El passat dijous dia 11 d'aquest mes va tenir lloc al vestíbul de l'Arxiu unes interessantíssimes i inoblidables Històries de Cafè titulades "Un somni als suburbis" que van tenir com a protagonista i convidada especial a la Maria Antònia Canals. De família de mestres que li inculcaren els mètodes de Maria Montessori, es va graduar en magisteri el 1950 i es llicencià en ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953. Va exercir de mestra a l'escola Talitha, essent una de les fundadores de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. També ha treballat en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona. És autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques, essent molt notable la seva influència en els grups de mestres Almosta i Perímetre. Ha rebut la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, el Premi Mestres 68 el 1994 i la Creu de Sant Jordi el 2006. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el Premio Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministerio de Educación.
Però si d'alguna cosa és coneguda i forma part ineludible de la història de Nou Barris és perquè el 15 de setembre de 1962 en el barracó del Taller de Natzeret situat al bell mig de la Via Favència va fundar l'escola Ton i Guida, on va exercir de professora tot contribuint a l'escolarització de molts nens i nenes que es trobaven en una situació difícil.
Acceptant de bon grat la nostra invitació, va venir pel seu propi compte amb tren des de Girona fins a Barcelona, on la varen recollir a l'estació de Sants fins al seu allotjament. Es va comptar amb una gran assistència de públic que va superar la cinquantena de persones, entre elles gent sòcia de l'Arxiu, veïns i veïnes dels barris, antics alumnes i mestres de l'escola Ton i Guida i antics docents d'escoles de Nou Barris como per exemple la Roser Solà i Montserrat, de l'escola Pla de Fornells. Precisament ella va ser qui va escriure que l'escola Ton i Guida "va ser una escola activa pionera de la renovació pedagògica dels cinquanta a Catalunya i que esdevingué un testimoni del capgirament sociopolític i pedagògic que va marcar el nostre país els anys setanta".
L'acte s'inicià a les 19:00h. A la taula, a més de la Maria Antònia, també hi eren presents el nostre company i col·laborador Josep Maria Babí, encarregat de fer la presentació i la cloenda, i l'Esperança Batlles, que forma part de la Plataforma d'Entitats de Roquetes que gestiona el Centre Cultural Ton i Guida (essent una de les 7 persones) i també del Consell de redacció de la revista "Talaiot".
La xerrada va durar gairebé una hora i mitja, on gairebé només va parlar la Maria Antònia, raó per la qual es va poder comprovar tant la seva lluïdesa com el seu sòlid tarannà als seus 85 anys. El seu discurs, que va quedar enregistrat per a què formi part del fons documental de l'Arxiu, es va centrar especialment en el naixement de l’escola Ton i Guida, la convivència al mateix barracot amb el Taller de Natzeret de la parròquia de Sant Sebastià de Verdum, els guarniments del capellà, les condicions de vida dels barris, l'estat de l'escola (especialment el lavabo i les rates), les singulars anècdotes amb els nens i nenes, els seus sistemes d’ensenyament (especialment el cas del gerro trencable), el seu particular record d'en Mossèn Juncà...
Durant la xerrada es va passar un PowerPoint amb 195 imatges històriques de l'escola Ton i Guida que van resumir els seus anys d'activitat pedagògica, alhora que portaren molts records entranyables als antics mestres i alumnes assistents i va donar una petita idea de la pedagogia que allà s'hi impartia.
Al final de l'acte se la va obsequiar amb un bolígraf que portava gravat el nom de "Ton i Guida", un plec de les darreres revistes publicades a l’Arxiu i el carnet que l'acreditava com a sòcia honorífica de la nostra entitat. El públic també va tenir l'oportunitat de fer preguntes i d'explicar anècdotes, per bé que no van haver-hi gaire intervencions. En acabar es va fer un refrigeri per a tothom. Després d'haver signat en el nostre llibre de visites, la Maria Antònia i un grup d'antics mestres i alumnes van anar tots plegats a fer una celebració al bar "El rincón de Carlos", punt de reunió esporàdica de la gent de l'Arxiu en ocasions considerades especials. A l'endemà al matí, ella se'n va tornar cap a Girona, satisfeta d'haver rememorat una vegada més la història de la seva vida a Nou Barris.
"Si fa vint anys m’haguessin asegurat que vindria a Verdum per explicar les primeres aventures de Ton i Guida, no m'ho hauria cregut i avui ha estat així, un goig irrepetible!! Gracies a tots!!"
(Maria Antònia Canals. Nou Barris (Barcelona) 11 de juny de 2015)
L'any pasat va venir el pare Thió s.j., aquest any la Maria Antonia. Qui vindrá l'any que ve?
ResponElimina