El passat dimarts 15 de novembre a les 19:00h. va tenir lloc a la parròquia de Santa Maria Magdalena la celebració d'una taula rodona amb la col·laboració de persones representatives tant dels barris com de la mateixa parròquia. Aquesta activitat es va emmarcar dins dels actes commemoratius del 50è aniversari de la creació del temple al barri de les Roquetes.
Les persones que van intervenir al debat foren Joaquim Brustenga (antic mossèn de la comunitat), Rafa Míguez (antic mossèn de la comunitat), Tomàs Gamarra (antoc coadjutor de la comunitat), José Antonio Ruiz (activista veïnal i membre de la comunitat), Santiago Thió (jesuïta implicat ens els moviments veïnals i soci honorífic de l'Arxiu), Roser Solà (antiga directora de l'escola Pla de Fornells i sòcia de l'Arxiu) i Joan Cuadrench (actual rector de la parròquia i soci honorífic de l'Arxiu). Per part més directa de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van venir els nostres companys Josep Maria Babí i Carmen Ríos.
El debat, molt enriquidor, va servir per a què cadascú aportés informació històrica tant de la parròquia com dels barris, motiu pel qual el contingut va ser de gran interès pel seu caràcter inèdit, d'aquí el valor de la memòria històrica oral entesa com a font de riquesa única que no es troba a biblioteques, arxius o centres de documentació.
En relació al paper de l'església en general i de la parròquia de Santa Maria Magdalena en particular, es va recordar i reivindicar especialment que, sota el règim franquista, pel fet d'assolir un destacat protagonisme, malgrat que inevitablement hi va haver un col·lectiu afí a la dictadura, al territori de Nou Barris va predominar un sector amb gran sensibilitat social que per aconseguir demandes socials va assumir un paper d'intermediari entre el veïnat i les autoritats franquistes, raó per la qual es va convertir pràcticament en l'únic i permès agent dinamitzador dels barris.
Durant els anys cinquanta i seixanta del passat segle va intensificar la seva presència als barris amb visites de catequistes durant els caps de setmana, on es desenvolupaven diverses activitats. No només va suposar l'atenció espiritual als seus feligresos, sinó també una àmplia tasca social impulsant o donant suport a moltes obres socials que van ajudar a consolidar els barris. Pel que fa a l'obra social i la seva vinculació amb els habitants dels barris, la parròquia fou la responsables d'aconseguir alguns equipaments per a la millora de la qualitat de vida de les persones com escoles, llars d'infants, instituts, habitatges, bancs d'aliments, centres recreatius i dispensaris. Fins i tot, va estimular i donar suport a les lluites obreres i veïnals que es van forjar en els anys seixanta i es van expandir durant els anys setanta.
En bona part va ser gràcies a la presència d'una nova generació de sacerdots joves que se sentien molt propers a les classes populars i que van manifestar sensibilitat davant les injustícies provocades per la pobresa i les desigualtats. En aquest sentit, i en el cas del barri de les Roquetes, es va fer esmena de l'ajuda dels voluntaris feligresos de la parròquia de Sant Sebastià en la construcció de la xarxa de clavegueram i de l'aigua el 1964 sota la supervisió d'un jove Santiago Thió.
En l'actualitat, la parròquia s'ha adaptat als nous temps i al nou context eclesiàstic derivat del nou papat però sempre mantenint la seva pròpia identitat, manifestant la seva presència per mitjà de les seves activitats tant religioses com culturals i educatives, i procurant no quedar al marge de les demandes socials d'avui dia encaminades a millorar la qualitat de vida veïnal.
Les fotos les va fer el nostre company i amic Juanjo Martos
ResponElimina