El passat divendres dia 9 a les 19.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) les Històries de Cafè que portaven per títol “Escoles en lluita”. L’acte, al qual van assistir al voltant d’unes 40 persones, va estar organitzat pels companys Arnaldo Gil i Roser Solà, la qual va fer la presentació al públic assistent al qui va convidar a participar opinant o bé preguntant i va actuar com a moderadora de la tertúlia.
L’activitat estava emmarcada dins del cicle d’activitats en relació al projecte “Escoles en lluita”, desenvolupat per l’artista francesa Anaïs Florin en el marc de la Biennal Manifesta 15 Barcelona, sobre la importància d’arxivar i guardar les empremtes de les lluites passades. A més de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van participar el Centre de Documentació Ca la Dona (espai d’acció feminista) i Lluis Filella Carballo (mestre jubilat de l’escola pública i ex-delegat de CC.OO. educació).
Van fer presència antics pares i mestres de les escoles Ferrer i Guàrdia (a la Ciutat Meridiana), Pegaso (a Sant Andreu), Ramon Berenguer IV (a la Trinitat Vella) i Sóller (a Porta), els quals van aportar el seu testimoni personal. Les quatre escoles van formar part del moviment anomenat “Escoles en lluita” sorgit als anys 70 el qual es preocupà per construir escoles on poguessin anar els infants de barris absolutament desatesos en tots els aspectes i especialment en l’educatiu, malgrat el que establia la Llei General d’Educació. Els seus orígens es situen en un moment d'apogeu de la mobilització social i de confluència de diferents moviments socials en la lluita per l'educació pública, assolint el seu major abast i visibilitat política quan començaren a consolidar-se i unificar-se el moviment d'ensenyants que havia estat dispers i fragmentat al final de la dictadura i, més tard, a institucionalitzar-se el moviment veïnal. Aquests centres educatius, malgrat les seves limitacions, contradiccions i possibilitats, es preocuparen d’allò més essencial com era haver de dotar als barris d’una escola i, a més, impulsar un model de renovació pedagògica amb un fort compromís polític i social, en definitiva, una escola renovadora amb perspectiva de classe. Les persones que van promoure aquest moviment van ser especialment diferents col·lectius i moviments de renovació pedagògica com foren les escoles d’estiu o l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La força i determinació de la coordinació que suposà aquest moviment desenvolupat entre els anys 1975 i 1978 no es podria comprendre sense conèixer les lluites precedents emmarcades en els moviments veïnals populars i de mestres. Hi havia tres principis bàsics en aquest model educatiu a mans dels moviments socials: la coordinació entre famílies i mestres, la gratuïtat de l’escola i la introducció d’elements d’innovació educativa.
L’acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic assistent, el qual va ser obsequiat amb un pica-pica i un refrigeri per gentilesa del Centre de Documentació Ca la Dona. A l’endemà es va organitzar una passejada per Ciutat Meridiana amb explicacions de Lluís Filella Carballo, el qual va incidir especialment en la renovació educativa i urbanística al barri als anys 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada