Celebrada la ruta "Clàssica de Nadal" del 2023 per Collserola

El passat diumenge dia 17 va tenir lloc una nova edició de la ruta per Collserola coneguda com a "Clàsica de Nadal", ja que es celebra en una data propera a aquestes entranyables festes. El punt de trobada va ser a les 9.30 h a la seu de l'Arxiu, a l'Espai Via Favència, on es van congregar poc més d'una vintena de persones assistents. Les explicacions dels llocs d'interès anaren a càrrec dels companys Arnaldo Gil i Jordi Sànchez.

Des de l'Espai Via Favència, el grup va prosseguir per la mateixa Via Favència en sentit plaça de Karl Marx. Després es va girar a la dreta pel carrer de l'Artesania, endinsant-se pel barri de les Roquetes. Una vegada superades les instal·lacions de l'escola esportiva Brafa i de l'institut-escola Turó de Roquetes, un camí de muntanya va portar fins a la carretera Alta de les Roquetes.

A la cantonada del carrer de Lliçà, ben a prop del castell de Torre Baró, es va girar 180º cap a l'esquerra per enfilar el camí ascendent que portava fins el Turó de les Roquetes (muntanya que el seu cim assoleix els 304 metres d'altitud), des d'on es contemplaven unes excel·lents vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona. Seguint el mateix camí es va passar pel Coll de Canyelles (de 284 metres de longitud), on es va assolir la màxima altitud de la ruta, de 189 metres sobre el nivell del mar. L'itinerari va portar a transcórrer pel costat del Turó Blau (amb un cim un cim de prominència mínima i ple de vegetació de 310 metres d'altitud) i, finalment, per l'anomenat Sector 11 del Cementiri de Collserola, una necròpolis de l'any 1972 arran del creixement de la població de Barcelona i la seva regió metropolitana, alhora que els antics cementiris barcelonins s'havien quedat petits.

Seguidament es va arribar a la Font Muguera, recuperada als anys 90 pels Serveis Tècnics del Parc degut a què es trobava en un estat d’abandonament. A més de la font, es van recuperar murs i restaurar construccions, creant un espai singular d’àrea d’estada, amb set taules i bancs. L'element més característic de la font és el seu desguàs superficial, que en ziga zaga travessa el camí que uneix els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana. Recentment s’ha renovat la porta de la mina, tot gravant el nom de la font en una planxa d’acer corten.

Arribats al barri de la Ciutat Meridiana, es van poder contemplar els blocs d'habitatges del polígon, el parc de l'aqüeducte amb l'esmentada infraestructura de l'aigua, l'escola Mestre Morera i el Campillo de la Virgen. Des d'allà, el grup va començar a baixar pel carrer i el passatge de Brull, el carrer de Vilatorta i el carrer de Sant Feliu de Codines cap al nucli urbà de la ciutat pel barri de Torre Baró. Unes escales van portar fins a l'avinguda d'Escolapi Càncer, el carrer de Castelldefels i, després, per l'avinguda de Vallbona, on es va assolir la cota mínima sobre el nivell del mar, de 152 metres d'altitud.

Deixant a l'esquerra les restes del Xalet de la Trinitat (del 1915) i la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (del 1920), pel carrer d'Aiguablava es va arribar fins a la cruïlla amb la Via Favència, al costat del mercat municipal de Montserrat, on va finalitzar el recorregut i es va fer el comiat del grup, el qual va quedar força satisfet per la passejada. En total va ser una ruta de 7,73 quilòmetres de longitud. Com és tradició en la "Clàssica de Nadal", en la parada de mitja hora efectuada per fer el descans i l'esmorzar, l'Arxiu va oferir al públic assistent amb un assortit de torrons, cafè ben calentó i un licor d'Orujo ben generós.