dilluns, 11 de febrer del 2019

Rafa Juncadella: compromís, solidaritat i humanitat


El passat dia 7 ens va deixar un altre soci de l'Arxiu, un gran líder veïnal i millor persona. Ens referim al Rafael Juncadella i Urpinas, més conegut per a tothom com el "Rafa". Recordarem el carisma, la simpatia i la "joventut" que va irradiar fins als 87 anys. Compromís, solidaritat i humanitat serien, en síntesi, tres qualitats que definirien de manera resumida la grandíssima personalitat d'aquest home tan cordial, proper i afectuós que va treballar per millorar el nivell i la qualitat de vida de les persones, la seva principal prioritat. Mereix la pena recordar quina ha estat la seva trajectòria per apreciar la importància d'una figura que, de ben segur, passarà a la memòria històrica. La seva vida va estar a cavall entre Mataró, Nou Barris i Nicaragua. El Rafa va néixer va néixer a Sant Vicenç dels Horts el 1931. Va ser ordenat sacerdot salesià el juny del 1957 i la seva primera destinació, un any després, va ser a les Llars Mundet, llavors una residència de la Diputació de Barcelona per a infants desprotegits.



Al setembre de l'any 1970 va marxar a Mataró i va fundar el Centre Juvenil Salesià per acollir els joves del barri de Cerdanyola de l'esmentada capital del Maresme. Va arribar a tenir més de 250 afiliats que compartien activitats lúdiques, culturals, esportives, solidàries i religioses. El 1973 va organitzar la primera campanya de recollida de paper i ampolles de cava amb la participació de més de 500 joves arribats de diferents punts de Catalunya. Els beneficis es van destinar a la compra del Local Social del Poble, al mateix barri de Cerdanyola, on posteriorment es farien reunions veïnals, sindicals i polítiques. És per aquest motiu que al 1974 va ser proposat com a “Mataroní de l’Any “. El 1975, veient que a Mataró hi havia una forta comunitat murciana provinent del municipi de Cehegín, va proposar d'organitzar una romeria, la qual es va fer realitat l'any següent al voltant de la festivitat de la "Virgen de las Maravillas", patrona de Cehegín.



Influenciat pels postulats del Concili Vaticà II i per les seves reflexions personals, el 1976 va penjar els hàbits i va començar una nova etapa de la seva vida traslladant-se a Barcelona, concretament al nord de Sant Andreu, actual Nou Barris. Des del 1977 va residir al barri de les Roquetes, on va començar a donar classes a l'Escola d'Adults Freire. Involucrat en els moviments socials, polítics i culturals va fundar el 1983 “La Cultura va de Festa”, on es congreguen fins a 60 associacions i entitats culturals de Nou Barris al parc de la Guineueta. Allà va ser on va personificar la seva frase "sense cultura no es pot ser lliure". El 1984 va participar en la lluita pel soterrament del II Cinturó (actual ronda de Dalt), essent un dels organitzadors de l'anomenada "Indiada".



El 1986 va viatjar per primera vegada a Nicaragua, on va descobrir que la revolta sandinista del 1979 havia assolit moltes coses, entre elles l'alfabetització de molta població. Va anar al Ministerio de Educación per oferir-se com a voluntari per alfabetitzar a la població a canvi de no cobrar res. Malauradament, però, quan els sandinistes van perdre les eleccions generals el van fer fora. Així va ser com es va traslladar a un barri marginal anomenat de Boris Vega, a la ciutat de San Antonio de Pavia de Estelí. Allà va crear diferents projectes solidaris com la "Casa del Adolescente", un espai destinat a impartir cursets formatius per a joves del barri per a reeducar-los amb tallers de construcció, electricitat i informàtica. Aquest projecte es va dur a terme gràcies al suport del Col·lectiu de Teatre EPMA de Mataró i als ajuts del Fons Català de Desenvolupament. Així va néixer l'Agermanament Popular Nou Barris-Boris Vega.



De retorn a Nou Barris, el centre cultural Ton i Guida, al barri de les Roquetes, va crear el 1993 la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements (XIC), un espai on alumnat i professorat es troben al mateix nivell en tant que ambdues parts ensenyen i aprenen. Ho va fer en un moment en què la citada escola va romandre abandonada i, per això, es va aprofitar per ocupar les instal·lacions sota consentiment municipal. No seria fins el 2002 que l'Ajuntament de Barcelona s'implicaria per rehabilitar l'edifici i fer l'actual Centre Cultural ton i Guida, que congrega fins a 16 associacions i entitats culturals diverses. Allà va exercir de professor de català i castellà per a gent immigrada i desocupada.



L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva lluita a favor de les persones i entitats de Nou Barris i la seva cooperació internacional. Durant els anys 2009, 2010 i 2011 va formar part del Consell de Solidaritat de l'Ajuntament de Mataró. En aquests darrers anys, com a soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, ha participat activament assistint a moltes de les activitats que s'han organitzat. Una de les col·laboracions més destacades va ser amb el Bus Cultural durant la celebració de "La Cultura va de Festa" per donar a conèixer el districte. El 30 de juny de 2016, en la Diada del Soci, va rebre un especial reconeixement i homenatge per la seva magnífica trajectòria.



Darrerament se'l va veure participant en les manifestacions per demanar millores d'atenció al CAP de Roquetes. El 26 d'octubre de 2018 Òmnium Cultural va otorgar el primer Premi Rafael Juncadella, creat per aquesta institució, el qual va ser otorgat al mateix Rafa. El guardó té com a finalitat reconèixer, projectar i agrair la feina que entitats, associacions i persones compromeses amb el districte fan a favor de la cohesió social. A la xarxa social Facebook, a més de formar part com a membre del grup de l'Arxiu, sempre recordarem la seva "Frase del dia" que cada dia publicava i tant ens alegrava el matí. Gràcies Rafa per haver ajudat a fer millor Nou Barris i tots aquells racons del món on has deixat la teva empremta.

Fotos: Arxiu personal Rafael Juncadella, Cinema en Curs, Juan Antoni Ciller, Revolució1984, XIC.

3 comentaris:

  1. Rafa, has estat per a mi, durant quaranta anys un amic entranyable, ets una persona única i irrepetible. Et porto al cor i la teva presència m´acompanyarà sempre. Espero retrobar-te quan arribi el meu moment

    ResponElimina
  2. Rafael vas ser la meva llun I la meva guía per ser la persona k soc abui recordu les nostres llarges conversas als salesianos de Mataro bon viatge amic I company

    ResponElimina
  3. Et trovo tan a faltar recordo coan ens feias anar a les chavolas de la llantia a parlar amb la gent I em daba conte de k eram una privilegiats gracies a tu soc la persona k soc descansa en pau mestre I amic

    ResponElimina