Els autobusos imperials a Nou Barris

Antigament el territori de l'actual districte de Nou Barris va disposar, igual que per arreu de Barcelona, de línies d'autobús servides amb vehicles de dos pisos, és a dir, els anomenats imperials. El primer cas i el més antic que coneixem data del 19 de juny de 1930, quan la Compañía General de Autobuses de Barcelona (CGA) va estrenar la seva nova línia F, servida amb 6 autobusos imperials Tilling Stevens CGA España. Aquests eren uns vehicles de carrosseria de fusta i rodes massisses, amb motor d'explosió de benzina de 4 cilindres, cilindrada de 7.385cc, potència de 29CV, transmissió elèctrica i capacitat per a 64 passatgers asseguts. La denominació de CGA España es degué a què fou una nova sèrie de 73 unitats fabricada en tallers propis de la companyia a partir del model importat d'Anglaterra.

L'itinerari de la nova línia F s’iniciava a la cruïlla dels carrers de Balmes amb Pelai i Bergara, i continuava per la ronda de la Universitat, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, Casp, passeig de Sant Joan, Provença, avinguda de Primo de Rivera (Gaudí), Sant Antoni Maria Claret, avinguda de Martínez Anido (Maragall), passeig de Maragall, Dolsa (Maragall), Fulton i plaça d’Eivissa. Els horaris establerts foren de les 7:00h del matí a les 21:00h del vespre amb intervals de pas de cada 15 minuts, i unes tarifes que oscil·laven entre els 10 i els 40 cèntims segons el trajecte. La seva posta en servei va causar gran indignació al veïnat dels barris d’Horta i de Santa Eulàlia de Vilapicina, doncs els preus dels bitllets eren iguals o més cars als del tramvia i, a més, es va acusar a l’Ajuntament de Barcelona d’haver donat tracte de favor a la CGA per l’atorgament de la concessió de la línia quan aquesta empresa inicialment ho va rebutjar.

El resultat fou d’un boicot popular i un clar suport a l’oferta d'Autobusos Roca, la preferida del veïnat. Malgrat que la CGA va abaixar els preus el públic va continuar refusant el servei. Finalment, els Serveis Tècnics Municipals van tornar a examinar detingudament les propostes presentades per les diferents empreses de transports i van veure que, efectivament, la d’Autobusos Roca era la millor oferta de totes pel que feia a vehicles, horaris, recorregut i tarifes. La decisió va ser celebrada pel veïnat d’Horta i de Santa Eulàlia de Vilapicina perquè suposava un triomf popular sobre la política monopolista de la CGA. Per aquest motiu, el 22 de desembre del mateix any 1930, l'empresari Magí Roca i Sangrà va inaugurar la seva nova línia “Pelai-Horta”, data en la qual la línia F va deixar de funcionar.

Des de llavors el territori de l'actual Nou Barris no va tornar a disposar de línies d'autobús amb vehicles imperials fins a la postguerra. Amb la lenta reducció de les restriccions i la necessitat de reforçar el transport públic de superfície pels greus dèficits de comunicació, a partir de 1947 es va prendre la decisió d’ampliar i modernitzar la flota d’autobusos, per la qual cosa es van adquirir 100 xassissos de la firma anglesa AEC, importants per la Sociedad Financiera de Indústrias y Transportes. Als nous autobusos se’ls va conèixer pel nom d’ACLO tant a Espanya com als països de parla espanyola per decisió d’AEC que tenia un contenciós amb l’alemanya AEG per la similitud de les sigles. Entre 1948 i 1953 es van anar incorporant 99 nous autobusos imperials del model ACLO Regent III repartits en dues sèries que van servir per a restablir antigues línies i crear-ne de noves. La comanda de 1948, de 50 unitats denominades "Aclos tancats" (numerades del 401 al 445 i del 495 al 499), tenien un motor de 120 CV, accés central, portes plegables d'accionament pneumàtic pel conductor i escala longitudinal, 60 passatgers asseguts i carrosseria de Cardé y Escoriaza. La comanda de 1953, de 20 unitats denominades "Aclos oberts" (numerades del 475 al 494), disposaven de plataforma posterior i escala de cargol, 61 passatgers asseguts i carrosseria de Macosa.

El 15 de febrer de 1947 fou inaugurada la línia G amb alguns dels 19 antics autobusos imperials Tilling Stevens CGA España que es van poder recuperar del seu desballestament el 1943. El recorregut s’iniciava al passeig de Fabra i Puig amb Concepción Arenal, i continuava pels carrers Gran de Sant Andreu i Sant Adrià fins a les cases barates de Milans del Bosch (Bon Pastor). Enllaçava amb la línia F51 de troleibús i amb el baixador ferroviari de Sant Andreu.

D’altra banda, el 18 de juliol del mateix any, la línia interurbana MO va restablir novament el seu servei amb un trajecte limitat entre el barri de Sant Andreu i Mollet del Vallès, però la major disponibilitat d’autobusos va permetre perllongar-la fins a la plaça de Tetuan a partir del 14 de març de 1949, passant a circular en tots dos sentits per la carretera de Ribes, Bartrina, Concepción Arenal, Fresser, Indústria, avinguda del General Primo de Rivera (Gaudí), Marina, passeig de Carles I (Marina), avinguda de José Antonio (Gran Via) i plaça de Tetuan. L’explotació va anar a càrrec de l’empresa Urbanizaciones y Transportes. Malgrat que sovint estava servida amb vehicles d'un sol pis, hi va circular l'imperial ACLO numerat com a 401, el prototipus que va circular prèviament de prova pels carrers de la ciutat i el primer de la postguerra que dotava d'origen de motor dièsel.

El 1952 la línia G va substituir els antics imperials Tilling Stevens CGA España pels nous imperials ACLO.

El 29 de març de 1954, Tranvías de Barcelona va reprendre el servei de la desapareguda línia F. L’itinerari s’iniciava a la plaça del Bisbe Urquinaona i continuava per Llúria, Casp (tornant per Bruc i Ausiàs March), passeig de Sant Joan, plaça de Tetuan, passeig de General Mola (Sant Joan), Provença, avinguda del General Primo de Rivera (Gaudí), Indústria, passeig de Maragall, Fulton i plaça d’Eivissa. Les tarifes es van establir d’1,25 pessetes entre la plaça d’Urquinaona i “Els Quinze” i entre la Sagrada Família i la plaça d’Eivissa, i d’1,75 pessetes el trajecte complet. El 18 de juliol següent fou perllongada fins a l’avinguda de la Catedral amb plaça d’Antoni Maura a través de la Via Laietana (tornant per Jonqueres). Les tarifes es van mantenir iguals però les d’1,25 pessetes serien per als trajectes entre l’avinguda de la Catedral i la plaça de Maragall i entre la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i la plaça d’Eivissa.

La construcció del nou barri de la Trinitat Nova va portar el 20 de novembre de 1958 a estrenar la nova línia T. L’itinerari s’iniciava a l’avinguda Meridiana, davant l’estació de metro de Fabra i Puig i del baixador ferroviari de Sant Andreu-Arenal, i continuava per Concepción Arenal, Bartrina, plaça de Mossèn Clapés, Palomar, passeig de Torras i Bages, passeig del Tinent Coronel Onofre Mata i carretera de Ribes. El nou servei estava atès amb quatre cotxes imperials ACLO. El 10 de setembre de 1964 va canviar la lletra pel número 2. El 1966 va modificar el seu itinerari, circulant en sentit descendent per la carretera de Ribes, els carrers de la Primavera i de Baixeras, la plaça de Mossèn Clapés i els carrers de Concepción Arenal i de Bartrina.

Finalment, el 1968 van ser retirats definitivament del servei tots els autobusos imperials. Una part de la flota descansava a la cotxera del carrer de les Monges, al barri de Sant Andreu, i una altra al taller-cotxera del passeig de la Peira, al barri del Turó de la Peira. De fet, una remesa de la sèrie, 42 unitats en concret, ja havia estat reformada el 1962 a vehicles d'un sol pis per Macosa i carrosseria Seida, donant lloc als nous autobusos Aclo-Seida, de petites dimensions i que no donaren gaire bons resultats. Des de llavors, totes les línies d'autobús a Nou Barris van passar a estar servides amb vehicles Chausson, Pegaso-Seida i Monotral Pegaso 6035, de concepció més moderna.

En l'actualitat, les línies F, G i T són ara les línies 19, 11 i 62 de TMB, respectivament, mentre que la línia interurbana MO pertany a l'empresa Sagalés.

Fotos: Col·lecció Toni Rovira, Felip Capdevila, José Mora Martín, Miquel Llevat.

Referències: Destinació Nou Barris. Un viatge per la història dels transporta a Nou Barris (Ricard Fernández Valentí), Els autobusos a l'àrea de Barcelona (Albert González Masip) i www.autobusesbcn.es (José Mora Martín).