Inaugurada l'exposició fotogràfica d'Eva Orti

El passat dimarts dia 28 a les 19:00h. va tenir lloc al vestíbul de l’Espai Via Favència la inauguració de l’exposició fotogràfica “Nou Barris 9. Fotografies d’Eva Orti (1991-1992)”. Es tracta d’una selecció d’imatges de la periodista gràfica Eva Orti fetes durant els seus anys que va exercir com a fotògrafa per a la revista “9 Barris 9”. Aquesta publicació va ser fundada el 1989 per l’anomenat Col·lectiu 9 Barris 9 amb la voluntat d’oferir una publicació mensual d’actualitats relatives als barris del districte de Nou Barris. No es tractava de ser una revista comercial, sinó que havia la voluntat d’adoptar una postura compromesa amb la gent i de fer arribar a tothom els temes més importants i que més afectaven a tothom. Va evolucionar el 1995 convertint-se en el diari “Ciutat Nord Nou Barris”, estenent-se a altres districtes de la ciutat com Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sant Martí. El 2005 es convertí en el nou diari “Més Ciutat”, publicant-se en els mateixos districtes abans esmentats fins a la seva desaparició definitiva el 2007.

L’exposició ofereix un total de 40 fotografies procedents d’una donació que la mateixa Eva Orti va fer a l’Arxiu l’any 2012. Algunes d’aquestes imatges van ser aprofitades per a il·lustrar les notícies de “9 Barris 9”, mentre que d’altres són completament inèdites. La mostra destaca per la seva gran qualitat, per la força expressiva de cada foto, així com pel seu contingut. Es poden observar els retrats de personatges coneguts com el cantant Quico Pi de la Serra, el fotògraf Kim Manresa, els líders veïnals Rafael Lora i Andrés Naya, el militant d’ICV Antoni Luchetti, l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, el president de l’A.V. de Torre Baró Manuel Vital i el president de l’A.V. de la Trinitat Nova Disodado Rebollo, entre d’altres.

Les fotografies il·lustren escenes de la vida quotidiana, paisatges, retrats de gents i lluites veïnals. Igualment, l’exposició vol demostrar que la imatge contemporània també té un valor documental important de primer ordre i que no ha de quedar únicament relegat a les entranyables fotos antigues a les quals hi estem acostumats a contemplar. En aquest sentit, s’ha volgut reivindicar el paper de la foto recent o moderna.

L’exposició romandrà visible per al públic del 28 d’octubre fins el 20 de novembre al vestíbul de l’Espai Via Favència.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Sota terra

No és que s’hagi trobat cap resta ibèrica. Som a l’any 1990 i s’estan construint els habitatges que han d’albergar els barraquistes del pla de Santa Engràcia.

De sobte s’ha trobat aquest túnel però no fa falta cridar a l’Eudald Carbonell i el seu equip. De  ben segur que els seguidors de l’Arxiu ens sabran dir quina funció tenia:                                                                                                                                                       

a) Connexió (no acabada els anys 80) de les línies de metro vermella (L1) i groga (L4) que havien d’unir les estacions de Torras i Bages i Llucmajor.

b) Conducte de fums d’una antiga bòbila que hi va haver en aquest indret.

c) Antic clavegueram que anava del passeig de Valldaura al del carrer dels Garrofers (riera de Sant Andreu).

d) Mina d’atac que van construir els dragons francesos que van acampar aquí el 1714.

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) Agustina d’Urries.

Però per inversemblants que us puguin semblar les propostes que fèiem, si bé no es podia tractar de cap manera de la Marta de San Nicolás, la nostre benvolguda companya de Nou Barris Televisió, sí que heu de saber que hi va haver un diputat del braç militar a la Junta de Braços de la Diputació del General l’any 1714 que es deia Nicolau de Sant Joan. Curiosa, almenys, la similitud, oi?

LA FOTO DE LA SETMANA. La periodista Annalisa Palumbo visita l'Arxiu

La present imatge és del passat dimecres dia 8, en què la periodista del diari El Periódico de Catalunya, Annalisa Palumbo, va venir a visitar la nostra entitat per a entrevistar-nos de cara a publicar uns interessants articles relatius a la història i l'actualitat de Nou Barris.

La primera vegada que ho va fer va ser el passat mes de juliol, cercant informació per a escriure un reportatge sobre la creu de la Trinitat Nova, element patrimonial no catalogat i que per aquest motiu nosaltres demanem la seva preservació.

I ara, recentment, ha tornat a confiar en nosaltres per a publicar un nou article sobre el conjunt que antuvi formà part del G.E. Hermenegildo Giner de los Ríos, després C.N. Ramiro de Maeztu, i que ara funciona com a Centre de Dia de Pi i Molist. El nostre company i col·laborador Ricard Fernández i Valentí ha estat l'encarregat de proporcionar-li la informació necessària, tant d'aquest tema com de l'anterior.

D'una altra banda, va aprofitar l'ocasió per a entrevistar al nostre company i col·laborador Josep Maria Babí i Guimerà, i a la Lourdes Ponsa "Pitusa", integrant de l'entitat veïna 9 Barris Acull, per parlar sobre la nova residència per a la tercera edat del barri de la Prosperitat que, malgrat estar acabada, encara no ha entrat en funcionament, fet que ha causat força indignació veïnal.

Si voleu llegir els articles de l'Annalisa Palumbo cliqueu aquests enllaços:

Sobre la creu de la Trinitat Nova (versió en català)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/nou-barris/lultim-rastre-missa-oficiada-carrer-3383053

(versió en castellà)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/nou-barris/ultima-huella-misa-oficiada-plena-calle-3383053

Sobre l'antiga escola de Can Peguera, ara centre de dia (versió en català)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/nou-barris/lescola-transformada-psiquiatric-3621716

(versió en castellà)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/nou-barris/colegio-que-transformo-psiquiatrico-3621716

Sobre el geriàtric de la Prosperitat (versió en català)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/nou-barris/geriatric-interminable-3621596

(versió en castellà)

http://www.elperiodico.com/es/noticias/nou-barris/geriatrico-interminable-nou-barris-3621596#

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

La Geganta del Tricentenari

El gegant Josep Galceràn i Pinós ja té parella des d'aquest estiu. La formosa  geganta ha estat dissenyada fins a l'últim detall, amb un estricte rigor històric tot seguint la moda del segle XVIII.

A més de ser coneguts com a Gegants del Tricentenari, els dos nous membres de la Colla Gegantera de Nou Barris han rebut també el títol de Gegants de Sant Jordi. La intenció de la Colla és que representin l’esperit del poble i la cultura catalanes. Per aquesta raó, han estat apadrinats pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i es van estrenar com a parella al pati del Palau de la Generalitat.

Quin era el nom de l’esposa d’en Josep Galceràn i Pinós? De ben segur el sabreu trobar en aquesta relació de noms de nobles i agraciades dames:

a)    Jeanne Vauban

b)    Marta de San Nicolás

c)    Elisabeth de Brunswick

d)    Agustina d’Urries

e)    Mariana de Copons

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

c) Roc Samsó (no hi ha com ser un expert/a en masies…).

LA FOTO DE LA SETMANA. L'escultor Ricard Vaccaro visita l'Arxiu

La fotografia, feta pel nostre company Josep Maria Babí, retrata als "dos Ricards" a l'Arxiu. L'un, el de la dreta, és també col·laborador habitual. L'altra, el de l'esquerra, correspon a l'escultor Ricard Vaccaro, que el passat dimarts dia 7 d'octubre ens va venir a visitar. Aquest personatge és conegut en el món de l'art per haver estat l'autor de l'obra "La Flama", situada en la confluència del carrer de Cartellà amb Costa i Cuxart, a la barriada de Torre Llobeta, inaugurada el 16 de maig del 1999.

El motiu de la seva presència va ser a raó d'haver-lo convidat després que ell ens va demanar que proposéssim l'esmentada obra per a què fos candidata a ser una de les deu escultures més representatives de Barcelona.

La petició respon a una campanya de promoció del patrimoni escultòric a iniciativa de l'organització Capital de la Cultura Catalana (CCC), que enguany ha recaigut sobre Barcelona.

Ricard Vaccaro ens va obsequiar amb uns llibres que repassen els seus treballs artístics, unes làmines dibuixades per ell mateix i una maqueta de l'escultura "La Flama" que tenim exposada al vestíbul de l'Espai Via Favència. Per part nostra, el varem obsequiar amb un exemplar del llibre "Así era Nou Barris" dedicat per l'autor i també amb alguns números de la revista "L'Arxiu" i del butlletí "Petit Arxiu".

Transcorreguts uns pocs dies, es va posar en contacte amb nosaltres per agrair la nostra cordialitat i atenció cap a la seva persona, tot expressant la seva satisfacció per haver-nos conegut.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

L’últim de Can Verdaguer

No se us fa estrany? És Can Verdaguer…a l’any 1916 amb la seva gran bassa de rec. Ubicada la masia en zona abundosa en aigua, això va facilitar el conreu de productes d’horta que s’anaven a vendre als mercats de Sant Andreu, Gracia i Horta.

Datada al segle XVI, ha patit nombrosos canvis al llarg dels temps. Va ser reconstruïda el 1714 després de la Guerra de Successió.

Per la urbanització del seu entorn va perdre la seva activitat agrícola que va cessar l’any 1987 i durant els seus últims cent anys la va habitar la mateixa família.

L’any 2006 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca i l'ha rehabilitat com a centre cívic municipal, inaugurant-se com a tal l’any 2013.

Qui va ser l’últim masover?

a)     Sebastià Padrós

b)     El matrimoni Josep Mompart i Rita Estadella

c)     Roc Samsó

d)     Ivan Bravo

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) 1976.

Si amplieu la fotografia veureu la pintada de l’esquerra de la porta de l’església en suport a la vaga de Motor Ibérica que es va produir al llarg dle 1976. Unes 170 dones i 130 fills de treballadors acomiadats es van tancar el dia 1 del mes de juny de l'esmentat any a l’església parroquial de Sant Andreu en suport a les reivindicacions salarials dels vaguistes i en protesta per l’acomiadament de gairebé 2.000 treballadors. Les esglésies dels barris obrers es van omplir de pintades en demanda de solidaritat. El tancament va acabar el 28 del mateix mes per la intervenció de la policia: van entrar a l’interior del temple 150 agents i van desallotjar “per la força i sense la preceptiva autorització episcopal” als allà reunits.

Abundant informació del transcurs i durada de la vaga la podeu trobar a l'hemeroteca del diari La Vanguardia si la busqueu a aquell any 1976.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

L'església del carrer de Valldaura

Foto: A.V. Prosperitat

Aquest era l’aspecte que oferien la façana i l'accés a l’església de Santa Engràcia abans de la construcció dels pàrquings i la posterior reforma del carrer que, a partir de l’any 1992, passà a dir-se de Pablo Iglésias.

Aquesta setmana preguntem: a quin any està feta la fotografia? (Si us hi fixeu, hi ha un detall que us dóna una pista segura).

a)    1975

b)    1978

c)    1980

d)    1976

La resposta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) Protecció de la comporta que derivava les aigües del rec al riu Besòs quan venia crescut.

I, des d’aquest racó de l’Arxiu, volem donar l’enhorabona als veïns i veïnes dels barris de Vallbona i Can Sant Joan per la noticia del proper arranjament del camí del Rec Comtal que uneix ambdues barriades.

LA FOTO DE LA SETMANA. La torre "Cortijo Andaluz"

Aquesta imatge dels anys quaranta es correspon a l'entrada del "Cortijo Andaluz", un exemple de torre residencial construïda al barri de Torre Baró. Per edificar a la muntanya el comprador pagava una entrada inicial i la resta ho abonava a terminis. L'escriptura de concessió no es redactava fins que no es pagava l'últim termini. El contracte de venda assenyalava que transcorreguts tres mesos sense pagar els terminis estipulats els terrenys pujaven de preu en un percentatge determinat. D'aquesta manera, si per qualsevol dificultat econòmica no es continuava pagant, el valor del terreny anava ascendint fins que el venedor la recuperava. Per això, per poder abonar el preu d'un terreny solien unir-se diverses famílies de manera que la parcel·la es repartia entre aquestes donant lloc a diverses cases, generalment d'autoconstrucció.

OCTUBRE. S’enderroca el Mirador Apolo

A principis del mes d’octubre de l’any 1995 es va procedir a l’enderroc del Mirador Apolo, a Torre Baró, després que l’Ajuntament de Barcelona l’hagués expropiat un any i mig abans.

L'edifici fou erigit al 1940 a Torre Baró i es convertí en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí.

El nom del mirador es degué a la presència d'una estatueta del déu Apolo, situada a la torre de la casa, ja que els seus primers amos eren amants de l'art clàssic. D'ús residencial, va passar a mans de diferents propietaris. Eren destacables les trames de bigues de fusta, els porxos de l'entrada i el balcó de la planta principal. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font.

Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i altres entitats s’havia reclamat la seva conservació per atorgar-li algun ús de tipus social o municipal, però sembla que les raons econòmiques i la manca de sensibilitat ho van impedir. Poc abans de l’enderroc, tant l’Arxiu com l’A.VV. de Torre Baró van salvar divers material de la casa. Actualment, al seu lloc hi ha un parc que rep el nom de l'antiga casa.