Desafectades les casetes del passatge de Santa Eulàlia

Foto: Elisenda Pons (El Periódico)

Excel·lent notícia relativa al patrimoni de Nou Barris. La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per desafectar el conjunt de 41 casetes que conformen el passatge de Santa Eulàlia, en una illa delimitada pels carrers de la Riera d'Horta, Pardo, Escòcia i Antoni Costa, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta. Aquesta lluita ha estat guanyada gràcies a la perseverança dels seus veïns, i en particular gràcies al nostre company i col·laborador, també president de la nostra entitat, Jordi Sànchez i Ruiz.

Tal i com el mateix Jordi explica, l'origen d'aquest conjunt es remuntaria a principis del segle XX, quan la propietària de l'heredat de Can Garrigó, Maria dels Àngels Puig i España, començà a parcel·lar i vendre les seves terres per a construir cases. El 21 de març de 1902, la família Casas-Carbó comprà tres d'aquestes finques, i al 1912 a la mort d'Elisa Carbó i Ferrer els terrenys passaren als seus tres fills: Montserrat, Ramon i Elisa Casas i Carbó. El fill d'Elisa, Santiago Codina i Casas, decidí edificar una d'aquestes finques amb cases de planta baixa i pis, amb un petit jardí al davant i un pati al darrere, inclosa la urbanització d'un passatge central d'accés principal a les vivendes. La primera fase s'inicià el 7 de març de 1928 amb la construcció de 4 cases i un garatge al carrer d'Escòcia que, un cop acabades, es llogaren. Després, arribaren la segona, tercera i quarta fase de construcció, aquesta amb data de 29 d'octubre de 1931. Just 4 mesos més tard, morí sense descendència el pintor Ramon Casas i Carbó, el qual, al ser un dels propietaris, s'aturaren les obres. L'any 1932 es batejà el passatge particular amb el nom de "Passatge de Santa Eulàlia", en honor al nom del barri on s'havien construït les cases. A partir de 1935, els terrenys pendents d'edificar començaren a vendre's i més endavant, també les cases originals ja construïdes, sobretot després de la mort de Santiago Codina, el 17 de maig de 1948. (Font: Passatge de Santa Eulàlia a Wikipèdia, redactada per Jordi Sànchez i Ruiz)

Foto: Llibert Teixidó (La Vanguardia)

Les fonts d'informació resultat de les recerques fetes pel mateix Jordi també ens expliquen l'evolució administrativa fins l'actualitat. Així, malgrat que el 15 d'octubre de 1947 l'Ajuntament de Barcelona havia aprovat l'anomenat Reglament Especial del Passatge de Santa Eulàlia que protegia a l'illa de construccions elevades i així mantenir l'estil de les cases dels anys 20, anys després amb el Pla General Metropolità del 1976 (PGM-76) l'illa quedà afectada urbanísticament, preveient-se l'enderroc de totes les casetes per a construir dos blocs d'edificis per reallotjar als veïns i mantenir una part com a zona verda. Malgrat que els veïns s'uniren per intentar que el projecte no prosperés, el 14 de juliol de 1976 s'aprovà definitivament el pla.

Com a conseqüència, a partir de l'esmentat any es va iniciar un fort moviment veïnal per intentar salvar les cases del conjunt de l’illa. No va ser fins el 2003 que el veïnat va tornar a mobilitzar-se per a demanar la desafectació. Dos anys després els representants veïnals es van posar a mans d’un bufet d’advocats, el qual va planificar un recurs contenciós-administratiu contra l’Ajuntament, però finalment el 2008 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el recurs per no contenir la demanda cap proposta urbanística, entre d’altres mancances.

Foto: Jordi Sànchez i Ruiz (Wikipèdia)

A partir del 2011, quan el veïnat va decidir no seguir per la via tribunal, va ser quan en Jordi es va implicar, tot fent una llarga, laboriosa i profunda recerca per tal d’aconseguir tota la documentació possible per intentar elaborar la història d’aquelles cases i així tenir sòlids arguments de negociació amb l’Ajuntament. Aquest va ser el motiu pel qual va venir a visitar-nos a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris a cercar informació, i al veure qui érem i com funcionàvem, de seguida va quedar enamorat de l’entitat fins el punt d’acabar convertit en un col·laborador més. El veïnat del passatge, paral·lelament, va col·laborar amb ell mitjançant aportacions personals de tota mena de documentació, fotografies i memòria oral de les vivències personals dels habitants més antics.

El maig del 2012 es va convocar una reunió veïnal on el Jordi va plantejar la col·locació d’una placa commemorativa per celebrar el centenari dels terrenys de l’illa, els quals foren heretats pel pintor Ramon Casas i Carbó i les seves dues germanes Montserrat i Elisa.

Tot i que la data del centenari era el 10 de novembre, l’acte de la descoberta de la placa es va produir el 12 d’octubre d’aquell 2012 per fer-ho coincidir amb la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta. A més, es va fer un concert amb la participació de l’orquestra Laud’Ars i la presentació de l’exposició “El passatge de Santa Eulàlia i el pintor Ramon Casas”, la qual fou exposada primer a la Bilblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta i després a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (vestíbul de l’Espai Via Favència) el 17 de gener del 2013, romanent durant un mes per després fer-se itinerant al llarg de tot l’any. (Font: El passatge de Santa Eulàlia i el pintor Ramon Casas, de Jordi Sànchez i Ruiz)

Foto: El Periódico

El 12 d'abril de 2013 els veïns de l'illa es constituïren com a Associació de Veïns de l'illa del passatge de Santa Eulàlia per intentar eliminar l'afectació urbanística que existeix sobre les seves cases. Tingueren el suport de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, l'Associació de Veïns de Torre Llobeta-Vilapicina i també els descendents de la família Casas.

El darrer entrebanc a superar era cercar possibles zones verdes, doncs l'argument donat per les diferents administracions a la impossibilitat de salvar les cases era que el PGM-76 considerava aquesta zona com a zona verda, no podent ésser considerada zona de vivendes sense oferir a canvi una altra zona verda en un lloc pròxim. Finalment, el Jordi va entrar per registre un informe on proposava fins a 15 zones alternatives, quelcom que va ser acceptat. La desafectació de les cases també ha de comportar la seva protecció i conservació, doncs no es podran enderrocar i aixecar pisos que trenquin la morfologia actual de l'illa.

Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris seguirem l'evolució futura de les cassetes del passatge, de la qual el Jordi ens tindrà informats. El fet que tot plegat hagi coincidit enguany amb l'Any Ramon Casas fa que el 150è aniversari del naixement de l'artista tingui un regust molt especial. Un èxit resultat d'una gran feina ben feta, de la qual volem que sigui d'exemple per a d'altres casos similars que es donin a Barcelona, sobretot per animar a la ciutadania a no rendir-se i a lluitar fins el final.