Presentat a l'Arxiu el llibre “La Barcelona fotografiada de Ginés Cuesta”

El passat dimarts dia 9 a les 19.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) la presentació del llibre “La Barcelona fotografiada de Ginés Cuesta”. A la taula dels parlaments van estar presents el company i president de l’Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz, el José Oriol Guiu Ruiz i la Isabel Segura i Soriano. Entre el públic assistent hi estigueren, entre d’altres, amistats del Ginés, persones de l’equip tècnic encarregades de fer realitat del llibre, així com la dona del Ginés (la Regine) i les seves dues filles (l’Anna i a la Sara).

El Jordi va donar la benvinguda a tothom, tot dient que l’acte tenia una triple funció com a amfitrions, com a homenatge al Ginés Cuesta ortiz i com a homenatge a l’Arxiu perquè quan es treballava amb ell els feia sentir com a bons companys. Després, a mode de “trencar” el protocol, va cantar la cançó “Qué será” (original de José Feliciano del 1971). A continuació va explicar que el llibre feia temps que s’esperava i que havia estat força laboriós. La primera impressió que va tenir del Ginés era de persona molt seriosa però amb el temps va veure que no i que, fins i tot, s’ho va passar molt bé. Va recordar quan es va fer el llibre “L’abans Nou Barris” s’havia de fer una foto dels autors i, per aquest motiu, se li va oferir amb ell que la fes, amb el resultat de tota una llarga sessió fotogràfica a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina on demanava als tres autors diferents postures.

El torn de paraula va passar al José Oriol Guiu Ruiz. Des de la direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona ell es va encarregar de coordinar l’edició del llibre i la seva distribució. Va explicar com havia estat el procés del llibre citant els noms de les persones de l’equip tècnic que estigueren presents en la presentació. La Isabel Segura va ser la que va portar la proposta i l’encarregada de fer la selecció de les fotografies. Va destacar que el text és molt interessant, del qual fins i tot es podria fer una pel·lícula. El llibre està estructurat en tres parts: els inicis, el seu trasllat a Barcelona i la seva tornada al seu barri. La dissenyadora anà a càrrec de la Judith, una noia molt jove que podia portar una visió nova i interessant. Aleshores ella va suggerir de fer una mica de trencament pel que feia al format, el tipus de paper i l’organització de les fotografies, tot plegat donant un aire de modernitat. S’ha volgut que el llibre no fos només de barri sinó de ciutat, capaç d’atreure a un públic més ampli i general. Per acabar va citar una frase del Ginés que diu “M’interessa la gent en els seus actes quotidians, que no per quotidians es repeteixen cada dia. Aparentment són idèntics, però si mires atentament i et poses a mirar amb intencionalitat descobreixes la bellesa. La bellesa l’has de buscar”.

Després va parlar la Isabel Segura, la qual va remarcar que darrerament l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per fer llibres similars als del Ginés. En la part de disseny ell ja no hi era però en el contingut i en tot el procés previ a l’edició es va tenir contacte. El va conèixer el 2012 quan ella preparava el llibre “Dones de Nou Barris”. Davant les dificultats per trobar fotos interessants que s’ajustessin al seu projecte, en el moment de consultar el fons fotogràfic del Ginés va quedar impactada, entre d’altres coses perquè creia que hi havia unes quantes fotos que formaven part no només de la història de la ciutat sinó també de la fotografia de Barcelona. Ell Ginés va fer l’esforç de cercar la bellesa en la fotografia, fins i tot ens els barris perifèrics i suburbis (expressió que ella va reivindicar), mentre que d’altres fotògrafs famosos que no va citar tenien una visió més pejorativa. Per a ella fotos icòniques a nivell de Barcelona són la de la senyora Gertrudis (veïna de Verdum) i la del safareig de Verdum, imatges imprescindibles per entendre la història de la ciutat i la història de la fotografia. Una vegada es va aprovar el projecte per l’Ajuntament de Barcelona ella va començar a venir a l’Arxiu. Pocs dies després va haver la pandèmia de Covid-19, per la qual cosa va ser un context difícil. Es van fer força converses telefòniques. Tenia una manera de parlar sovint amb una gran profunditat i sensibilitat que la va impressionar. Va acabar recomanant el llibre no només pel contingut sinó també pel pensament que el Ginés transmetia al voltant de les fotografies.

Acabats els tres parlaments es va passar el torn de paraula al públic assistent. El company Josep Maria Babí va voler fer un petit recordatori de quan va arribar a l’Arxiu. Va ser a l’any 2011 de la mà de l’antic company Roberto Lahuerta perquè el Ginés va voler donar el seu llegar fotogràfic a l’entitat. La companya Marta Grau s’encarregà de redactar el conveni de cessió. Van ser anys emotius per a ell quan venia a fer la digitalització de les fotografies juntament amb la companya Carmen Ríos, dona del Josep Maria. Entre d’altres coses, era la primera vegada que veia les seves pròpies fotos digitalitzades i a l’ordinador. A tot això, la companya Marta Delclòs (especialista en exposicions) estava preparant una instal•lació per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i que s’havia de presentar al Saló del Tinell on havien de presentar una sèrie de fotògrafs ja consagrats de Barcelona. Ella va veure el fons fotogràfic del Ginés i va seleccionar dotze imatges. El resultat va ser espectacular. També el va recordar en la seva aparició a les pel·lícules “El último sábado” i “La vida es maravillosa”, en la cerca d’una imatge femenina per a il·lustrar el llibre del Josep Maria “La Marta de Santa Eulàlia” (ell va fer la foto a aquesta persona, l’Alicia del Grup d’Història de Nou Barris), en la sessió fotogràfica al castell de Torre Baró de cara a la seva obertura al públic (la imatge panoràmica de 360º), en l’exposició fotogràfica a l’Oliva Artés (on el Ginés es va emocionar al veure una foto seva al costat de la del fotògraf Quim Manresa a qui tenia de referent) i en l’exposició de la Ramba i el Pla de l’Os, entre d’altres coses. Per acabar, va considerar que seria de justícia donar-li nom a un carrer, placeta o espai i va llegir una carta que va fer sobre l’Arxiu al qual va considerar com una segona família.

L’acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic. El company Antoni Garcia Iranzo va cloure amb una cançó, tot dedicant-la al Ginés, a l’Arxiu, a la Regine, a l’Anna i a la Sara. Per aquest proper Sant Jordi el llibre estarà disponible en la parada que l’Arxiu tindrà a la marquesina de la Via Júlia. Si d’aquest acte en voleu saber més detalls, podeu consultar el vídeo penjat a la nostra pàgina de Youtube.