Un dels propòsits fonamentals de l’Arxiu com a entitat per tal de fer arribar la seva veu al màxim de gent possible ha estat fer un bon ús dels canals de difusió. I per això, s’utilitzen recursos interns i recursos externs. Els primers serien aquells que nosaltres, com a entitat, emprem habitualment, com és el correu electrònic, el blog, el grup de Facebook, els cartells anunciatius de les activitats, les publicacions i la carta ordinària. Mentre que en el segon cas faríem referència a aquells que no utilitzem nosaltres mateixos de manera directa sinó a través d’una associació, entitat, institució u organisme, com seria per exemple una emissora de ràdio i un canal de televisió.
És precisament aquí on mereix la pena fer esmena a la televisió local de districte, una eina complementària que ha estat molt útil per a donar-nos a conèixer fins i tot més enllà dels límits de Nou Barris, especialment anys enrere quan encara ens mancaven les tecnologies informàtiques de les què ara gaudim. La col•laboració dels diferents membres de l’Arxiu en entrevistes i reportatges en les càpsules de cinc minuts que s’emeten habitualment ha servit per a poder expressar les nostres idees, els nostres interessos, les nostres inquietuds i les nostres peticions d’una manera lliure, còmoda i directa. Alhora, ha contribuït a donar a conèixer problemes que per a molta gent els hi eren desconeguts, a reivindicar el patrimoni del districte i a difondre d’una manera molt amena i didàctica la memòria històrica.
La televisió local de districte és un mitjà de difusió força útil que s’allunya de les notícies d’àmbit general a les quals hi estem habituats per apropar-se a la molt sovint desconeguda realitat dels barris i dels seus carrers, i concretament a la gent anònima que mai serà famosa però que tindrà l’oportunitat de dir la seva. Aquesta proximitat genera una confiança gràcies a què s’ofereix més independència, rigor i neutralitat que no pas els canals de difusió televisius de major envergadura i d’àmbit autonòmic o estatal, en els quals l’acostament a peu de carrer, al veïnat i a les entitats de barri resulta més complicat per la seva dependència periodística cap a unes inclinacions ideològiques determinades i a uns interessos particulars.
A Nou Barris, la feina de la televisió local com a portaveu popular de les barriades del districte ha permès, entre d’altres coses, millorar la comunicació, incrementar l’accés a la informació i a un major volum d’informació, donar a conèixer a persones, associacions, entitats i espais poc coneguts, saber què passa i què vol la gent del carrer, projectar el districte més enllà dels seus límits, i en definitiva, a estendre la democràcia a escala local gràcies a les amplies possibilitats de participació i llibertat d’expressió que es poden oferir.
Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris volem agrair de tot cor l’excel•lent feina realitzada per l’equip humà de Projectart 9Barris Televisió, especialment per l’oportunitat que des de sempre ha brindat a la nostra entitat per a donar-nos a conèixer, i molt més per la seva amistat i confiança dipositada en nosaltres. Gràcies a les seves càpsules informatives, som mes coneguts, arribem a més gent alhora que ha ajudat a difondre una imatge propera, dinàmica i viva del nostre centre de documentació popular al servei de tothom i per a tothom.
En els darrers trenta anys de cooperació són moltes les coses que hem compartit, que seguim compartint i que hi seguirem compartint. Tots dos tenim encara molt per a dir i per a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada