diumenge, 5 de maig del 2013

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar


Una font artística



Es tracta d'una font pública artística de ferro colat amb quatre brolladors i decorada amb elements vegetals i animals (fulles, cargols, peixos, etc.) que està col·locada en una cèntrica plaça del districte. Quina?


a)     del Virrei Amat

b)     d’Ángel Pestaña

c)     dels Titellaires

d)     de les Madres de la Plaza de Mayo


La resposta a la pregunta de la setmana pasada era la:
d) Josep Maria Martorell i Codina

divendres, 3 de maig del 2013

LA FOTO DE LA SETMANA. Torre Baró aconsegueix fer aturar el tren



En una data indeterminada de l’any 1949, RENFE va obrir un baixador ferroviari a Torre Baró gràcies a un acord establert amb l’Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró. Aquesta associació, creada el 29 de desembre de 1941, tenia com a finalitat l’establiment d’un servei de guardes jurats que vigilessin les propietats, però molt aviat tingué objectius relacionats amb millores socials, com la instal·lació d’una xarxa de llum, telèfon i aigua, la urbanització dels carrers i la construcció d’escoles i guarderies, entre d’altres. Aquesta millora en matèria de transports fou una de les actuacions aconseguides, per bé que les condicions de l’operació reflectiren el poc pes que aleshores tenia el barri, doncs les despeses van haver de córrer a càrrec del veïnat degut a les restriccions tant fortes que la Companyia va imposar a canvi de la seva construcció, aconseguint un pressupost de 60.000 pessetes. El problema era que moltes cases del barri quedaven allunyades de l’estació i per arribar-hi calia efectuar una bona caminada.

Mentre el transport públic no arribava al barri, la presència del baixador va fer que els trens que allí s’aturaven desenvolupessin la funció del metro, doncs era una manera ràpida, còmoda i directa de desplaçar-se fins a Fabra i Puig (baixador de Sant Andreu) i al centre de Barcelona.
El fet que fos considerat un baixador, significava que era una estació secundària, amb menys instal·lacions, i on el nombre diari de trens que efectuaven parada era baix. Tant sols constava de dues andanes i una caseta al costat descendent molt senzilla, de planta baixa, sostre a quatre aigües i parets blanques, que acollia la taquilla, els serveis i una petita sala d’espera. En els anys posteriors, el baixador iniciaria una lenta i progressiva decadència, amb l’abandó i buidat interior de la caseta i la manca de mesures de seguretat que portaven a atropellaments dels trens als usuaris que creuaven les vies.


Ricard Fernández i Valentí
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris


MAIG: Per un hospital a Nou Barris



Durant el mes de maig de 1976, a l’interior del cinema Virrey es va celebrar una assemblea veïnal que reivindicà els terrenys de l’antic Institut Mental de la Santa Creu per a la construcció d’un hospital per al districte i l’aprofitament de l’espai circumdant per a usos sanitaris. L’acte fou organitzat per l’Associació de Veïns de Nou Barris, i posteriorment es va procedir a fer una manifestació que va recórrer les principals artèries del districte, tal com mostra la fotografia.

El cas era que en tot els Nou Barris només havia un sol ambulatori, el qual no donava a l’abast per a tanta demanda i a sobre es trobava allunyat de moltes barriades. Mentrestant, pels voltants del Mental, els blocs d’habitatges de les urbanitzacions Barcinova i Calinova ja havien destruït part d’aquell magnífic conjunt i anaven tancant cada vegada més les possibilitats de fer realitat el projecte d’hospital.

Després de moltes tensions fins la desaparició del Mental l’any 1987, l’hospital no s’ha materialitzat, però a canvi hi ha el Centre de Dia Pi i Molist ubicat a l’antic Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i la majoria dels barris del districte disposen d’un ambulatori.