A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del passat segle el carrer de Marin tenia un aspecte bastant semblant al que presenta ara (llevat dels cotxes sobre la vorera). Les casetes baixes tenien un regust gairebé de poble, espatllat per les cases del Governador al fons. A la dreta, la tanca metàl·lica muntada sobre un mur de pedra similar al actual, protegia llavors l’escola Luz Casanova que, a finals dels anys setanta cedí el terreny per a què s’hi edifiqués l’Escola Freire.
La foto actual, feta des de la mateixa perspectiva, ens mostra encara alguna de les casetes de l’època, rehabilitades, i que han sobreviscut al pas dels anys. El volum de la Freire sobresurt per darrera de la tanca i, al fons, hi destaquen els edificis vermells del nou polígon. Però una cosa més ha canviat: el carrer ja no es diu Marin, almenys en aquell indret; ara porta el nom d’Antoni Gelabert, dirigent veïnal que va fundar el grup de “majorettes”. Però el nom del carrer de Marin també ha sobreviscut en el tram que va des del carrer d’Almansa fins al de l’Artesania.
Josep Maria Babí Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada