dimarts, 24 de març de 2015

L'Arxiu fa presència a la inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi i al bateig de la nova plaça de Can Sitjar


El passat dissabte 21 de març va tenir lloc l'acte d'inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi, situats en l'illa de les antigues cotxeres de Borbó, concretament entre la plaça de Carmen Laforet, l’avinguda de Borbó i els carrers de Costa i Cuxart i Felip II. Les obres d'urbanització han suposat la recuperació per a la ciutadania d'aquest gran espai de lleure, alhora que esdevé una important zona verda que inclou arbrat, xarxa de reg i de drenatge d'aigua i nou mobiliari urbà. En total, són més d’11.660 metres quadrats de superfície, dels quals 7.096 són jardins definitius mentre que els 4.567 restants són jardins provisionals que en un futur donaran pas al nou edifici del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, projecte aturat a l'espera de disposar de pressupost per a fer-lo realitat i completar així el conjunt anomenat Espai Cotxeres Borbó. La inversió d'ambdues actuacions ha estat al voltant dels 3,5 milions d’euros.


A la cantonada del carrer de Costa i Cuxart amb l'avinguda de Borbó s'ha instal·lat un monòlit de ferro on assenyala que allò són els Jardins de Can Xiringoi. Inclou un dibuix de la masia i una breu explicació històrica on diu literalment: "En aquests terrenys estava ubicada la masia Can Xiringoi, on tretze generacions de la família Armengol hi van viure entre els anys 1679 i 1971. L’estructura de la masia respon al model de masia tradicional catalana. L’any 1901, es van inaugurar les cotxeres dels tramvies, que ocuparen una part dels terrenys de la masia. El 19 de març de 1971, va entrar el darrer tramvia que va circular pels carrers de Barcelona. Poc després, les cotxeres van passar a allotjar autobusos fins al 15 de desembre de 2003. Aquest espai, conegut popularment com a “Cotxeres Borbó”, va començar la seva transformació a partir de l’any 2004. El 22 de març de 2014, amb l’acte simbòlic de l’enderroc del darrer tram del mur, es va finalitzar la recuperació de l’espai per al barri amb la creació d’aquests jardins".


D'altra banda, l'espai comprès entre els carrers de la Jota, Desfar i Felip II ha estat batejat com a Plaça de Can Sitjar, també amb un monòlit de ferro, iniciativa que té el noble propòsit de recuperar la memòria històrica dels barris. En aquest cas, també s'inclou un dibuix de la masia i una explicació on diu literalment: "Can Sitjar va ser la casa senyorial més gran de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Situada en el camí antic de Sant Iscle, actualment avinguda de Borbó. Fins al segle XX, la propietat va estar en mans dels marquesos de Castellbell i posteriorment va ser adquirida per la família Pujadas, masovers de la casa des del segle XVIII. El baró de Maldà l’anomenà el Col·legi de la Bona Vida en la seva obra Calaix de Sastre (1769-1819). Fou el centre de moltes festes de la noblesa, celebracions i jornades culturals. També coneguda com la casa dels set balcons, tots ells ubicats a la façana principal. El nom d’aquest antic palau també el podem trobar escrit com a Can Castellbell o Can Sitjà. A la dècada del 1920, part de la finca va ser adquirida per la societat cooperativa de carregadors i descarregadors de cotó per construir habitatges, conformant el passatge de l’Esperança catalogat com a patrimoni arquitectònic".


L'acte va estar presidit per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la regidora del districte de Nou Barris, Irma Rognoni, i va tenir la presència de l'arquitecte municipal Vicente Guallart. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van assistir els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí i Jordi Sànchez. Va comptar també amb la presència de la senyora Maria Pujadas i Colomé, filla de l'últim propietari de Can Sitjar, nascuda el 1924 i l'última persona viva nascuda a la masia que encara és viva. D'altra banda, també va fer presència la senyora Pepita Armengol i Coromina, l'última persona encara viva nascuda a Can Xiringoi, l'any 1930, néta del propietari a qui li van expropiar les terres per a erigir les cotxeres de Borbó. Tant la Maria com la Pepita van ser obsequiades amb un trofeu on s'explica la història d'ambdues masies abans exposat.

Fotos: Ajuntament de Barcelona, Vicente Guallart.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada