El passat diumenge 24 de març va tenir lloc la ruta per Collserola que portava per títol “Corriols, pistes i camins. Caminem pel Besòs i Collserola”. El punt de trobada va ser a les 9.30 h a la seu de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, a l’Espai Via Favència, on es va congregar el públic assistent. Les explicacions anaren a càrrec dels companys Arnaldo Gil i Jordi Sànchez i Ruiz.
En trajecte urbà la primera parada va correspondre davant del mercat de Montserrat, a la Trinitat Nova, actualment en procés de remodelació. Inaugurat l'any 1960 per prestar servei als barris de l'entorn. La seva fama de mercat barat va ocasionar que vingués a comprar gent d'arreu de Barcelona. Obra dels arquitectes Gelabert i Ribes, l'antic edifici contenia tres nivells comercials. Més endavant es va arribar fins a l'Escola Antaviana, nom que prové d'una paraula inventada d'un conte de Pere Calders. Ubicada al carrer de Nou Barris, al costat de l'Ateneu Popular de 9 Barris, va començar a funcionar a partir del curs 1994-95 i fou el resultat de la fusió de les desaparegudes escoles Ton i Guida i Pla de Fornells. El seu model pedagògic és considerat exemplar, entre d'altres raons, perquè fa una educació inclusiva, és a dir, integra amb normalitat alumnes especials o amb discapacitats. Uns metres més amunt el grup s'aturà davant l'Ateneu Popular de 9 Barris, un equipament cultural de referència a Nou Barris on es va desenvolupar la lluita més popular i emblemàtica del districte, succeïda durant el 1977. La destrucció de la planta asfàltica i l'ocupació de les instal·lacions durant 30 hores tot celebrant activitats culturals va tenir com a resultat la creació d'aquest centre cultural autogestionat, el qual acull des del 1999 l'escola de circ Rogelio Rivel que és un referent internacional. El 1994 es va reformar l'edifici i el 2010 manté l'aspecte actual.
Començant a enfilar mutanya amunt, a la banda corresponent al parc de Collserola es va passar davant d'un accés al túnel de la Fontsanta, posat en servei des de l'any 2011. Consta d'una complexa canalització formada per un túnel de 6 metres de diàmetres i gairebé 15 quilòmetres de longitud que connecta sota la falda de Collserola l'estació distribuïdora de la Trinitat Nova amb l'estació de la Fontsanta, al municipi de Sant Just Desvern, tot permetent la distribució de les aigües procedents del riu Ter amb el riu Llobregat. Pel camí de les Quatre Estacions i el carrer de Riudecanyes es va arribar fins el castell de Torre Baró. Tot just al costat hi ha un dipòsit subterrani d'aigua erigit entre el 1969 i 1973 (que connecta amb la nova xarxa del riu Ter) destinada a millorar la distribució d'aigua a Torre Baró i alimentar 22 fonts públiques més tres que es van instal·lar noves. Les dificultats per accedir a l'aigua corrent van provocar diverses lluites veïnals. Al barri no hi arribava l’aigua potable i les queixes no foren escoltades fins que el 1972 es va mobilitzar tot el barri de Ciutat Meridiana i Torre Baró tallant l'avinguda Meridiana. Arrel d’aquesta acció l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a canalitzar l’aigua fins a les cases.
Per la muntanya es poden apreciar trams de l'aqüeducte del Baix Vallès i, fins i tot, de l'aqüeducte de Dos Rius. El primer (de l'Empresa de Aguas del Bajo Vallés) connectava amb Barcelona des de Barberà del Vallès (1881) i és visible tant a Ciutat Meridiana (en dos trams) com a Torre Baró (en tres trams) i al parc Central de Nou Barris; mentre que el segon (de Palau, García & Cía) connectava amb Barcelona des de Dosrius (1871) i algunes restes són visibles des de l'avinguda de Vallbona. Ambdós van passar a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona i travessaven pel territori de Nou Barris (al barranc de Can Campanyà, al torrent de Canyelles i a la riera de Sant Andreu) fins el Guinardó.
Al barri de Torre Baró hi ha actualment el parc Apolo, un espai on antuvi va existir l'edifici del Mirador Apolo, erigit a l'any 1940 i que es convertí en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí. El nom del mirador es degué a la presència d'una estatueta del déu Apolo, situada a la torre de la casa, ja que els seus primers amos eren amants de l'art clàssic. D'ús residencial, va passar a mans de diferents propietaris. Eren destacables les trames de bigues de fusta, els porxos de l'entrada i el balcó de la planta principal. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font. A principis del mes d’octubre de l’any 1995 es va procedir al seu enderroc després que l’Ajuntament de Barcelona l’hagués expropiat un any i mig abans.
Deixant el sector de Collserola i endinsant-se per la banda del Besòs, al barri de Vallbona es poden apreciar diversos trams en superfície del Rec Comtal. L'origen, aparentment relacionat amb la reconstrucció de l’antic traçat de l’aqüeducte romà del Besòs, s'atribueix al comte Mir (954-966), germà petit del comte Borrell II, d'aquí que també la conducció es conegués com a Rego Mir. De fet no va ser fins a l'any 1076 que aparegué per primera vegada la denominació Rec Comtal (Aqüeductum Comitale). Durant el segle XI va ser conegut com a Rego Molinario degut a què al llarg del seu curs s'hi van instal·lar nombrosos molins. A partir del segle XIII el Rec Comtal va permetre l'increment dels conreus, la producció artesana i l'activitat dels molins. A partir del segle XIX el traçat del Rec Comtal va patir diverses modificacions degudes al creixement urbanístic i industrial que obligava a variar lleument el recorregut original. Vallbona és l'únic indret on encara transcorre en superfície, un tram del qual està integrat al parc. Al barri es conserven elements històrics relacionats amb aquesta infraestructura, com ara el Pont de la Vaca, d'origen medieval.
Limitant amb el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet tenim el riu Besòs, amb un curs de 17,7 quilòmetres de longitud, que neix de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca a la mar Mediterrània a Sant Adrià de Besòs. Tot i que no conté molta aigua, algunes vegades ha protagonitzat desbordaments, com el del 1962. durant els anys 70 i 80 del passat segle fou considerat el tercer riu més contaminat del món. Finalment, a partir del 1990 i fins a l'actualitat això s'ha revertit. El 2004 es va inaugurar el Parc Fluvial del Besòs, que ha permès recuperar les lleres del riu com a espai natural i per al lleure ciutadà. Té una longitud de 9 quilòmetres i ocupa 115 metres quadrats de superfície. Inclou també zones humides i la desembocadura, i principalment s'ha pogut millorar la capacitat hidràulica del riu, l'estació depuradora de Montcada i Reixac, així com la qualitat ambiental i paisatgística.
Al mateix barri de Vallbona l'Associació de Veïns i Veïnes reclama un millor manteniment i neteja dels entorns de l’antiga granja del Ritz, alhora que s’ha denunciat l’aparició d’uns horts urbans il·legals molt a prop de la granja. Pel que fa a l’antiga granja, es reclama la seva rehabilitació i transformació en un equipament per al barri. Entre els barris de Vallbona i la Trinitat Vella trobem una de les Cases de l'Aigua més desconegudes, en bona mesura perquè encara es troba en actiu. Es tracta de l'Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), un conjunt encara en funcionament que s'inaugurà el 1891 com a central de bombament que aprofitava les aigües freàtiques del riu Besòs i completava els cabals dels aqüeductes de Dosrius i del Baix Vallès. Si bé inicialment la maquinària era a vapor, posteriorment es va substituir per l'elèctrica alhora que van millorar els tractaments antibacteriològics. Pertany a Aigües de Barcelona (AGBAR). Actualment la instal·lació està formada per quatre línies de tractament (una de nanofiltració i tres d'osmosi) que tracten l'aigua de l'aqüífer del riu Besòs i la provinent del Rec Comtal. Aquesta estació de tractament ha permès recuperar la captació de l'aqüífer del delta del riu Besòs, un embassament natural subterrani abandonat el 1995.
El final del recorregut va ser davant l’estació “Torre Baró-Vallbona” de Rodalies-RENFE, on es va procedir a fer el comiat del grup, a agraïr la seva participació en la passejada i a anunciar quines seràn les properes activitats corresponents al mes d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada