Xerrada "L'urbanisme al barri" al Centre Cívic Torre Llobeta

El passat dimarts dia 26 de març a les 19.00 h. al Centre Cívic Torre Llobeta va tenir lloc una interessant conferència titulada "L'urbanisme al barri" dedicada a les afectacions urbanístiques al barri de la Torre Llobeta i Vilapicina. L'activitat, organitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris amb la col·laboració del veïnat de l'illa del passatge de Santa Eulàlia, va tenir com a ponent el company i president de l'entitat Jordi Sànchez i Ruiz. Van assistir al voltant d'unes 30 persones, entre elles els companys Josep Maria Babí i Carmen Ríos.

La xerrada, que va anar acompanyada d'un PowerPoint amb imatges, era un complement i continuació de la que es va fer el passat mes de desembre al Centre Cívic Can Basté. Prèviament el Jordi va aprofitar l'ocasió per donar a conèixer l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris al públic i va convidar a tothom de poder fer-se soci/a i participar tant a les activitats com col·laborar en tasques d'arxivació. Després va agrair al Centre Cívic Torre Llobeta haver permès de fer la present activitat.

La xerrada es va dividir en tres parts. La primera, introductòria, feia referència a l'origen de les afectacions urbanístiques i de l'urbanisme que actualment es fa a Barcelona. Els inicis es remunten amb l'aprovació del Pla Comarcal de 1953 que volia crear grans espais tant a la ciutat com a la seva regió metropolitana. El fet d'acaparar conjunts grans, feia que es pugués actuar en els espais petits mitjançant els plans parcials. Destacaren també els grans eixos de comunicació. Al final del franquisme s'elaborà un nou pla per definir què es faria a cada porció de terreny, és a dir, què hi havia d'anar. S'aprovà el 29 de març de 1974. Des de la perspectiva actual, el Pla General de 1976 encara és en vigor malgrat que les necessitats d'abans no són les actuals. Han passat 45 anys i ara caldria modificar el pla actual per un altre de modern.

La segona part, la més llarga, es va centrar a analitzar amb detall allò que està catalogat i allò que està afectat. Al sector de Vilapicina i la Torre Llobeta es va parlar sobre els elements catalogats i no catalogats, així com les afectacions i què vol destruir l'Ajuntament de Barcelona. Va fer-se referència a la masia de Torre Llobeta (propietat privada de Concepció Comas-d'Argemir llogada a l'Ajuntament de Barcelona), a les cases dels passatges de l'Arquitecte Millàs i de l'Esperança (protegides les interiors però no les exteriors), a la casa del senyor Guix (al passeig de Fabra i Puig 249-251), a les tres casetes baixes del carrer de Francesc de Bolós, al conjunt de quatre casetes del carrer de Sant Ferran (única façana anterior a la Guerra Civil que conserva el nom en català), a la casa al carrer de Serrano, al pilar d'aigua de la mina de Can Travi, i a la casa del passeig de Maragall 360.

Un altre apartat va ser descobrir els edificis de categoria D (bé d'interès documental) que, malgrat la seva catalogació, es permet l'enderroc. En aquest apartat es van veure exemples com el conjunt de quatre casetes al carrer de Costa i Cuxart 3-5-7-9, les cases del passatge de les Palmeres 16-18 i 20-21 (de nom original carrer de Ruiz, de les quatre palmeres només en queda una), la casa del carrer de la Mare de Déu de les Neus (exemple de casa tapiada i descuidada per part de l'Ajuntament de Barcelona), les cases del carrer de la Mare de Déu de les Neus 24-26, la casa del carrer de Cartellà 98 (exemple inexplicable de catalogació), i el conjunt del carrer de Vilapicina amb Mare de Déu de les Neus (catalogades i alhora afectades urbanísticament, fet contradictori).

Una mostra fotogràfica va servir per ensenyar aquelles cases que, malgrat el seu interès artístic i històric, no estan catalogades ni afectades urbanísticament però es troben a la mercè dels seus propietaris i la seva desaparició suposaria l'eliminació de molta història dels barris. És el cas de les cases del carrer de la Jota números 14-16-19-32-36-59-75-80, les del carrer de Pardo números 48 i 60, el dipòsit d'aigua del passatge de l'Esperança, les cases del carrer d'Escòcia 70-84-86, les del carrer dels Amics números 4-6-8-11 (destacar la placa antiga de carrer on consta el Districte 5è i l'edifici on va haver la primera escola pública de Nou Barris a finals del segle XIX), la del carrer de Serrano 28, la del carrer de Santa Matilde 9, les de la Mare de Déu de les Neus números 4-6-8-22-52-54-64-66-68, les del carrer d'Arnau números 7-15-17, la del carrer d'Espiell 17, i les del carrer de Sant Manuel 9-15 (el carrer més antic documentat a Nou Barris).

Una tercera part va fer pinzellades vàries de diferents casos singulars d'afectacions, com el conjunt de casetes del passatge d'Escòcia, les cases del carrer de la Jota números 6-7-8-9-10-11-12-13-15, la casa del conjunt del passatge de l'Esperança situada al carrer de la Jota, el conjunt de cases del carrer de la Mare de Déu de les Neus, la casa del segle XIX del carrer de Petrarca alineada a l'antic carrer de Sant Joaquim i a una antiga torrentera, i altres cases que no estan alineades al traçat vigent dels carrers. El final de la xerrada va acabar amb l'explicació de la lluita per desafectar les cases del passatge de Santa Eulàlia, on el mateix Jordi va tenir un paper molt destacat. Acabada la xerrada es va passar el torn de paraula al públic assistents per a què comentés o plantegés qüestions. L'acte va finalitzar amb un fort aplaudiment.