Xerrada sobre afectacions urbanístiques amb motiu del primer aniversari de la desafectació de l'illa del passatge de Santa Eulàlia

El passat dijous dia 13 a les 19.00 h. va tenir lloc al Centre Cívic Can Basté la conferència que portava per títol "Afectacions urbanístiques del barri". L'activitat, organitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris amb la col·laboració del veïnat de l'illa del passatge de Santa Eulàlia, va tenir com a ponent el company i president de l'entitat Jordi Sànchez i Ruiz. Va haver una bona assistència, d'unes 35 persones, amb el suport també dels companys Josep Maria Babí, Carmen Ríos, Lourdes Ferrando, Marta Grau i Manuel Villén, a més d'altres socis i sòcies de l'Arxiu que van venir interessats pel tema. La xerrada, que va anar acompanyada d'un PowerPoint amb imatges, va comptar amb dos blocs. En primer lloc, es va fer referència a aquelles afectacions que avui en dia encara existeixen al barri de Vilapicina-Torre Llobeta i també al conjunt històric inclòs una part dels barris de Porta i del Turó de la Peira. Concretament els espais afectats urbanísticament dels quals se'n va fer referència van ser la casa del carrer escòcia nº124 amb Arnau d'Oms, la casa del carrer de la Jota amb l'avinguda Meridiana, el carrer Mare de Déu de les Neus, el carrer de Vilapicina, l'última casa de pedra del carrer de Petrarca, la casa del carrer de Vilapicina nº58, les voreres del carrer de Cartellà, l'illa de la casa del rellotge de sol del passatge de Doctor Pi i Molist, i el carrer de la Maladeta. De tots aquests casos es va explicar la seva afectació urbanística, la situació actual i per què calia mantenir una conservació de tots aquests elements patrimonials i històrics.

En segon bloc, la part més extensa, va parlar del cas concret de l'illa del passatge de Santa Eulàlia. El 8 de desembre de 2017, tot just fa un any, es va aconseguir la desafectació. Calia que l'experiència servís de model de cara a aconseguir noves desafectacions en altres indrets. Durant la xerrada es van exposar tots els passos que el veïnat va seguir. El conjunt s'ubica entre els carrers d'Escòcia, Pardo, Riera d'Horta i Antoni Costa, tocant la plaça de Garrigó. Agrupa unes cases erigides entre el 1928 i la dècada dels 50. El 1974 el Pla General Metropolità (PGM) assenyalava l'enderroc de totes elles per erigir dos blocs d'habitatges i una zona verda. El 1976 el PGM quedava definitivament aprovat. A partir de llavors es va iniciar un moviment veïnal per salvar les cases del conjunt. El 2003 van tornar a mobilitzar-se per demanar la desafectació. Dos anys després els representants veïnals es van posar a mans d’advocats que van planificar un recurs contenciós-administratiu contra l’Ajuntament, però el 2008 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va desestimar per no contenir cap proposta urbanística. A partir del 2011, quan el veïnat va decidir no seguir per la via tribunal, el mateix Jordi es va implicar tot fent una recerca per intentar elaborar la història d’aquelles cases i així tenir sòlids arguments de negociació amb l’Ajuntament. El veïnat del passatge van col·laborar amb aportacions personals i memòria oral. El maig del 2012 es va convocar una reunió veïnal on el mateix Jordi va plantejar la col·locació d’una placa commemorativa per celebrar el centenari dels terrenys de l’illa, els quals foren heretats pel pintor Ramon Casas i Carbó i les seves dues germanes Montserrat i Elisa.

L’acte de la descoberta de la placa es va produir el 12 d’octubre següent coincidint amb la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta. A més, es va presentar l’exposició “El passatge de Santa Eulàlia i el pintor Ramon Casas”, exposada primer a la Bilblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta i després a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. El 12 d'abril de 2013 es va constituir l'Associació de Veïns de l'Illa del Passatge de Santa Eulàlia per intentar eliminar l'afectació urbanística. El darrer entrebanc a superar era cercar zones verdes, doncs l'argument donat per les administracions era que el PGM considerava aquesta zona com a verda i no de vivendes mentre no s'oferís a canvi una altra zona verda en un lloc pròxim. Finalment, el Jordi va entrar per registre un informe on proposava fins a 15 zones alternatives, quelcom que va ser acceptat. La desafectació de les cases també havia de comportar la seva protecció i conservació, doncs no es podien enderrocar i aixecar pisos que trenquessin la morfologia de l'illa.

Al final de la xerrada es va passar el torn de paraula al públic assistents per a què comentés o plantegés qüestions. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment.