionar-los tot establint vincles històrics, socials, científics i culturals. Nou Barris ha estat sempre un districte exemplar fins i tot a nivell internacional en la recuperació i reutilització del patrimoni com a factor de regeneració, cohesió i integració dels barris populars.
Si el jardiner Padrós aixequés el cap...
 

Cap comentari:

Publica un comentari