Celebrada la passejada literària "Contes i relats del patrimoni"

El passat divendres 11 d'octubre a les 20.00 h del vespre va tenir lloc la passejada de barri titulada "Contes i relats del patrimoni". L'activitat, que va comptar amb l'assistència d'una trentena de persones, està emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni. Aquesta és una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la que participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic. Enguany s'ha aprofitat l'ocasió no pas per fer una visita a un edifici patrimonial sinó per donar a conèixer el fons documentals de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, concretament la biblioteca i col·lecció local de Nou Barris. Aquesta vegada i per mitjà d’una passejada s’ha intentat mostrar a través d'una selecció i tria de llibres el patrimoni de Nou Barris des d'una perspectiva literària i creativa.

El punt de trobada ha estat a la plaça Major de Nou Barris, davant la Seu del Districte (antic edifici del Mental). La presentació va anar a càrrec del company Arnaldo Gil i, a més d’ell, van participar en les explicacions i les lectures literàries el Josep Maria Babí, la Montse Argente, la Marta Grau i el Ricard Fernández.

L’escenari de l’antic Institut Mental de la Santa Creu va portar a fer referència a la novel·la “La comisaría Norte”, de José Luis Romero, la qual tracta la història d’un sotscomisari de nom Sebastià Orozco que és traslladat a la comissaria Nord, la més espartana de la ciutat, enclavada en les restes d'un antic manicomi i en un barri conflictiu de Barcelona. Per Orozco, l'horitzó més pròxim és la jubilació, no obstant això, el personatge acabar per acceptar la nova destinació.

Uns metres més avall el grup va fer aturada al final del carrer del Doctor Pi i Molist, on es va fer referència a l’obra “La Marta de Santa Eulàlia” escrita pel nostre company Josep Maria Babí.

La història narra la singular i entranyable vida del personatge de la Marta, que serveix de base per reflectir la realitat històrica d'un període molt important d'unes barriades de Nou Barris alhora que és un homenatge a totes aquelles generacions que van viure, gaudir i patir les grans transformacions que es van dur a terme des de la Guerra Civil fins a l'actualitat. El grup va continuar pel carrer del Doctor Pi i Molist fins el passatge del mateix nom. Davant la fleca del Padró es va tornar a referir a l’esmentada novel·la llegint-se un altre fragment. Des d'allà es va continuar pel carrer de Pere d'Artés fins al Centre Cívic Can Basté. L’obra que millor tracta aquest espai és “Sombras del Turó” d’Andrés Martínez, un llibre de contes amb el fil conductor del barri del Turó de la Peira, a la Barcelona dels anys 60 i principis dels 70. En ell no hi ha bons ni dolents, sinó que tots són personatges que segueixen el paper assignat pel destí. L'autor pretén submergir als lectors en el món màgic de la seva infància i primera joventut, a través de les atmosferes i els fantasmes del passat, envoltats per una boira subtil de misteri.

Després es va enfilar passeig de Fabra i Puig amunt fins arribar a la cantonada del carrer de Rosario Pi. La novel·la “El Turó de la Peira” de la Lluïsa Julià esdevé una biografia sobre la figura de Maria Mercè Marçal, escriptora amb una de les obres poètiques més àmplies, malgrat la seva curta vida. El llibre s’endinsa en el recorregut i vivències personals de la poeta, una part ben important de les quals van tenir lloc al Turó de la Peira.

Travessant el passeig de Fabra i Puig i caminant pel carrer d’Amílcar es va arribar fins a la plaça de Santa Eulàlia, on el llibre “La Marta de Santa Eulàlia” va tornar a ser el referent.

A continuació es va anar pel carrer dels Amics i Joan Alcover per creuar l’avinguda dels Quinze fins als jardins de Can Xiringoi. I quina millor novel·la per representar aquest espai que “El somni de la ciutat” d’Andrés Vidal (pseudònim de Màrius Mollà), un relat que es desenvolupa a la Barcelona convulsa de 1914.

El protagonista, en Dimas Navarro, fill d'immigrants, es nega a acceptar el seu destí com a mecànic a les cotxeres del tramvia d’Horta. En la seva aspiració per escalar socialment, en Dimas aconsegueix guanyar-se la confiança d'en Ferran Jufresa, l'ambiciós hereu d'una de les famílies de joiers més importants de la Ciutat Comtal. Tot i així, no té en compte un seriós obstacle: l'atracció que sent per la Laura, la germana petita d'en Ferran i una noia avançada al seu temps, que compagina la feina a l'obrador amb la col·laboració al taller de la Sagrada Família de Gaudí. Traïció, lleialtat, amor i odi, passió i venjança hi conflueixen.

Pujant pel carrer de Felip II es va arribar fins a la plaça de Can Sitjà. L’obra “Sitjana” d’Andrés Martínez gira al voltant de les vivències de Rafa, un nen veí del barri, que troba entre les ruïnes de Can Sitjà, un món misteriós que alberga secrets inesperats. El creixement desordenat de la ciutat que es va produir a la postguerra va ocupar entre altres, la zona de les masies que havien estat les cases d'estiueig de la burgesia catalana, com és el cas de Can Sitjà que va ser la major i més prestigiosa d’elles.

Des de la veïna plaça del Virrei Amat i el passeig de Fabra i Puig es va girar pels carrers d'Arnau d'Oms i Piferrer fins fer aturada al Centre Cívic Can Verdaguer. L’espai, que ens evoca el desaparegut món rural, va servir de teló de fons per parlar de l’obra “El Col·legi de la Bona Vida”, de Rafel d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. El treball, escrit al segle XVIII, excel·leix per la seva extensió, per la riquesa de dades, pel seu do d’aguda i finíssima observació dels fets, per la seva comunicació oberta, espontània amb el lector, amb el qual sembla que dialogui o que conversi, i per la seva arrelada catalanitat. I, sobretot, per haver sabut fer tot això amb unes possibilitats mínimes de llengua.

Continuant per l'avinguda de Río de Janeiro i el carrer dels Garrofers es va arribar fins a l'entrada del cementiri de Sant Andreu. Allà es va fer referència al conte “La casa de la bruja, Cordelia y el fuego fatuo” del nostre company Josep Maria Babí, editat al número 76 de la revista "L'Arxiu".

Pels carrers de l'Escultor Ordóñez i d'Eduard Tubau el grup es va aturar davant la ja tancada bodega Montferry. Un altre conte del mateix autor i company de l’Arxiu titulat “La colla del pont” i que forma part del llibre “Contes i relats de Nou Barris” va servir per ambientar l’escenari d’un local que es va fer famós el 1934 per l’assassinat del botxí de Barcelona. El llibre també inclou relats escrits pel Ginés Cuesta i el Carlos Navas, i es va plantejar com un recurs per recuperar una part de la memòria oral que corria perill de passar desapercebuda. En definitiva, contes i relats que en endinsen en un passat immediat dels barris.

Finalment es va sortir a la plaça de la República, la darrera parada de la ruta. L’espai va servir per parlar del llibre “Ciudadanos de tercera” de José Maria Rodríguez Méndez, el qual també és conegut per haver escrit “La batalla del Verdun”, obra teatral del 1960 que reflecteix la temàtica de la gent d'aquest barri a l'època. Es va estrenar a Barcelona al teatre Candilejas l’any 1965 i se’n va fer una adaptació per a TVE l’any 1974.

El públic assistent es va mostrar satisfet per la passejada, aquesta vegada força diferent pel fet de relacionar els espais històrics del districte amb la literatura i perquè, a diferència de les altres, s'ha celebrat al vespre en comptes de pel matí com és habitual. L'abundància literària relativa a Nou Barris és actualment prou gran com per possibilitar de fer més itineraris similars.