El passat dijous 17 de novembre a les 19:00h. es va celebrar a la seu de l'Arxiu les terceres i últimes Històries de Cafè que, sota el títol "Dialoguem sobre salut mental" va comptar novament amb la participació tant de familiars com de treballadors i usuaris de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, a més d'altres persones interessades en el tema. Amb la presència d'una quinzena d'assistents, la presentació va anar a càrrec de la nostra companya, alhora principal responsable del Memorial del Mental i antiga treballadora del Mental, Mercedes Hidalgo, la qual va recordar que cal parlar i reflexionar al voltant de la salut mental.
En primer lloc la tertúlia va anar dedicada a les persones que es veuen afectades per algun tipus de patologia mental, les seves diferències i similituds amb altres malalties, les parts sanes que conserva la persona, els seus drets, així com la necessitat de suport familiar, clínic i social. Es va preguntar què pot fer la família quan la persona afectada no vol anar al metge ni prendre la medicació.
Després el torn de paraules va anar dedicat a aquells factors que afavoreixen o perjudiquen la salut en la infància i en la joventut. I en tercer lloc, es va dialogar sobre la necessitat de que cal fixar-nos en allò que a nosaltres, com a persones adultes, ens permet de viure saludablement o bé ens emmalalteix.
Entre els diferents temes que es van debatre, es va plantejar què és el que ens fa ser persones adultes, el sorgiment de la responsabilitat, el conèixer-se, el ser fidel a la pròpia essència, el saber posar-nos i posar límits, el saber escoltar, el contenir la impulsivitat, sobre la necessitat de deixar de dependre dels nostres pares i les seves funcions que interioritzem i fem nostres, sobre la capacitat d'estimar-nos i d'estimar, la capacitat de cuidar-nos i cuidar, la capacitat de posar límits propis i als altres, de com depenen les coses de l'època viscuda, de la cultura dels nostres pares, i també si en funció de si som dona o home, ens hem vist amb menys possibilitat de desenvolupar el que desitjàvem amb llibertat. En un ambient de confiança, es van posar en comú les diferents peculiaritats de les històries de cada assistent, acompanyades per cançons i relats de les nostres àvies i contes africans que amenitzaren la xerrada.
Acabada la tertúlia, es va fer un petit refrigeri per cortesia de l’Arxiu. L’acte, que ha estat enregistrat ja és consultable al nostre fons documental d’imatge i so.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada