El carrer de Bartrina, a la riera de Sant Andreu

Finals del 1962. Encara queden restes de la gran nevada del dia de Nadal que enfarinen la muntanya.

Estem sobre la riera de Sant Andreu, al carrer de Bartrina. La torreta de la dreta era un dipòsit d’aigua que recollia l’aigua de la mina de Canyelles. A la dreta i a baix, es troba una mena de nínxol o fornícula on hi havia el brollador. L’aigua de la font de Canyelles com se la coneixia a Sant Andreu, era fresca i regalada, de gran puresa i d’on la gent se n’abastia en èpoques de restriccions encara que, de vegades, també deixava de rajar o bé ho feia d’una forma molt minsa. Això provocava cues de la gent que esperava per omplir garrafes, ampolles o galledes.

La casa de l’esquerra era la natal d’en Joan Gual, baríton molt famós (1918-1975), Premi Nacional de Teatre els anys 1952 i 1954, i conegut a Amèrica com “el trueno catalán”. Més enrere, la via del tren es veu la barrera baixada (encara no hi arribava l’avinguda Meridiana). A la dreta, hi ha tallers de la Renfe i a l’altre costat l’edifici de l’escola d’aprenents de la mateixa companyia ferroviaria. Entre ambdós ja se’n deia carrer del Garrofers, que portava al Cementiri de Sant Andreu i que arribava fins allà. Les cases d’autoconstrucció s’enfilaven muntanya amunt.

Ja no queda res de tot això, ni torreta, ni font, ni casa ni tallers, i del carrer de Bartrina amb prou feines, doncs per obrir l’ avinguda van tirar a terra totes les cases del costat muntanya. Tant sols el Castell (com una ombra, a dalt a la dreta), impertorbable al pas dels temps, domina el paisatge.

Josep Maria Babí Guimerà