dissabte, 19 de gener de 2019

Diosdado Rebollo i Manuel Rodríguez: líders per sempre


Enmig d'aquestes festes de Nadal varem tenir la notícia de la desaparició de dos grans líders veïnals de Nou Barris i alhora amics nostres. Ens referim al Diosdado Rebollo (el passat 26 de desembre) i al Manuel Rodríguez (el passat 1 de gener), de 89 i 90 anys, respectivament. És per aquest motiu que al començar aquest nou any mereixen rebre un càlid homenatge i un reconeixement ineludible. Si alguna cosa compartien en comú va ser la extraordinària capacitat que tenien per treballar per als seus barris, la persistència incansable en les lluites per aconseguir millorar dia a dia la qualitat de vida dels veïns i veïnes, la flexibilitat per escoltar tots els problemes que els hi plantejaven, el carisma per dialogar i negociar amb autoritats i administracions, un tarannà humil i senzill, i una infinita humanitat motiu pel qual es van guanyar l'estima de tota la gent que els va arribar a conèixer en persona. Anem a repassar breument la trajectòria de tots dos.


Diosdao Rebollo, més conegut per "Dado", va néixer a Santoyo (Palencia) l'any 1929. Va arribar a Barcelona durant la dècada dels anys seixanta, en plena efervescència de creixement de població i d'especulació urbanística al nord de Sant Andreu. Va entrar a treballar a la cadena de producció de la Hispano Olivetti on de seguida va destacar en el sindicat de l'empresa fins a arribar a formar part del grup fundador de la Unió Sindical Obrera (USO) a Catalunya. La seva residència la va ubicar a la Trinitat Nova. Allà va ser on va descobrir en primera persona els greus problemes que patia el barri: habitatges precaris i deficients, carrers sense urbanitzar, manca d'equipaments i serveis, pobresa, males comunicacions, insalubritat... això el va animar a implicar-se en diversos moviments socialistes cristians, la majoria lligats a la parròquia de Sant Josep Obrer. També va participar en activitats organitzades per l'associació de veïns del barri. Una vegada es va jubilar va assolir la presidència de l'Associació de Veïns de Trinitat Nova. Des del seu càrrec va desplegar el seu lideratge en lluites com l'ambulatori de Chafarinas, l'arribada d'autobusos i del metro, contra l'augment del rebut de l’aigua i la creació del Pla Comunitari de Trinitat Nova, el qual ha permès remodelar el barri i dotar-lo dels equipaments pendents, serveis diversos i habitatges dignes. Cèlebre va ser la seva frase on afirmava que "els barris són el reflex de l'ànima d'una ciutat, i sense ànima no hi ha futur". El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2008 la Medalla al Treball President Macià.


Manuel Rodríguez va néixer a Nerva (Huelva) també a l'any 1929. Va arribar a Barcelona començant a treballar de manobre i ja a la dècada dels setanta va residir al barri de les Roquetes quan encara formava part de Verdum. De seguida es va integrar a l’Associació de Veïns de Verdum, treballant molt activament en l'entitat i implicant-se en totes les lluites. El 1973 la vocalia de Sanitat d'on ell formava part es va reunir a la parròquia de Sant Sebastià i va considerar que calia crear l’Associació de Veïns de Roquetes per treballar més a fons els problemes del barri. Així va ser com es va crear i ell es va convertir en el primer president, càrrec que va repetir posteriorment en altres ocasions. El seu lideratge va destacar com a pioner en la lluita per la sanitat i en reivindicacions com l’ambulatori, el qual va dotar d'uns serveis i una atenció molt avançada en la seva època. Va ser precursor de la reivindicació per convertir l’antiga escola Ton i Guida en un centre cultural. Altres lluites on va participar van ser per l'arribada de l'autobús a Mina de la Ciutat, contra l'edificació al Pla dels Cirerers, aconseguir que l'escola Pla de Fornells passés de privada a pública, la construcció de la biblioteca, el casal d'avis, l'arribada del metro i la reurbanització de diversos carrers i places. Amb motiu d’una exposició de pintures a l’Associació de Veïns de Roquetes on ell va participar mostrant les seves dots artístiques, es va crear el Grup de Pintors de Nou Barris el qual va exposar fins i tot al Palau de la Virreina. Els seus olis són cròniques pictòriques de la història del barri i alguns d'ells es troben penjats a l’Ateneu Popular de Nou Barris, a l’Associació de Veïns, a l’ambulatori de Roquetes i a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.


Tots dos personatges van deixar empremta a l'Arxiu. El "Dado" va participar en diverses activitats de l'entitat com les Històries de Cafè, passejades de barri o exposicions. Precisament el passat 30 de juny de l'any 2016, en la Diada dels Socis va rebre un càlid homenatge com a reconeixement per la seva trajectòria i va tenir l'ocasió de fer un discurs al públic assistent. A més, també va fer donació de documentació i ha estat l'autor de diversos articles de la revista "L'Arxiu" on va reflectir a través del seu propi testimoni la situació del barri de la Trinitat Nova, la seva història i les lluites vigents. El Manuel Rodríguez va estar present com a soci des de la fundació de l'entitat, i després va passar a ser soci honorífic per la seva magnífica tasca i implicació al barri de les Roquetes. A més, va fer donació de documentació i el 2013 va deixar un llegat artístic d'una part de la seva obra pictòrica de la qual es va arribar a fer una exposició el 25 d'abril de l'esmentat any. Sempre valorarem la confiança que tots dos van dipositar en l'Arxiu així com el seu suport a continuar en la nostra feina al servei de la història, de la cultura i de les persones de Nou Barris. Moltes gràcies "Dado" i Manuel, que heu estat líders veïnals de moltes generacions i un referent per a les presents i futures, la vostra filosofia de treball ha fet escola i ara sereu líders per sempre perquè en la memòria històrica hi estareu presents com a figures de primer ordre.


Fotos: AHRNB, BTV, FAVB, noubaris.net, Nueva Tribuna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada