El passat diumenge dia 18 va tenir lloc la Clàssica de Nadal, és a dir, la ruta per Collserola que es fa al mes de desembre poc abans que acabi l'any. El punt de trobada va ser a la plaça de Karl Marx a les 9.30 h del matí, on es van congregar una trentena de persones. Les explicacions que s'han fet a cada parada dels llocs d'interès hana anat a càrrec dels companys Jordi Sànchez i Arnaldo Gil.
Partint de l'esmentada plaça, la passejada va continuar pel camí Antic de Valldaura i la masia de Can Sant Genís, de la qual hi ha referències des del 1394 i que encara conserva la placa numèrica de masia de quan pertanyia al poble de Sant Andreu de Palomar. Cal recordar que el 1890 la casa fou adquirida per l'Hospital de la Santa Creu per a malalts mentals no perillosos. El 1936 es va reconvertir en Casa del Poble, retornant a l'hospital en la postguerra. El 1964 va funcionar com a escola i tres anys després s'hi va instal·ar la clínica infantil Stauros. Actualment funciona com a geriàtric.
Després es va continuar per la històrica carretera Alta de les Roquetes, infraestructura de principis del segle XX que havia de servir per comunicar amb la ciutat-jardí que no es va arribar a materialitzar. Per allà es preveia que hi circulés un tramvia entre Horta i Torre Baró. Malgrat tot, els nombrosos problemes deguts amb els propietaris de terrenys afectats pel pas de la carretera van fer que la seva construcció fos molt lenta i plena d'entrebancs.
L'itinerari continuà pel carrer de Logronyo, el carrer de la Font Baliarda, el carrer del Síndic Rahola, el camí de Cal Notari i el torrent de Cal Notari, dues vies que defineixen la barriada de la Font del Gos, formada per unes 100 cases d'autoconstrucció erigides als anys 30 i on hi viuen 400 persones, en bona part en terrenys que o bé encara estan qualificats com a forestals o tenen altres afectacions urbanístiques.
Ben a prop, pels carrers de Matadepera i de Mura s'arribà a la masia de Can Papanaps, propietat del Marquès d'Alfarràs fins al 30 d'agost de 1791 en què va permutar el casalot i els terrenys per Can Vallhonesta, a tocar de la Torre Sobirana, per construir-hi un palau i els jardins del Laberint d'Horta. Els Vallhonesta, família procedent de Granollers, van tenir masovers a Can Papanaps fins al 1928, que hi van anar a viure.
La ruta va continuar pel carrer dels Germans Desvalls (abans camí Vell de Valldaura) i el parc del Laberint d'Horta, un indret que ocupa els terrenys d'una finca del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs, personatge il·lustrat que va encarregar l'obra a l'italià Domenico Bagutti, el qual s'encarregà de l'obra fins al 1808. El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i el mestre d'obres Jaume Valls va supervisar els treballs. La família Desvalls mantingué la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a les mans de l'Ajuntament de Barcelona. Es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 es va fer una restauració en profunditat que el va transformar en jardí-museu.
La colla va continuar muntanya amunt pel passeig dels Castanyers, el Velòdrom d'Horta, el campus universitari de Mundet, l'avinguda d'Artur Mundet, el carrer d'Olympe de Gouges, el carrer d'Hipàtia d'Alexandria, el parc de les Heures, el carrer de l'Harmonia, el camí de Sant Cebrià i l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina.
Allà es va aprofitar per fer una visita a aquest indret. El temple, d’origen romànic, data del segle XII i ha sofert nombroses modificacions. Es trobava en estat ruïnós el 1786 i fou refeta al segle XIX. Consta d’una sola nau amb coberta a dues vessants, teula àrab i campanar d’espadanya. Està construïda amb la mateixa llicorella del sòl on es troba assentada. A l’interior hi ha un petit altar d’estil plateresc. Consagrada a Sant Cebrià i a Santa Justina, és lloc tradicional de romiatges i s’hi celebra l’aplec el 26 de setembre de cada any. Segons les inscripcions en llatí i català que hi ha a l’altar, es diu que van passar per aquest lloc Sant Francesc d’Assís i Sant Ignasi de Loiola. L’any 1493 s’hi establí una comunitat de frares mínims de Sant Francesc de Paula, sota la protecció de Ferran II. Amb el temps passà a ser propietat dels marquesos d’Alfarràs, però continua conservant el seu caràcter d’ermita.
Sortint de l'ermita el grup es va dirigir novament pel camí de Sant Cebrià i va continuar pel barri de Montbau, el carrer de l'Harmonia i el passeig de la Vall d'Hebron fins el centre sociosanitari de Collserola, davant de l'estació "Mundet" de la L3 de metro. Allà mateix es va fer el comiat del grup, el qual es mostrà molt satisfet tant per la passejada com per les explicacions.
La nota simpàtica va donar-se quan es va fer una breu parada tècnica per a esmorzar, doncs es va improvisar un petit bar on es va servir cafè, licor d'Orujo, polvorons i torrons al públic assistent, com ja és tradició en la Clàssica de Nadal. En total, poc més de 6 quilòmetres de recorregut per zones força urbanitzades i bon ambient en general amb la possibilitat de poder contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques, doncs el bon temps va acompanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada