L'Arxiu dedica la "Clàssica de Nadal" a les fonts naturals de Collserola

El passat diumenge dia 16 es va celebrar la "Clàssica de Nadal", nom que rep la darrera ruta per Collserola de l'any i que ha esdevingut una activitat tradicional pel fet d'organitzar-se poc abans de les festes nadalenques i del tancament del curs de l'Arxiu. Les explicacions als llocs d’interès van anar a càrrec dels companys Jordi Sànchez i Arnaldo Gil. El guia ha estat el nostre expert en Collserola, Jesús Aguilar, responsable de dissenyar la passejada coordinat amb l'Arnaldo Gil. També van participar els companys i col·laboradors habituals Lourdes Ferrando, Montse Argente, Jordi Sànchez, Manuel Villén i Ricard Fernández.

El punt de trobada va ser a la plaça de Karl Marx, on es van congregar una trentena de persones. Després de repartir-se el butlletí "Petit Arxiu", que enguany ja arriba al número 113, va iniciar-se la caminada. Al mateix lloc de partida es van fer cinc cèntims sobre la font de Sant Genís, ubicada a la masia Can Santgenís, de la qual hi ha referències des del 1394 i que encara conserva la placa numèrica de masia de quan pertanyia al poble de Sant Andreu de Palomar. Cal recordar que el 1890 la casa fou adquirida per l'Hospital de la Santa Creu per a malalts mentals no perillosos. El 1936 es va reconvertir en Casa del Poble, retornant a l'hospital en la postguerra.  El 1964 va funcionar com a escola i tres anys després s'hi va instal·lar la clínica infantil Stauros. Actualment funciona com a geriàtric.

Són tres les mines que proporcionen l’aigua (de 41,4m., de 33,9m. i de 240 m.) i que es troben a la riera de Can Santgenís. La ruta va continuar pel camí Antic de Sant Llàtzer i la carretera Alta de les Roquetes, on des del camí de Sant Llàtzer es van enfilar muntanya amunt fins a Can Masdéu. Aquesta masia va ser adquirida en subhasta per l’Hospital de la Santa Creu l’any 1901. Quatre anys més tard es va instal·lar una leproseria. El 1931 s’aprovaren el plànols del nou edifici, que no es va inaugurar fins a l’any 1955 com a sanatori per a nens tuberculosos. Va tancar el 1968. Des del desembre del 2011 un col·lectiu "okupa" habita en la masia arreglant-la i reconvertint-la en un espai de la natura obert a tothom. Allà al costat hi ha la font de Sant Josep, del segle XIX. És d’obra vista, formada per una caseta que forma part d’un entorn construït on hi ha també una gran bassa i una escala. Dins la fornícula de la part frontal hi ha un enrajolat de mosaic que fa referència al sant.

Pels carrers de Can Rius i Antic de Sant Iscle es va arribar a la font de Santa Eulàlia, on es va fer una parada per esmorzar. I com és tradició en cada "Clàssica de Nadal" l'Arxiu va convidar a tota la colla a degustar torró, garapinyades i un "xupito" de licor. Aquesta font es troba a mig camí de Canyelles a Can Rius, un corriol molt transitat pel veïnat i excursionistes, a més per la característica de brollar aigua durant tot l’any. Un grup de veïns i veïnes va començar a tindre cura de la font, replantant arbres i plantes en l’indret, aconseguint crear un petit oasi en aquest lloc. També varen plantar arbres al llarg del camí que va cap al barri de Canyelles.

La passejada va prosseguir per trobar novament la carretera Alta de les Roquetes i poder visitar les fonts Vella i Nova de Canyelles. La font Vella de Canyelles, situada en el tàlveg darrere del complex esportiu Brafa sota l'esmentada carretera, es va recuperar el 1993 per l'Arxiu i el grup GRODEMA. Actualment es troba en un deplorable estat d'abandonament. No surt aigua a causa del vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara es pot apreciar en una paret part de la canalització de la font que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar. La font Nova de Canyelles, al peu de la carretera Alta de les Roquetes, va ser restaurada el 1990 pel taller-escola de Roquetes, la qual cosa va possibilitar que la nostra entitat pogués documentar aquesta antiga mina de mineral, reconvertida en font. L’aigua tenia gran reputació entre els habitants de San Andreu, la Sagrera, el Clot, Sant Martí, Horta i Santa Coloma de Gramenet. Durant el còlera de 1884-1885, les seves aigües van adquirir millor fama, fins i tot alguns creien que donaven immunitat  a qui les bevia.

Una breu aturada a prop del castell de Torre Baró va servir per explicar les lluïtes veïnals al barri de Torre Baró per aconseguir l'abastiment d'aigua. Més amunt del castell, des del carrer de Castellví, al barri de Torre Baró, el grup es va endinsar pel bosc per anar a trobar la font Mugueral, ben a prop del barri de Ciutat Meridiana. És una font molt antiga de la que tenim referències des de principis del segle passat, on es publicava als diaris de l'època excursions que feien diverses agrupacions d’excursionistes que anaven a passar el dia a la font. Va ser restaurada per l’escola Massana i, més recentment, ha tingut una altra remodelació. Per l’obertura  que hi ha a dalt del brollador es pot apreciar la mina que condueix l’aigua. Tenim constància que era propietat de Manuel Sivatte el qual, segurament, va canalitzar les seves  aigües fins a la seva torre. El fondal on s’emplaça la font està emmarcat per uns vessant recoberts de màquies i arbusts típicament mediterranis. A la part baixa s’ha conservat una magnífica vegetació constituïda per alzinar amb roures i pins, i també, les espècies típiques de les formacions de ribera.

Finalment, a través del carrer de Sant Feliu de Codines i la plaça dels Eucaliptus el recorregut va finalitzar a l'estació "Torre Baró / Vallbona" de la L11 de metro. Allà va existir la font dels Eucaliptus, construïda pel manobre Jaume Elías a petició de Maurici Sivatte. La conducció de l'aigua la van fer baixar per canalització des de dalt de la muntanya. Fins fa pocs anys encara es podia apreciar la font, però amb la construcció dels nous habitatges aquesta va desaparèixer.

Els assistents que van participar en l'excursió van mostrar-se molt satisfets tant per les explicacions històriques i geogràfiques com pel recorregut per indrets sovint desconeguts de la muntanya, en alguns trams força emocionants. Així és com ha quedat reflectit mitjançant els nombrosos comentaris elogiosos arribats a través de les xarxes socials. Per aquest motiu, una vegada més, agraïm la confiança dipositada en nosaltres alhora que per al proper any us assegurem noves i interessants rutes per conèixer la història, la riquesa i el patrimoni de Collserola, molt més que un pulmó verd de Barcelona.

Fotos: Ricard Fernández i Valentí (AHRNB)