El passat dijous dia 22 a les 19:00h. va tenir lloc la inauguració de l'exposició fotogràfica que porta per nom "10 anys fent Ton i Guida", la qual ja havia estat presentada el passat mes d’abril al Centre Cultural Ton i Guida. L’acte de presentació es va celebrar a la seu de l’Arxiu, concretament al vestíbul de l’Espai Via Favència on estava col·locada l’exposició. Van assistir al voltant d’unes 25 persones, la majoria membres de l’esmentada entitat homenatjada. El nostre company Josep Maria Babí fou l’encarregat de fer l’obertura, tot fent una breu referència a la història dels darrers 10 anys de l’entitat.
La primera intervenció fou la de l'Esperança Batlles, ex-professora i sòcia de l’Arxiu. Va aprofitar per ampliar sobre la història de la formació del centre cultural. L'equipament es va començar a forjar el 1993, quan les negociacions entre associacions i entitats del barri amb l'Ajuntament de Barcelona van donar com a resultat la cessió dels locals de l’antiga escola Ton i Guida, al carrer de Romaní. El 1998 es va fer una primera remodelació de l’edifici i el 2002 s'aconseguí signar com a Plataforma d’Entitats de Roquetes el projecte de rehabilitació, alhora que també es va definir el projecte d’autogestió. El 14 de maig de 2006 es va inaugurar oficialment, consolidant-se definitivament dos anys després com el primer referent cultural del barri de les Roquetes.
La segona intervenció fou la de la Roser Solà, ex-professora i ex-directora de l’Institut Sant Andreu, també sòcia de l’Arxiu. A mode de complement de l'anterior, va explicar la història dels orígens del Ton i Guida com a centre educatiu davant la necessitat d’escolaritzar a uns nens i nenes que es trobaven en situació de desatenció. L'escola fou fundada el 1962 per la professora Maria Antònia Canals, la primera directora del centre i sòcia honorífica de l'Arxiu. Això va ser possible gràcies a què Mossèn Josep Maria Juncà, rector de la parròquia de Sant Sebastià, al barri de Verdum, va cedir un barracó situat a la Via Favència per acollir als més de 40 alumnes que l'integraven. A partir del 1964, amb l’increment d’alumnes, l’escola es va traslladar als locals de la parròquia de Sant Sebastià i s’hi va afegir un primer curs de batxillerat. L’any 1969 va començar a construir-se l’edifici de l’escola al carrer de Romaní, al barri de les Roquetes, que actualment acull el centre cultural. Entre 1972 i 1975 va gaudir de la màxima esplendor amb 400 alumnes inscrits coincidint amb l’EGB. Pedagògicament fou un exemple enfront dels models pedagògics franquistes, amb l’aplicació del mètode Montessori gràcies tant a la mateixa Maria Antònia Canals com pel seu equip de joves mestres que formaven part d'una generació que va apostar per la renovació pedagògica. Així, per exemple, els alumnes feien sortides, estudiaven assignatures com plàstica o música i podien expressar-se en català.
El 1980 la Maria Antònia Canals va deixar la direcció de l’escola a mans d’una cooperativa de professors, i el 1994 es va unificar amb l’escola Pla de Fornells per crear la nova escola Antaviana, ubicada al carrer dels Nou Barris, al costat de l'Ateneu Popular de 9 Barris.
La tercera intervenció fou la d'en Carles Comas, ex-professor i marit de la Roser Solà. Va explicar l'origen del nom "Ton i Guida", que prové d'una traducció al català a càrrec de Carles Riba del clàssic conte "Hänsel i Gretel" dels germans Grimm, de manera que el Ton (Anton) és el Hänsel i la Guida (Margarida) és la Gretel. Es va batejar així l'escola pel paral·lelisme entre les dificultats i penúries que patien els germans del conte i l’enginy que tingueren per sortir-se'n amb la situació de molts nens i nenes pobres dels barris. El centre cultural va heretar el nom per a què no es perdés.
La quarta intervenció va ser la d'en Víctor Ruiz, maquetador de les imatges de l’exposició. Va explicar que en bona part ha estat possible de fer-la gràcies a la col·laboració de l’Esperança, la Roser i el Carles i, especialment, per la implicació de la gent en el moment en què es va donar a conèixer el projecte. En aquest sentit es van recopilar moltes fotos antigues. El resultat ha estat una exposició cronològica i estructurada per les tres etapes que ha viscut: com a escola, com a casal de barri “okupat” i com a centre cultural en l’actualitat.
Una altra persona que va parlar va ser l'Isa Pons, actual coordinadora del centre cultural. Va fer esment de les 15 entitats que fan activitats al centre cultural, tot i no ser un “hotel d’entitats”. Malgrat tot, s'integren les activitats per a què tothom tingui cabuda, alhora que tothom està convidat a la comissió de programació per a fer propostes. Es fan tota mena d’activitats, com xerrades, exposicions, passejades, excursions, tallers, cinema i teatre, entre d’altres coses, per a gent de totes les edats.
També hi estigué present la Pilar Escamilla, fotògrafa que ha realitzat les fotografies de l’exposició, on s'estableix una comparativa entre la situació del 1994 i l'actual per tal de veure l'evolució. Alhora també ha estat la persona que ha fet el reportatge fotogràfic de l’acte celebrat a l'Arxiu.
Acabades les intervencions dels membres del Ton i Guida, es va procedir a fer un breu torn de preguntes. Finalment, es va convidar als assistents a un refrigeri i a un aperitiu. Per als qui estigueu interessats a veure l’exposició, dir-vos que romandrà visitable al vestíbul de l'Espai Via Favència fins el proper 22 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada