L'Arxiu participa en un homenatge a Maria Àngels Rivas a la biblioteca de Canyelles

En l’anterior article relatiu a les activitats desenvolupades durant el març es va fer una breu referència a l’homenatge del passat dijous dia 14 del citat mes a les 18.00 h a la biblioteca de Canyelles (a la ronda de la Guineueta Vella, al barri de Canyelles) a Maria Àngels Rivas Ureña i que en la present entrada ampliarem. A més de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, també van participar membres l’Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles i de l’Associació Canyelles Aprèn, principalment persones que la van conèixer en primera persona i que tingueren l’oportunitat d’explicar i compartir les seves vivències i experiències. També hi assistiren el Juan Pablo (fill de l’homenatjada) i el Manuel Sánchez (president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles), entre d’altres. L'activitat va estar presentada pel company Arnaldo Gil i la filmació de l’esdeveniment a càrrec de l’Antonio Silva, la qual es pot consultar al canal de Youtube. Després de donar la benvinguda al públic assistent, primerament es va projectar un documental sobre aquesta activista veïnal i posteriorment es va obrir el debat.

De la Maria Àngels Rivas es va recordar especialment l’episodi de la lluita per les cases afectades per la construcció del II Cinturó, actual ronda de Dalt. Durant el mes de febrer del 1972 funcionaris municipals anaren casa per casa a la Guineueta Vella per a què els seus habitants signessin l'acta que els obligava a traslladar-se a Ciutat Meridiana per l’esmentat motiu. Aquesta gent es veia així obligada a sortir del seu barri de tota la vida. A més, havien de pagar una entrada de 200.000 pessetes, quantitat força elevada en relació a la indemnització que rebrien. Davant d'aquella presa de pèl, la majoria es va negar a signar aquesta acta i reclamaren que els hi donessin nous pisos al nou barri de Canyelles. Fins i tot, un grup de persones aplaudia als habitants d'aquelles cases que es negaven davant els funcionaris municipals a signar el seu desnonament. Les màquines foren aturades pel veïnat en defensa dels seus interessos. Hagueren càrregues policials i detinguts que, més tard, serien alliberats per la pressió veïnal. Finalment la majoria de les persones afectades van poder acabar residint a Canyelles, tal i com elles volien. En quant al II Cinturó, es va aconseguir que al seu pas per Canyelles i la Guineueta no quedés com una rasa descoberta, dividint els barris i configurant una nova autopista urbana, sinó que s’acabés imposant la solució popular, és a dir, que transcorregués coberta i no trenqués el teixit urbà i social.

Una testimoni va recordar que durant els anys seixanta i setanta les reunions veïnals es feien de manera clandestina i en petits grups particulars a cases de veïns i veïnes i de manera discreta per no cridar l’atenció a les autoritats. Després es va crear una associació veïnal la qual feia les reunions a casa del veí Julián Molina el qual va cedir espai. Gràcies a la Maria Àngels Rivas, que assolí la presidència de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Guineueta i fou la primera presidenta a l’Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles, es va aconseguir que a la Guineueta Vella haguessin fonts i arribés l’aigua, voreres, llum, el telèfon, una escola bressol i, fins i tot, un equip de futbol. Per als nens i nenes, a mode d’entreteniment, s’organitzaven excursions, cinema i se’ls portava a la piscina.

Una altra intervenció va explicar que ella tenia el poder i el carisma d’animar a la gent que lluités per tot allò que volia, doncs les coses no s’aconseguien per les bones sinó que calia lluitar activament sortint al carrer i conscienciant al veïnat que, mitjançant les reivindicacions i l’esperit de tirar endavant era com veritablement es podia guanyar. Sovint la insistència era la clau. Altres participants van destacar que les noves associacions veïnals sorgides van ensenyar a les noves generacions com es tenien que bellugar, com defensar els seus drets i com fer les lluites de les persones, i que els problemes d’abans eren, de fet, exactament els mateixos que es tenen ara, per la qual cosa la lluita és necessària perquè en veritat les administracions no fan absolutament res si ningú no es mou.

El futur poliesportiu del barri havia de portar el nom de la Maria Àngels Rivas, però finalment es va optar per la biblioteca de Canyelles, una idea ben vista perquè, entre d’altres coses, ella va ser una gran lectora. Poc abans de morir, va demanar que se la col·loqués en un taüt vermell a l’associació de veïns i que el fèretre es passegés per tot el barri a mode de comiat. Pel que fa als reconeixements municipals, l'any 2004 el districte Les Corts va inaugurar la convocatòria del “Premi per la Igualtat de les Corts Maria Àngels Rivas Ureña”, amb l'objectiu de promoure propostes culturals de joves creadores; el 2010 se li va posar nom a un passatge entre els carrers de Ramon Albó i l’avinguda dels Quinze i el març de 2023 va ser una de les personalitats homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones. Acabades les intervencions, l’acte va acabar amb un aplaudiment del públic assistent.