El passat dissabte dia 1 va tenir lloc una nova edició de la ruta per Collserola coneguda com a Clàssica d’Estiu, que es caracteritza per ser una passejada de nit per la muntanya. El punt de trobada va ser a la plaça de Karl Marx, darrera la masia de Can Sant Genís, a les 21.00 h. Allà es van congregar gairebé una quarantena de persones, a destacar diversos membres del Grup Excursionista de la Prosperitat. La presentació anà a càrrec del company Arnaldo Gil, responsable de bona part de les explicacions durant la ruta.
Des de la plaça el grup va continuar pel passeig de la Vall d’Hebron i després pel carrer de Logronyo. Un camí va portar per darrera el mur del cementiri d’Horta, edificat el 1867 en una finca d'Hermenegild Llauder i Bransi. Inicialment la porta d’accés es situava al carrer de la Font Baliarda fins que a mitjans del segle XX es va traslladar al seu punt actual. S’inaugurà l’any 1867. En el passeig central del cementiri es conserva una creu de pedra del 1880, donada pel marquès de la Vall de Ribas, on hi ha la inscripció: “lo dedica al pueblo de S. Juan de Horta”. Aquest cementiri conté unes 1.300 sepultures i està parcel·lat en 4 espais de la mateixa mida. Els dos bancs de pedra de l'entrada envoltats de romaní fa que sigui un lloc tranquil que convida a meditar.
Més amunt es va arribar al carrer de la Font Baliarda i, a través d’un corriol, es va arribar al parc de Xavier Montsalvatge, situat sobre les Cotxeres d'Horta. Va ser creat en 2007 amb un projecte de Jaime Coll i Judith Leclerc. Ben a prop es va contemplar l’indret on antuvi van estar ubicats els dipòsits de gas d’Horta, de l’empresa “Catalana de Gas y Electricidad". Van ser construïts l’any 1967 en terrenys de l’urbanització Vallhonesta Can Papanats, la qual va passar en un any de sòl urbanitzable a sòl no urbanitzable, per la qual cosa un grup d’uns 100 propietaris veient com perillaven les seves propietats, decidiren tirar endavant la construcció dels seus habitatges. Els dos dipòsits, una vegada buidats, es va pensar en donar-los un ús, però finalment foren desmantellats el 2002.
Arribats a la carretera d’Horta a Cerdanyola es va creuar l’esmentada artèria per continuar de front enfilant muntanya amunt. Després d’una bona enfilada la propera parada va correspondre al mirador del Forat del Vent, indret ubicat entre els turons d’en Fotja i els d’en Gras i Blau, lloc de pas ja des d’època antiga des d’on s’albira la comarca del Vallès i el pla de Barcelona.
Deixant el mirador la ruta va portar a tota la colla fins a la Font de Can Lloses, on es va efectuar una parada per sopar. L’indret deu el seu nom a la masia del segle XVI, reformada als segles XVIII i XX. Va ser propietat de la família Lloses fins que als anys 40 del segle passat fou comprada per Lluís Bertrand i Comes. Aquesta font, amb la seva gran explanada i els castanyers que hi ha, fou molt concorreguda a finals del segle passat, quan famílies senceres venien a dinar. Va ser restaurada pel Patronat de Collserola el 2009 fent un mur que envolta el sortidor de la font la qual ja no raja durant tot l’any. Situada al torrent de Sant Iscle, les seves aigües continuen pel rierol, podent-se apreciar diverses conduccions que les aprofitaven per enmig d’un paratge idíl·lic.
Després de sopar, es va reprendre la passejada pel torrent de Sant Iscle, la carretera d’Horta a Cerdanyola i la Font de Santa Eulàlia. Aquesta es troba a mig camí de Canyelles a Can Rius, un corriol molt transitat pel veïnat i excursionistes, a més per la característica particularitat de brollar aigua durant tot l’any. Tot l’arbrat i la vegetació que s'aprecia en l’actualitat és fruït de l’esforç d’un grup de veïns que durant anys van anar repoblant de diversos arbres tot l’entorn. Alguns dels arbres van vindre de diferents províncies d’Espanya, d’on eren originaris els cuidadors. També el banc, la pileta i d’altres petites construccions per guardar les eines són el llegat d’aquests veïns. Es tracta d'una font molt transitada de la qual brolla l’aigua tot l’any. Amb motiu d’una neteja que es va fer, uns membres de l'Arxiu van poder mesurar-la y documentar-la fotogràficament, alhora que descobriren una canalització que surt de la mina, però ignorant la destinació d’aquestes aigües, si bé es creu que podrien anar a l’antiga masia de la Guineueta o bé a Can Santgenís. No obstant això, darrerament ha patit nombrosos actes de vandalisme que l’han feta malbé, motiu pel qual d’Arxiu va engegar una campanya per reivindicar la seva recuperació i preservació.
Des de la font, per la carretera Alta de les Roquetes es va emprendre camí avall per acabar al punt de trobada. D’altres, però, varen tornar pel barri de Canyelles fins a la Guineueta i la Prosperitat. Poc abans d’arribar a la plaça de Karl Marx, es va fer el comiat del grup, el qual va quedar molt satisfet per la passejada, doncs la marxa nocturna és una experiència única i inoblidable que només es viu una vegada a l’any. En total van ser uns onze quilòmetres de recorregut efectuats en gairebé cinc hores sota una bona temperatura estival.
Fotos: AHRNB i José María Medina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada