Reprenent la sèrie d'articles dedicats a la història del castell de Torre Baró, el capítol II publicat el passat 12 de gener d'enguany acabava amb la fundació del Centre d'Estudis Populars de les Roquetes el 1983, una referència no pas casual i que no respon a un caprici personal sinó tot el contrari. Des de la seva constitució, inicià una llarga campanya per a la recuperació d'aquesta icona de Nou Barris i que ha durat fins a l'actualitat. A més, el logotip sempre ha estat el mateix castell, per bé que ha evolucionat a diferents dissenys amb el pas dels anys. Igualment cal tenir en compte que algunes de les persones que participaren en la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios el 1970, que ocuparen la planta asfàltica per a demanar l'Ateneu Popular el 1977, i que col·laboraren en l'Acampada Urbana a Collserola del 1983, acabaren essent fundadores i/o sòcies de l'Arxiu, d'aquí el lligam amb el castell fins i tot abans de fundar-se l'entitat.
Des d'un principi, una de les línies d'acció era la defensa del patrimoni històric de Nou Barris, en tant que la conservació d’aquells elements dels barris, arquitectònics o no, havien de contribuir a recuperar les arrels alhora que esdevenien signes d’identitat. Entre les diferents propostes d'intervenció de cara a catalogar, rehabilitar i donar un ús social i cultural a les edificacions històriques dignes de ser conservades, la petició concreta de protegir el castell de Torre Baró va ser la més important i prioritària.
El 18 de gener del 1984 va entrar en vigor la nova divisió administrativa municipal, amb la creació del Districte 8 o de Nou Barris, que tingué com a primer conseller de districte a Juan José Ferreiro. Durant el mes de juny següent, amb motiu de la Festa Major del Barri de Les Roquetes el veïnat va escollir els voltants del castell per a fer una cantada d'havaneres i repartir als assistents un rom cremat. Poc després, entre el divendres 13 i el diumenge 15 de juliol següent es va celebrar la II Acampada Urbana a Torre Baró. Similar a la primera realitzada el 1983, va tenir la participació de l'Arxiu com a entitat. Segons explicaven, la idea no era altra que la de defensar la serra de Collserola en general i aquell àmbit que limitava amb el districte de Nou Barris en particular, a més de fer conèixer tant a les administracions com al públic en general quina era la situació actual d'aquell moment. L'acampada es va fer al peu del castell amb tendes de campanya i es realitzaren activitats diverses i obertes a tothom com cinema, audiovisuals, itineraris i xerrades. Durant les nits, un grup va enllumenar el castell per a què fos visible des de molts punts de la ciutat i més enllà, doncs això va ser també una manera de reivindicar la seva recuperació per a usos socials i culturals.
El novembre del mateix 1984 l'Arxiu va elaborar un dossier per a tramitar la inclusió del castell en el catàleg de monuments artístics. El 1985 va organitzar a l'Escola d'Adults Freire una exposició sobre el castell per tal de donar a conèixer la seva història i proposar la seva catalogació. Era l'època en què l'entitat tenia la seva seu en l'esmentat centre educatiu, la qual cosa va facilitar molt la possibilitat de disposar d'espais per dur a terme activitats d'aquesta mena. El 26 d'abril del mateix any va organitzar a la mateixa escola una xerrada-col·loqui titulada "La Torre Baró com a emblema de barri i recuperació del castell i el seu entorn". Mai no s'havia donat tanta importància al castell, alhora que per primera vegada es mostrava públicament informació històrica i fotogràfica inèdita. Tot plegat va provocar un notable increment de persones interessades i sensibilitzades a recuperar la icona de Nou Barris, motiu pel qual l'Arxiu va elaborar una sèrie de fulletons repartits pertot el districte on es convidava a qualsevol persona que escrivís quina proposta tenia d'ús del castell en cas que es rehabilités. Per això es va comptar amb la col·laboració de les associacions i entitats veïnals i culturals de cara a distribuir les butlletes i fer-les arribar al veïnat. El balanç de la campanya va ser de gran èxit i una resposta molt positiva de la gent.
El març del 1986 la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) va presentar i aprovar un projecte de rehabilitació del castell de Torre Baró a càrrec dels arquitectes J. Bosch, J. Tarrús i S. Vives. En aquest es proposava la restauració de les façanes de l'edifici i la reconstrucció de les plantes interiors, per bé que no plantejava possibles usos tal i com pretenia l'Arxiu.
El 1987 la nostra entitat va participar en el concurs de l'Ajuntament de Barcelona anomenat "Faci Vostè d'alcalde" que servia per a finançar iniciatives ciutadanes, presentant el "Projecte d'una Escola de la Natura al Castell". L'objectiu era doble: la recuperació de l'edifici del castell de Torre Baró i la creació d'una Escola de la Natura. Tot plegat s'inscrivia en el marc de la recuperació de la serra de Collserola com a parc públic, preservant les seves condicions naturals i apropant-la a la ciutadania. Es denunciava que la pressió urbanística fruit de l'especulació havia arribat als voltants del castell i, per tant, la recuperació d'aquest era un primer pas de cara a rehabilitar la muntanya, reparant així l'error històric d'haver fet una ciutat com Barcelona que vivia d'esquena a la serra. La dignificació del castell, els voltants del qual sempre havien estat emprats com a zona d'esbarjo i de contacte amb la natura constaria de tres fases: la seva inclusió en el Catàleg d'Edificis Artístics i Històrics, l'arranjament dels voltants i la remodelació arquitectònica de l'edifici. L'Escola de la Natura pretenia trencar amb la dicotomia ciutat-camp, oferir uns materials de treball i divulgació, ésser una eficaç eina cultural i esdevenir un servei públic a l'abast de les escoles, entitats i públic en general. Entre les diverses activitats, el projecte preveia audiovisuals, itineraris, visites concertades, xerrades, seminaris, una estació meteorològica, observació telescòpica dels estels i servei públic de consulta. Pel que feia a les àrees de treball, es van definir un total de 10 apartats: clima i meteorologia, geologia, hidrografia, botànica, zoologia, història, agricultura i hàbitat rural, ecologia, astronomia i excursionisme i esports. Per a fer efectiu l'ús del castell per acollir aquest equipament, es proposava de recuperar les plantes interiors desaparegudes per albergar una sala de projeccions, una recepció i punt d'informació, una biblioteca-arxiu, un magatzem, una sala de treball i recerca, serveis (lavabo-wc) i la instal·lació al terrat d'un telescopi i d'una estació meteorològica.
Malgrat que aquest treball no va guanyar el concurs, la proposta tingué igualment una destacada repercussió així com l'aval de diverses associacions i entitats veïnals i culturals de Nou Barris.
En el transcurs de les seves reivindicacions, el 1989 el Centre d’Estudis Populars de les Roquetes va canviar la seva denominació per l'actual d’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que incloïa els termes “històric” perquè s’havia forjat una extensa base històrica com per donar servei als barris, i "Nou Barris" pel fet d’haver aconseguit un projecte de treball com era acaparar tot el districte.
Finalment, a finals del 1988 el Patronat Metropolità del Parc de Collserola va iniciar les obres de rehabilitació del castell i de la construcció del nou mirador, situat al costat del restaurant "El Cordero". Tot plegat tingué un pressupost de 126 milions de pessetes. Les actuacions pròpiament al castell de Torre Baró van consistir en rehabilitar les façanes (tot reposant les pedres arrencades de les parets) i en la reconstrucció dels merlets (aquesta vegada amb totxana per garantir la seva seguretat). La torre adossada al cos general es va haver de reforçar amb formigó per a evitar el seu despreniment del conjunt de l'edifici donat el seu delicat estat de conservació. L'ull de bou situat a sobre l'entrada d'arc de mig punt va ser eliminat. Per a evitar l'accés del públic a l'interior del castell, algunes de les finestres, especialment les de la primera planta, es van tapar parcialment amb totxana i als accessos principals de la planta baixa s'hi van instal·lar unes portes metàl·liques.
A l'interior es van recuperar parcialment les antigues plantes, per bé que ara es van fer amb formigó armat, material modern que alhora ajudaria a reforçar i a assegurar les antigues façanes del castell. La planta primera es va cobrir completament, mentre que la segona i tercera van ser fetes amb un buit central o galeria. L'accés a cadascuna d'elles es faria per mitjà d'una escala metàl·lica de cargol situada a la torre adossada. A la planta baixa es va enderrocar una antiga paret per a construir un accés mitjançant una escala de pedra a la planta semisoterrani existent degut al desnivell del terreny, que constaria d'un magatzem i uns petits serveis. Als voltants del castell es va construir una placeta que alhora feia de mirador de Barcelona. Més avall, es va construir el nou mirador que, a partir del desnivell natural del terreny, constava de dos nivells: l'inferior, amb una plaça dura i una font que mai no va funcionar; i el superior, amb un balcó amb vistes a Barcelona. En un extrem hi havia una glorieta i unes escales d'accés al camí que portava al barri de Les Roquetes.
Acabades les obres, el 18 de juny del 1989 l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va procedir a fer la inauguració oficial de la rehabilitació del castell de Torre Baró i del nou mirador. L'acte va esdevenir una festa popular en la qual van prendre part diversos centenars de persones. També hi van assistir el conseller del districte de Nou Barris, Juanjo Ferreiro, i el president de l'Associació de Veïns de Torre Baró, Manuel Vital. El castell havia estat rehabilitat i això garantia la seva conservació, per bé que restaria tancat al públic com si d'un monument o escultura gegant es tractés. Encara havia molta lluita per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada