EL CARRER DE SANTA ENGRÀCIA

Va néixer a la dècada de 1920 amb el nom de carrer de Rússia. En els temps revolucionaris de la Guerra Civil li van canviar el nom pel de carrer de l’Anarquia, i al 1942 va ser batejat definitivament amb el nom de carrer de Santa Engràcia.

Lligat a l’església del mateix nom, oberta a la feligresia l’ any 1928 després de sis anys d’obres, el carrer és un dels més llargs del barri de Prosperitat (400 metres). Comença al passeig de Valldaura / Turó Blau i acaba tot just al carrer d’Argullós, davant la parròquia.

Menystingut per les administracions, la primera pavimentació no es va fer fins el 1931, però només des de l’església fins al carrer de la Font de Canyelles. Tot i així, el clavegueram no es va construir fins el 1967 i la reurbanització definitiva no es va finalitzar fins el 2006.

A principis de la dècada de 1960 el Pla de Santa Engràcia (actual plaça d’Ángel Pestaña), va patir les dentelades de promotors immobiliaris sense escrúpols i donà origen a un nucli de barraques (veure la fotografia d’aquella època: el Pla amb el carrer de Santa Engràcia cruïlla amb Sant Francesc Xavier.

Als dos extrems del carrer hi ha centres educatius: al principi, i fent cantonada amb el carrer del Turó Blau, hi ha l’ escola pública Victor Català, i a l’altre extrem, el Centre Escolar Valldaura.

Com tots els carrers, ha tingut la seva crònica negra. Però això serà objecte d’ un article que es publicarà en el proper número de la revista de l’Arxiu.

Josep Maria Babí Guimerà