Carmel Tusquellas "Charlot", el Charles Chaplin de Nou Barris

Si un artista ha estat probablement el més imitat de la història hem de fer referència inequívoca al polifacètic actor i cineasta Charles Chaplin. I en aquest sentit el nostre país no és una excepció sinó tot el contrari, ja que el primer a aventurar-se (malgrat que tots quedaven molt lluny d'acostar-se o d'igualar-se a l'original, llevat del pallasso Charlie Rivel) va ser en Carmel Tusquellas Forcén.

Nascut a Barcelona l'11 de novembre de 1893, va combinar els seus dots artístics amb la seva professionalitat al capdavant d'un barri que ell mateix va crear. Es diu que la seva vocació va despertar voltant de l'any 1906 en veure un espectacle còmic celebrat a la plaça de braus del Torín, amb motiu de les festes majors de la Barceloneta. Concretament va ser una moixiganga, és a dir, una representació satírica amb diversos disfresses combinada amb curses de braus procedents de les quadrilles de Joan Vila "Cachirulo" i Joan Llatge "Grabat", destres en aquell temps molt populars.

Des de molt jove es va iniciar en el món de la tauromàquia com a noveller, sent conegut com "Relojero". A partir de 1909 i durant quinze anys va exercir de matador, cobrant cinc mil pessetes per les seves actuacions, entre elles les que feia a Ripoll, Vic i Manlleu. A l'hivern de l'esmentat any va actuar a Barcelona al costat del destre Daniel Martínez "Pinero".

En comprovar les seves dots histriòniques a la sorra de la plaça i les possibilitats que oferia el toreig còmic va decidir canviar completament de registre i especialitzar-se en aquest espectacle alternatiu, més proper a tots els públics. L'empresari Eduard Pagès, llavors titular de la plaça de braus de Las Arenas i d'altres places taurines a Sevilla, San Sebastián, Bayona, Gijón i Valladolid, va tenir el somni de convidar a l'autèntic Charles Chaplin a la plaça perquè actués, després d'haver estat possible portar el 1912 a l'actor còmic Max Linder, però malauradament no va ser així. Sobre aquesta pretensió, Tusquellas va tenir notícia d'això arran d'una visita que va fer al seu amic torero Marcel·lí Galí Camps "Paja Larga" en un quiosc de begudes anomenat "El Champurro", situat a l'avinguda del Paral·lel al costat del Teatre Espanyol. Va ser llavors quan se li "va encendre la bombeta" i va decidir d'assumir el paper de Charles Chaplin, naixent així el personatge de Charlot.

Finalment va arribar a un acord amb Eduard Pagès i el 22 de maig de 1916 a Las Arenas va actuar el trio d'artistes format per Rafael Dutrús Zamora "Llapisera", Josep Colomer "el Botones" i Carmel Tusquellas "Charlot". Des de llavors, els tres van formar un equip dedicat al toreig còmic fent gires internacionals per França, Bèlgica, Suïssa, Perú, Mèxic i Veneçuela fins als anys vint, quan cadascun d'ells va decidir d'emprendre el seu propi camí. Un mes després, el 9 de juny del mateix any, van actuar a la madrilenya plaça de braus de Tetuan, amb notable èxit de públic.

Gràcies al toreig còmic de Tusquellas, del seu personatge anomenat Charlot va sorgir el terme "xarlotada", que significa festeig taurí buf, o bé fa referència a una actuació pública, col•lectiva, grollera o ridícula.

El 22 d'agost de 1919 caracteritzat de Charlot es va veure obligat a actuar seriosament durant una corrida de toros, doncs en una novillada nocturna celebrada en aquesta plaça de braus de Madrid van resultar ferits els joneguers "Marchenero", "Algabeño III" i Andrés Lozoya, amb la qual cosa Tusquellas va haver de procedir a estoquejar l'últim toro. Generalment els braus usats per a les "xarlotades" no eren aptes per a les bregues, sent generalment mansos o fugissers, amb la qual cosa aquí hi va haver una excepció.

En el terreny no artístic, va exercir d'empresari gràcies a la fortuna que va acumular amb els seus espectacles còmics. Per això, va adquirir diverses hectàrees de terreny en els anomenats Afores de Sant Andreu per promoure la construcció d'un nou barri residencial per a classes obreres, bàsicament gent vinguda d'arreu d'Espanya i que van venir a Barcelona per treballar en la construcció d'obres públiques urbanes de la ciutat, en la construcció de les dues primeres línies de metro i en la urbanització de la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.

Aquest nou nucli que va promoure, delimitat per la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (actual passeig de Valldaura), la riera de Sant Andreu, la masia de Can Borràs i el torrent de la Font de Canyelles, va ser batejat amb el nom de Charlot. Actualment forma part del barri de Verdum i antuvi el configurava un conjunt de cases unifamiliars de planta baixa o torretes amb jardí. El 1924 es va construir una torre situada a l'actual carrer del Pare Rodés (abans de Charlot) amb Font de Canyelles. Allà vivia amb la seva esposa Pilar Per i la seva filla Eloisa.

Per defensar els interessos veïnals i promoure la cultura als barris de les Roquetes, Charlot, Verdum i la Prosperitat, Tusquellas i altres propietaris de terrenys van fundar el 18 d'octubre de 1925 la Defensa de los Intereses de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés, que en l'actualitat ha evolucionat com l'entitat cultural anomenada "Els Propis". El 1926 va aconseguir la presidència del Circulo de de Juventudes Recreativas, afí al partit Unió Patriòtica, la seu del qual es trobava al barri de Charlot. I el 1927 va ostentar també la presidència d'"Els Propis", i entre les seves bones accions va aconseguir la urbanització de diversos carrers mitjançant la col·locació de voreres i llambordes, l'arribada de la xarxa elèctrica d'enllumenati la instal·lació de fonts públiques. A més, va aconseguir garantir un sistema periòdic de neteja. Posteriorment, ostentant altres càrrecs a l'entitat, va donar suport a les nombroses lluites veïnals, especialment la millora de les comunicacions amb la resta de Barcelona mitjançant l'establiment d'una línia d'autobús.

En aquest mateix any, el 17 de maig va actuar en una corrida celebrada a la plaça de braus de Las Arenas de Barcelona amb motiu de les noces d'argent del rei Alfons XIII, al costat dels novellers Carlos Sunsoni i Julio García "Palmeno".

Durant la Segona República, el 1931 va passar a vicepresident d'"Els Propis", llavors anomenada Asociación de Propietarios de las Afueras de San Andrés, i el 1932 va ser vicepresident del Cercle Republicà Familiar del barri de Charlot. En esclatar la Guerra Civil, va abandonar tots els càrrecs que ostentava amb qualsevol entitat perquè aquestes van deixar de funcionar. Les seves actuacions de toreig còmic van prosseguir malgrat el conflicte bèl•lic, per bé que de manera irregular. Durant la postguerra va reprendre amb més força la seva carrera artística actuant per arreu d'Espanya, contribuint a la part humorística al costat de toreros de renom com Granero, Barrera, Belmonte i Dominguín. El carrer de Charlot, on ell residia, va  canviar el seu nom per part de les autoritats franquistes, passant-se a dir-se Pare Rodés. El motiu va ser perquè l'autèntic Charles Chaplin va ser acusat de comunista i esquerrà, a més de mostrar obertament hostilitat cap al nazisme alemany i el feixisme italià. El canvi es va produir el 3 de març de 1939.

El 1951 va abandonar definitivament el toreig còmic així com el seu personatge de Charlot, i des de llavors va actuar com a picador fins el 1964, any en què es va retirar definitivament. Però poc abans de la seva retirada, el 14 de novembre de 1959 va ser homenatjat pel club taurí "Rafaelillo" que li va lliurar una medalla i un vestit de llums. En algunes ocasions presumia d'haver convertit en toreros a figures com Melchor Delmonte, Morenito de Valencia, Niño de la Estrella i Romeral.

Carmel Tusquellas va morir a Barcelona el 21 de febrer de 1967 als 73 anys d'edat. Charles Chaplin i Charlot mai no van arribar a conèixer-se en persona, tot i que en una ocasió l'empresari Eduard Pagès va intentar reunir-los en una plaça de braus  a San Sebastián. A més, se sap que l'autèntic Sir Charles Spencer Chaplin mai no li van agradar les curses de braus, motiu pel qual va declinar l'oferta.

Amb el propòsit de recuperar la memòria històrica i recordar que una part de l'actual barri de Verdum va ser la barriada de Charlot, el 9 de novembre de 1992 es va batejar com "placeta de Charlot" un discret espai comprès en la cruïlla dels carrer del Pare Rodés amb Font de Canyelles, a tocar de l'antiga torre de Carmel Tusquellas. Aquesta iniciativa va ser proposada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris a l'Ajuntament de Barcelona.