Celebrada la xerrada “El municipi de Sant Andreu de Palomar al districte d'Horta-Guinardó”

En l’anterior article relatiu a les activitats desenvolupades durant el març es va fer una breu referència a la conferència que portava per títol “El municipi de Sant Andreu de Palomar al districte d'Horta-Guinardó” celebrada passat dimecres dia 20 del citat mes entre les 19.00 h i les 20.30 h, al Casal d’Entitats Mas Guinardó (a la plaça de Salvador Riera, al barri del Guinardó) i que en la present entrada ampliarem. L'activitat, organitzada per la nostra entitat i pel Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada "El Pou", va tenir com a ponent el company i president de l'Arxiu, Jordi Sànchez i Ruiz. Generalment durant el tercer dimecres de cada mes s'organitza una xerrada en la qual s'exposa un tema històric d’interès general, habitualment relacionat amb els barris del districte d'Horta-Guinardó, que inclouen una presentació audiovisual per part d’una persona coneixedora del tema en qüestió. És quelcom obert al públic i s’estableix un col·loqui final per intercanviar impressions. Aquesta vegada, amb motiu del 40è aniversari de l'actual divisió territorial de Barcelona en 10 districtes, es va explicar que l'actual districte d'Horta-Guinardó està configurat per la unió de fragments dels antics pobles de Sant Andreu de Palomar, Sant Joan d'Horta i Sant Martí de Provençals, per bé que es va centrar en el primer.

La presentació i benvinguda al públic assistent, al voltant d’unes 40 persones, va anar a càrrec del president d’El Pou, en Joan Corbera i Palau. La xerrada va anar acompanyada d’un PowerPoint per il·lustrar i fer més amenes i comprensives les explicacions. En Jordi Sànchez i Ruiz, en la seva benvinguda, va comentar que ell també és soci d’El Pou i que tant aquesta entitat com l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris conflueixen en la protecció del patrimoni històric i en la recuperació de la memòria històrica. La xerrada es va estructurar en quatre capítols: 1) El territori del poble de Sant Andreu de Palomar; 2) El patrimoni andreuenc; 3) Evolució històrica dels districtes de Barcelona entre 1897 i 1984; i 4) Els barris i heretats de Sant Andreu de Palomar a Horta-Guinardó.

En l’àmbit territorial, el Jordi va explicar que una part d’Horta i de la Font d’en Fargas, del districte d’Horta-Guinardó, formava part de Sant Andreu de Palomar i la part andreuenca d’Horta-Guinardó pertanyia a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina. Una entitat de l’època com va ser l’Associació de Propietaris d’Horta i Santa Eulàlia de Vilapicina demostrà que els habitants de Santa Eulàlia estaven molt vinculats amb la gent d’Horta perquè altres territoris del poble andreuenc quedaven geogràficament més lluny.

Com a aspectes curiosos va esmentar que la senyora Maria Lapeira tenia una finca i que el nom “Turó de la Peira” seria una deformació de “Lapeira”, plantajant així si caldria canviar la denominació del barri. Va destacar que el carrer de Folc, actuialment tancat al públic, separava Sant Andreu de Palomar de l’enclavament de la Torre Querol, al passeig de Maragall, entre els carrers de Sant Alexandre i Petrarca, de manera que el carrer era una frontera entre Horta i Sant Andreu. Un element curiós encara existent són les restes d’una antiga placa de carrer que, tot i estar força malmesa, assenyala el nom de València i el Districte 5è del poble andreuenc. Actualment és el carrer del Duero.

Referent a l’evolució dels districtes municipals, el 1897 amb l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona el poble va passar a ser el Districte 9è tot agregant el nucli de La Sagrera pertanyent al poble de Sant Martí de Provençals, que també va passar aquell mateix any a la capital catalana. El 1904 quan s’agregà el municipi de Sant Joan d’Horta a una meitat passà a formar part del Districte 9è, de manera que es convertí en el més gran de la ciutat. El 1924 s’agrega al Districte 9è una part corresponent al sector de la Sagrada Família i el 1949 es creà el districte 12è i es va definir així una nova frontera, el passeig de Maragall, una configuració administrativa que ens ha arribat fins a l’actualitat amb només lleus modificacions.

L’apartat de barris i heretats va ser el què més temps va acaparar per la seva complexitat i el gran volum d’informació al respecte. Les masies i els indrets als quals es va fer referència van ser, bàsicament: la Torre Querol (enclavament d’Horta), Can Sant Genís (l’única amb placa CC), Can Quintana (la rambla de Quintana és actualment el carrer de Feliu i Codina), les Cases de l’Arterà o de l’Artesà (ja existia una barriada d’onze cases des del 1740 i formava part de Santa Eulàlia de Vilapicina, al carrer de Dalmau amb Feliu i Codina), la Torre Miralles (es va fer una urbanització que amb la reforma administrativa del 1984 va passar a Horta-Guinardó, essent la plaça de Bacardí la més antiga de Santa Eulàlia de Vilapicina), Can Carabassa (la banda del passatge d’Espiell era de Sant Joan d’Horta), el carrer de Sant Agustí (després Aiguafreda, les escriptures confirmen que les cases erigides del 1843 a 1857 i les bugaderes eren de Santa Eulàlia de Vilapicina, no pas d’Horta), Can Fargas (malgrat el nom, la gran propietària va ser Montserrat de Casanovas), la Torre dels Pardals (al Guinardó, ubicada a l'illa del costat del passatge del Tinent Costa), Can Vintró (la família Vintró va ser una nissaga molt llarga i van crear moltes rajoleries), Can Bartra (un tros de la masia es va enderrocar per la construcció del passeig de Maragall) i el Castell de Mascaró.

Acabada la xerrada el públic assistent, molt satisfet per la qualitat de les explicacions i pel caràcter inèdit d’una part de la informació, va tenir l’oportunitat de preguntar i de fer comentaris personals. Un moment interessant de les intyervencions del Jordi va ser quan ell va remarcar que li agrada anar a l'Arxiu de Protocols i agafar informació de primera font, és a dir, de documents notarials per la veracitat del seu contingut, però que malauradament a Espanya hi ha una Llei del Notariat que impedeix de llegir documents que siguin de cent o menys anys, mentre que a d'altres països no hi ha tanta restricció.

L’acte, que va acabar amb un aplaudiment, va ser enregistrat pel company Arnaldo Gil, muntat pel company José María Medina i posteriorment penjat a la nostra pàgina de Youtube a disponibilitat de tothom qui vulgui saber-ne més detalls. El president d'El Pou senyor Corbera va fer el comiat i tancament de l'acte tot anunciant la propera xerrada per al tercer dimecres del mes d'abril.