El passat dijous dia 30 de juny es va celebrar a la seu de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris la Diada dels Socis. D'aquesta manera es va fer un càlid i entranyable homenatge als homes i dones fidels a la nostra entitat gràcies als quals la nostra tasca té un sentit, alhora que són responsables de què transcorregudes més de tres dècades encara continuem existint.
L'acte, que constà d'una xerrada i d'una exposició, va començar a les 19:00h. al vestíbul de l'Espai Via Favència, amb l'assistència d'una cinquantena de persones. A la taula de presentació, els membres de l'Arxiu responsables de fer els parlaments foren els nostres companys Arnaldo Gil, Gemma Mateo, Ricard Fernández i Jordi Sànchez.
El primer a parlar fou l'Arnaldo Gil, el qual explicà que quan es va fundar l'Arxiu el 1983, una de les coses que tenien molt clares era que havia de tenir socis, doncs pel contrari l'entitat no hauria pogut arribar a enlloc, fet que el temps així ho ha demostrat. En relació a la fundació de l'Arxiu, va fer referència a un grup anomenat Nueva Tertúlia que en una de les seves activitats va fer la proposta de creació d'un arxiu. Així es va començar, a l'escola Freire, amb ell, la Natividad Gil i la Maria Lluïsa Serralta, on el Rafa Juncadella els hi va donar la benvinguda. Als inicis, molt precaris, eren un total de 10 socis que pagaven 100 pessetes a l'any. La biblioteca de l'escola fou la sala de consulta i a l'antiga aula de la guarderia era el lloc on es guardava la documentació. Després els hi van cedir uns lavabos que ja no es feien servir.
Els anys de la Freire foren de molta il·lusió. Afirmà, però, que van començar amb mal peu, degut a què l'Ajuntament de Barcelona els hi negà una subvenció arran la seva irritació per una xerrada crítica sobre la Barcelona olímpica. Després sí que va arribar la compensació, amb una subvenció del SICO de 100.000 pessetes que permeté un gran impuls a l'entitat. Al primer any acabaren fent fins a 44 activitats. En relació a l'exposició, va demanar perdó per si havia alguna persona que no es veiés reflectida. Va aprofitar l'ocasió per anomenar aquells socis i sòcies que ja no hi són entre nosaltres: Francesc Pujol, Jordi Vilalta, Gertrudis Mont, Joan Folguera, Lluís Almoyner, Mercè Sunyol, Macià Ramon, Manel Castells i Pere Adell. Finalment, va cedir la paraula a la Maria Lluïsa Serralta, la qual s'encarregà de donar una placa de reconeixement al Rafa Juncadella. Ella va aprofitar per a rememorar els anomenats Divendres Culturals, i ell va voler recordar al grup Nueva Tertúlia com la llavor de l'Arxiu, alhora que va agrair l'excel·lent feina que fèiem.
La segona a parlar fou la Gemma Mateo, que va fer un càlid i emotiu homenatge al nostre company desaparegut l'any passat, Jordi Vilalta, víctima de l'E.L.A. El va qualificar de persona íntegra, intel·ligent, treballadora, implicada i responsable. Puntualitzà que d'ell s'ha heretat la seva base de dades amb la qual ha estat possible l'entrada de la documentació que abans s'entrava manualment. Gràcies a què havia estat un home molt actiu políticament i socialment, va fer una donació del seu ric fons documental personal del qual ara se'n pot gaudir. La nostra companya Marta Grau va recollir la placa de reconeixement pòstuma que farà arribar personalment a la seva família.
El tercer a parlar fou el Ricard Fernández, el qual va fer un breu repàs als seus anys com a col·laborador, tot afirmant que ha estat testimoni de molts canvis i d'una evolució. Va considerar que els socis i sòcies són l'ànima de entitat, i que quan es crea un arxiu com aquest sempre es fa al servei de les persones. Va creure que de no existir un grup de suport com és la gent tot plegat no hauria estat possible, doncs es treballa desinteressadament no només per a nosaltres sinó sobretot per a les persones. Va afirmar que els socis són l'orientació del camí que ha de prendre l'Arxiu en el futur. En relació als carnets de socis, va avisar que després de l'acte qui volgués podia passar a recollir-lo. Per concloure digué que la gent de Nou Barris i de més enllà del districte sempre ha respòs favorablement a les nostres activitats gràcies al seu tarannà, alhora reflex d'una societat sana que l'importa defensar la identitat, la memòria històrica, el patrimoni i la qualitat de vida de Nou Barris.
A continuació, l'Arnaldo Gil va reprendre novament la paraula per a oferir al matrimoni, alhora socis, Juan Antonio Cuenca i Carmen Cabello, un obsequi a cadascun que reprodueix la figura de la ballarina situada al parc de Canyelles i que homenatja a la lluitadora veïnal Maria dels Àngels Rivas. El motiu d'aquest reconeixement fou perquè tant el Juan com la Carmen, dues persones humils, senzilles i modestes que sempre hi són quan fa falta, encarnen amb aquestes grans virtuts la filosofia de l'Arxiu, la qual no ha canviat mai.
I el quart a parlar fou el Jordi Sànchez, actual president de l'Arxiu. Primer de tot, va manifestar sentir-se estrany perquè ha estat dels últims a arribar a l'Arxiu. Va valorar que actes com aquest són macos per tal de veure com la gent ha col·laborat i evolucionat. Creu que ha hagut una renovació generacional per la gent nova que ha entrat. Va explicar com va descobrir l'entitat i que des del començament va quedar enamorat de seguida a l'observar com funcionava. Per això, a més de consultar informació, va decidir de fer-se soci i, a més, col·laborar. Va valorar també la presència de tot un conjunt de persones sense les quals l'Arxiu no hauria tirat endavant i que han fet una tasca excel·lent i desinteressada, motiu pel qual mereix que siguin valorades i reconegudes. Un altra tema del qual va fer referència és sobre la vinculació històrica que existeix amb altres barris i districtes més enllà de Nou Barris, essent per això important la col·laboració mútua amb persones que, voluntàriament com nosaltres, també es dediquen a la recerca i difusió de la memòria històrica. Pel que fa al fons de l'Arxiu, destacà la seva importància tant per la seva qualitat com pel seu ric contingut, però que els socis i sòcies tenen el deure de contribuir a la difusió ensenyant la història a d'altres persones i transmetent-ho a les noves generacions.
Acabats els parlaments, l'Arnaldo Gil, el Ricard Fernández i el Jordi Sànchez van allargar novament els seus discursos fent temps fins l'arribada d'un altre homenatjat, en aquest cas el Diosdado Rebollo, més conegut per tothom com a "Dado", antic president de l'A.VV. de la Trinitat Nova. Mentrestant, la nostra sòcia Natividad Gil va aprofitar l'ocasió del torn de paraules per fer uns comentaris. Ella ja no viu a Nou Barris però va afirmar que quan ve al districte se sent com a casa seva. Recordà els inicis, que eren temps de solidaritat, generositat i de ganes de lluitar per aconseguir allò que es volia. Les seves experiències com a col·laborada foren molt positives, doncs quan s'aconseguia alguna petita cosa era com aconseguir-ne una de molt gran. Per a ella treballar a l'Arxiu va ser en veritat estar entre grans amistats que s'ajudaven mútuament i s'ho passaven bé.
Arribat per fi el "Dado", el soci que ostenta el número 1, l'Antonio Silva, va parlar del moviment ciutadà i del seu important paper fins el punt d'incidir en política i ésser el veritable responsable de que s'hagi instaurat la democràcia. Remarcà que durant el franquisme va haver molta unitat veïnal enfront la dictadura i molta solidaritat entre tots els barris. Creu que ha hagut gent lluitadora molt important i que malauradament les administracions no els han reconegut ni homenatjat, fet que considerà injust. Va recordar que ell i el "Dado" havien corregut perseguits pels "grisos" quan sortien a manifestar-se pels carrers tot reclamant millores. Per acabar, va agrair-li tot el què van arribar a viure junts i li va fer lliurament de l'obsequi d'homenatge.
Rebent el "Dado" el seu torn de paraula, va expressar la seva satisfacció per l'homenatge rebut des de l'Arxiu, tot donant les gràcies per l'organització de l'acte. Va dir que la lluita veïnal era un deure necessari donades les circumstàncies del moment, i alhora valorà que cadascú aportés en major o menor mesura el seu granet de sorra. Va mostrar-se molt humil a l'afirmar que durant tots els seus anys actius va fer el què va poder i que en veritat no ha estat gaire en relació amb el què ell hauria volgut arribar a fer. L'acte el va tancar l'Arnaldo Gil tot agraint l'assistència del nombrós públic.
Finalment, es va oferir un aperitiu i un refrigeri per al públic assistent. Paral·lelament, molts van aprofitar l'ocasió per a contemplar l'exposició i per recollir el seu nou carnet de soci, presentat al davant amb el monument a la República i al darrera amb el castell de Torre Baró, a més de la novetat addicional de que ara consta el número de soci.
La propera activitat prevista a l'Arxiu serà la presentació del nou número de la revista corresponent al primer semestre del 2016, per al dia 22 de juliol. Després tancarem per vacances i tornarem al setembre amb noves i interessants activitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada