El passat diumenge 31 de març va tenir lloc una passejada de barri dedicada a conèixer altres elements relacionats amb el món de l'aigua i que havien quedat pendents. Aquesta vegada com a novetat s'ha tingut en compte un element força important com és el riu Besòs i els seus voltants, un espai que encara es troba en procés de regeneració.
El punt de trobada va ser a la sortida de l'estació "Baró de Viver" de la L1 de metro, a les 9.30 h. El nombre de participants va arribar a la trentena de persones.
Resseguint el riu Besòs per la banda del terme municipal de Barcelona en direcció a Montcada i Reixac, es va poder contemplar el parc fluvial del Besòs, inaugurat el 2004 i que ha permès recuperar les lleres del riu com a espai natural i per al lleure ciutadà. Té una longitud de 9 quilòmetres i ocupa 115 metres quadrats de superfície. Inclou també zones humides i la desembocadura, i principalment s'ha pogut millorar la capacitat hidràulica del riu, l'estació depuradora de Montcada i Reixac, així com la qualitat ambiental i paisatgística.
Per als qui ho desconeguin, mereix esmentar que el riu Besòs té un curs de 17,7 quilòmetres de longitud, que neix de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca a la mar Mediterrània a Sant Adrià de Besòs. Tot i que no conté molta aigua, algunes vegades ha protagonitzat desbordaments, com el del 1962. durant els anys 70 i 80 del passat segle fou considerat el tercer riu més contaminat del món. Finalment, a partir del 1990 i fins a l'actualitat això s'ha revertit.
Durant la passejada es van poder contemplar els col·lectors, antigues rieres reconvertides en canalitzacions més pròpies de la xarxa del clavegueram. Una de les parades va servir per explicar elements com l'aqüeducte de Dosrius i l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) del Besòs. La primera infraestructura és visible a l'altra banda del riu, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, al costat de les cases verdes del barri de les Oliveres. L'origen d'aquesta infraestructura es remunta a finals del segle XIX quan la societat Palau García y Compañía va adquirir entre 1857 i 1865 els drets sobre les conques de les rieres de Rialp i Canyamars per tal de conduir-les a Mataró. El 1868 es van traspassar els drets a la societat belga Companyia d’Aigües de Barcelona. A partir del 28 de març de 1871 va començar la distribució d'aigua des de la comarca del Maresme fins a Barcelona. Pel que fa a l'ETAP, es tracta d'un conjunt encara en funcionament que s'inaugurà el 1891 com a central de bombament que aprofitava les aigües freàtiques del riu Besòs i completava els cabals dels aqüeductes de Dosrius i del Baix Vallès. Si bé inicialment la maquinària era a vapor, posteriorment es va substituir per l'elèctrica alhora que van millorar els tractaments antibacteriològics. Pertany a Aigües de Barcelona (AGBAR). Actualment la instal·lació està formada per quatre línies de tractament (una de nanofiltració i tres d'osmosi) que tracten l'aigua de l'aqüífer del riu Besòs i la provinent del Rec Comtal. Aquesta estació de tractament ha permès recuperar la captació de l'aqüífer del delta del riu Besòs, un embassament natural subterrani abandonat el 1995.
Arribats al barri de Vallbona es van poder apreciar dos elements d'interès com el torrent de Tapioles i el Rec Comtal. El primer neix al coll de la Ventosa, passa pel terme municipal de Montcada i Reixac, fa de línia fronterera amb Ciutat Meridiana i penetra per fi a Barcelona. Després de travessar les autopistes i la carretera de Ribes, arriba al Rec Comtal, el qual va a parar a la llera del riu Besòs després de travessar Vallbona. Està dominat per l’aqüeducte que formava part de les conduccions que bastien d’aigua a Barcelona a cavall dels segles XIX i XX (Baix Vallès i Dosrius). Del Rec Comtal se'n parlarà després.
Resseguint el marge esquerra del riu Besòs el grup va entrar dins el terme municipal de Montcada i Reixac fins el conjunt de la Casa de l'Aigua de Montcada, on es va fer una breu visita. El projecte va ser obra de l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. Les obres van començar el 7 d'abril següent amb la perforació d'un primer pou i l'extracció d'aigua per mitjà d'una bomba provisional mentre es feien els altres dos. Els treballs van finalitzar després de poc més d'un any de feina i la inauguració oficial va tenir lloc el 21 de juny de 1879. El resultat va ser el conjunt de la Casa de l'Aigua de Montcada, un recinte enjardinat d'uns 1.000 metres quadrats, ubicat a cavall de les vies del ferrocarril de la companyia MZA i el riu Besòs, que incloïa quatre edificacions d'estil modernista: la casa del Maquinista, la casa dels Pous, la casa de Màquines, i la sala de Control. En l'actualitat la Casa de l'Aigua de Montcada està orientada a interpretar i explicar els sistemes de captació d’aigua per tal de comprendre la importància de la riquesa aqüífera per a la història de Montcada i Reixac. Es desenvolupen tot un seguit d’activitats i esdeveniments per posar en valor el patrimoni hidràulic, essent els principals àmbits temàtics el cicle de l’aigua, la tecnologia de vapor, la sostenibilitat del consum de l’aigua dolça, el Modernisme, i la Revolució Industrial.
Dins de Montcada i Reixac es va visitar també el Reixagó, nom amb el qual es designa la boca mina de Montcada on es produïa la repartició de les aigües entre l'Ajuntament de Barcelona (per abastir les fonts públiques de la ciutat) i els regants del Rec Comtal i propietaris dels molins. És del segle XVIII i el 2013 es va declarar patrimoni d'interès local. De camí cap a Barcelona es va travessar el barri de Can Sant Joan, on en alguns dels carrers encara es conserven les tapes del terra amb la inscripció "Mina". A Barcelona es va entrar pel barri de Vallbona, en el tram del Rec Comtal que ressegueix paral·lel al traçat del ferrocarril. L'origen, aparentment relacionat amb la reconstrucció de l’antic traçat de l’aqüeducte romà del Besòs, s'atribueix al comte Mir (954-966), germà petit del comte Borrell II, d'aquí que també la conducció es conegués com a Rego Mir. De fet no va ser fins a l'any 1076 que aparegué per primera vegada la denominació Rec Comtal (Aqüeductum Comitale). Durant el segle XI la infraestructura va ser també coneguda com a Rego Molinario degut a què al llarg del seu curs s'hi van instal·lar nombrosos molins. A partir del segle XIII el Rec Comtal va permetre l'increment dels conreus, la producció artesana i l'activitat dels molins. A partir del segle XIX el traçat del Rec Comtal va patir diverses modificacions degudes al creixement urbanístic i industrial que obligava a variar lleument el recorregut original. Vallbona és l'únic indret on encara transcorre en superfície, un tram del qual està integrat al parc. Al bari es conserven elements històrics relacionats amb aquesta infraestructura com el Pont de la Vaca, d'origen medieval.
Més avall es va arribar a l'horta "La Ponderosa", la darrera finca agrària de Barcelona, de 7 hectàrees de superfície, regada amb les aigües del rec Comtal. Aquesta finca forma part de l’antiga Quadra de Vallbona, i des de fa poc temps ha deixat de funcionar i es troba afectada per un projecte urbanístic. El nom de "La Ponderosa" es va batejar als anys seixanta del passat segle amb el mateix nom del ranxo dels protagonistes de la sèrie televisiva "Bonanza", emesa entre 1959 i 1973.
Finalment, el grup es va dirigir pel pont que travessa l'avinguda Meridiana fins a l'estació "Torre Baró / Vallbona" de la L11 de metro. Allà es va fer el comiat de la passejada, la qual ha tingut una valoració molt positiva, fet que ha quedat reflectit en els comentaris i puntuacions a través de les xarxes socials d'Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada