Recordant la Cèlia Sabarich (1932-2021)

Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris hem rebut la trista notícia del recent traspàs de la Cèlia Sabarich i Coll, sòcia de la nostra entitat i un personatge destacat a Nou Barris per la seva excel·lent feina compromesa en favor dels més desfavorits així com per la seva especial sensibilitat social que sempre va demostrar.

Nascuda a Rialp (Lleida) el 12 d'octubre de 1932, als 21 anys va emigrar cap a Barcelona i als 26 anys es va assentar a Badalona, on va treballar amb les Auxiliars Seglars Diocesanes a la parròquia de Sant Jaume en un suburbi ple de barraques ben a prop de la fàbrica química Cros. El 1958, a petició de Mossèn Josep Maria Juncà, va col·laborar amb la recent creada parròquia de Sant Sebastià de Verdum i el 1959, a petició de Mossèn Josep Joan Armengol va col·laborar també a la parròquia de Sant Josep Obrer de la Trinitat Nova, tot just quan ella havia acabat els estudis d’assistenta social.

Al febrer del 1959 es va traslladar a viure a una casa del carrer de Góngora on residien les Auxiliars Seglars Diocesanes de Verdum, amb qui es va dedicar a atendre als nens i nenes més desfavorits, creant-se els Grups d’Amistat de Sant Josep Obrer que, més endavant, van constituir el Moviment Apostòlic Infantil Parroquial a la parròquia de Sant Sebastià. Per aquella època va viure en persona l'obertura de l’escola i guarderia Benjamí, la inauguració de les noves parròquies de Sant Sebastià de Verdum i de Santa Maria Magdalena a les Roquetes, la nova escola Pla de Fornells, el Servei de Colònies de Vacances de Càritas i el Centro de Vida Comunitaria para Todos. D'aquest darrer va destacar un club de vida comunitària on ella va participar juntament amb els membres de la parròquia i el Moviment Apostòlic Infantil Parroquial. Aquells anys que al barri de les Roquetes els veïns i veïnes van haver de construir la xarxa de clavegueram va conèixer al pare Santiago Thió.

L'any 1962 va marxar del barri per estudiar Infermeria i va treballar a Sanitat a Sabadell, al Casal Papa Joan a la Residencia de Seminaristes a Parets del Vallés i, com a assistenta social, al barri de Bellvitge durant tres anys. No va ser fins el 1984 quan va tornar al recent creat districte de Nou Barris, treballant al barri de Verdum i residint al carrer de Góngora. Va ser aleshores quan va conèixer a la Mercé Suñol, la Maria Lluïsa Serralta i la Maria Rosa Martínez, sòcies i co-fundadores de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i de l’escola d'adults Paulo Freire. Al seu retorn es va implicar en l'obertura de menjadors per als nens i nenes més desfavorits i l'atenció a famílies amb problemes. Anys després va assolir la presidència de l'Associació Comunitària Verdum, entitat creada el 2003 responsable d'impulsar, liderar i gestionar el Pla Comunitari de Verdum, destinat a dinamitzar i millorar la qualitat de vida del barri de Verdum a través de la intervenció comunitària, és a dir, des dels veïns i veïnes, entitats, serveis públics i privats i administracions.

Durant tota la seva vida ha estat defensora dels drets laborals i una de les fundadores de la Unió Obrera Sindical de Catalunya. Més enllà de Nou Barris ha estat representant en el Comitè d'Empresa de la clínica l'Aliança destacant en la seva lluita sindical i social. Igualment, va col·laborar activament en diferents projectes d'ajuda als països llatinoamericans treballant amb el Comitè Òscar Romero a Nicaragua. Ha viatjat a l'Equador, Cuba i El Salvador, fins i tot també al Matogrosso amb el pare Casaldàliga. Per la seva trajectòria l'any 2006 va ser reconeguda amb el guardó Medalla i Placa al treball President Macià.

Una vegada es va retirar de la seva vida professional, sobre l'any 2013 se'n va anar del barri i va passar a viure els darrers anys a la Residencia Amor de Dios, al carrer de Vilapicina. Com a curiositat, esmentar que al novembre del 2012 va fer donació d'un piano Haazen vertical de dos pedals a l'Ajuntament de Rialp, el poble on ella va néixer, per tal que fos emprat amb finalitats culturals i pedagògiques.

Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, un sincer, sentit i merescut record i homenatge a aquesta persona que, sense dubte, passarà a formar part ineludiblement de la història del districte, alhora que ha estat per a nosaltres tot un honor haver-la tingut com a sòcia de l'entitat.