dissabte, 4 de març de 2017

Gran èxit de la primera ruta dedicada a Collserola i l'aigua


El passat diumenge dia 26 de febrer va tenir lloc la primera ruta per Collserola de l'any dedicada a descobrir els espais més singulars de la muntanya i a dinar a conèixer els elements patrimonials de l'aigua.
El punt de trobada va ser a les 9:00h. del matí a la plaça de Karl Marx. El nombre d'assistents, com és habitual, va ser força notable, al voltant d'una trentena de persones, tant socis/es de la nostra entitat, com particulars i membres de la web d'activitats Uolala!.
El punt de partida va ser davant la masia de Can Santgenís. La primera referència documental consta del 1394. no va ser fins el 1646, quan la casa fou venuda a Cristòfol Sangenís que la masia adquireix el nom actual. El 1927 la seva propietària, Dolrs Sangenís i Gispert la va vendre a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que la va convertir en una casa de salut per a persones amb malalties nervioses. Va ser llavors quan la casa es conegué com a Granja de la santa Creu perquè abastia de provisions alimentàries a l'Institut Mental de la Santa Creu. Durant la Guerra Civil va passar a dependre de l'Hospital General de Catalunya i a la postguerra de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. El 1967 es convertí en la Clínica Infantil Stauros, i actualment és casa de repòs de les Germanes Hospitalàries. En aquesta casa hi arribava l'aigua de les mines de Santa Eulàlia (que nodreix la bassa del davant) i del cementiri d'Horta, capçalera del torrent de Can Carreres.


Enfilant muntanya amunt varem passar pels inicis de la riera d'Horta, que recollia les aigües dels torrents de Valldaura, de Duran i dels Agudells. Antigament va ser considerat el curs d'aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona. Més amunt es va fer una aturada a la masia de Can Masdéu, situada al bell mig de la petita vall on neix la riera de Sant Andreu. El seu origen és molt antic, com a mínim del segle XI, si bé s'han arribat a trobar restes romanes. L'edifici va passar a mans de diversos propietaris, i des del segle XVII que va passar a mans d'Enric Masdéu i Farrera va adquirir el nom actual. Al llarg del temps la masia ha patit nombroses reformes arquitectòniques. El 1906 va ser adquirida per l'Hospital de la santa Creu i Sant Pau per a instal·lar-hi un leprocomi que va funcionar fins el 1954. el 1955 es va erigir l'edifici més modern que hi ha al darrera, l'hospital de Sant Llàtzer, actualment abandonat. Des del 2002 un col·lectiu okupa hi viu a la masia. Al costat de la masia es troben la bassa que es nodria de les conduccions d'aigua i dues mines: la de Sant Josep i la que es troba a dins de la casa.


Situada al torrent sud-oest del Turó Blau, al mig d’una zona enjardinada i preparada pel descans, amb arbres d’ombra, taules i bancs, varem arribar a la Font de Santa Eulàlia. Datada com a mínim del segle XIX, va ser estudiada i arranjada per membres de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que van fer recerca de la seva mina. Allà a la font es va fer una parada per a esmorzar.
Acabats d'esmorzar i travessant la carretera Alta de les Roquetes varem arribar fins a les restes de la Font Vella de Canyelles. Documentada l'any 1069, el Real Patrimonio la va cedir el 1811 a l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar i el 1851 va ser adquirida per una empresa que n'obtingué la concessió. A canvi, els titulars van haver de fer obres fins a trobar seixanta plomes d'aigua i cedir una cinquena part del cabal a la vila andreuenca. Va existir al carrer de Bartrina una font que rajava les aigües de Canyelles, que desaparegué durant els anys seixanta del passat segle al contruir-se l'avinguda Meridiana. A l'interior hi ha una mina de 75 metres de longitud. Actualment de la font només en queden restes, malgrat la voluntat de l'Arxiu, Grodema i els Aiguaders de les Roquetes de conservar-la.


Reprenent novament la carretera Alta de les Roquetes es va arribar fins el Castell de Torre Baró, del qual es va fer referència concreta al dipòsit d'aigües que es va construir allà al costat entre 1968 i 1969. Aquesta instal·lació forma part de la nova xarxa d'aigua a Barcelona. De la nova Casa de l'Aigua s'aprofita part de l'Aqüeducte Alt de Montcada i, des del dipòsit, que es troba soterrat, es fa la distribució per arreu de la ciutat fins connectar amb el riu Llobregat.
De camí cap a la zona urbana, tot passant pel costat del restaurant, varem arribar fins el Pont dels Tres Ulls. Actualment es troba parcialment desenterrat a l'espera de recuperar-lo, rehabilitar-lo i condicionar l'espai circumdant, però malauradament les obres de rehabilitació del conjunt patrimonial es troben aturades. Aquest pont és en realitat un aqüeducte construït sobre el torrent de Calau el 1915, amb tres ulls de bou, que formava part de l'aqüeducte Alt de Montcada projectat el 1891 per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí, i que per problemes administratius mai no es va arribar a posar en servei.


Arribats a la zona urbana, tot passant de baixada pel costat de la moderna Casa de l'Aigua del 1967, el recorregut va finalitzar al carrer d'Aiguablava, al barri de la Trinitat Nova, davant l'entrada del metro. Fet el comiat i l'anunci de les properes activitats previstes per al mes de març, el públic assistent va marxar en general força satisfet per la ruta, tot valorant positivament tant l'itinerari dissenyat pel nostre company Jesús Aguilar com les explicacions ofertes pels nostres companys Arnaldo Gil i Ricard Fernández.
Durant l'any es faran més rutes per Collserola de caire temàtic dedicades especialment a reivindicar els elements patrimonials de la muntanya, a demanar actuacions de cara a la conservació de l'espai corresponent al districte de Nou Barris com un  pulmó verd, i a sol·licitar la catalogació de les fonts i els elements relacionats amb l'aigua per a què no desapareguin.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada