L'Arxiu fa una passejada dedicada a les dones de Nou Barris

El passat diumenge dia 17 va tenir lloc la passejada de barri que portava per nom "Dones Barri". Aquesta activitat, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, va estar dirigida per la companya i col·laboradora Montse Argente. En el marc d'un mes que al dia 8 se celebra anualment el Dia de la Dona, es va voler reivindicar l'importantíssim paper que les dones han desenvolupat en les lluites veïnals, les seves aportacions en millorar la qualitat de vida dels barris de Nou Barris, així com donar a conèixer personatges femenins que mereixen un lloc especial dins la memòria històrica no només del districte sinó de Barcelona i Catalunya.

El punt de trobada i de sortida va ser a la plaça de Karl Marx a les 10.00 h. del matí. Des d'allà tothom es va dirigir a la primera parada, al barri de Canyelles, concretament al parc de Josep Maria Serra i Martí, on es va contemplar l'escultura d'una bailaora flamenca, obra de l'escultor Naxo Farreras Casanovas. Allà mateix es va recordar a la figura de Maria Àngeles Rivas Ureña, la primera dona presidenta de l'A.V. Canyelles i presidenta de l'A.V. 9 Barrios, la qual destacà per les seves lluites per la millora del barri, especialment contra l'expropiació de les cases de la Guineueta Vella amb motiu de la construcció del II Cinturó.

La segona parada va ser a la plaça d'Isabel de Villena, a Canyelles. Aquest espai dedicat a una monja valenciana que va destacar per haver estat una important escriptora en llengua catalana al segle XV i haver escrit el primer text en l'esmentada llengua en defensa de les dones. L'espai del barri es va batejar amb aquest nom per compensar la manca de noms d'escriptores, ja que tots són d'escriptors.

Travessant la Via favència la ruta ens va portar fins el barri de la Guineueta. Allà es va aprofitar l'ocasió per explicar un cas de violència masclista ocorregut el 1992 en un supermecat, on el seu propietari i ex-policia Alejandro Marrodán Rubio, va abusar sexualment d'una dependenta de 17 anys d'edat. El cas va ser tant escandalós que diferents vocalies i associacions de dones de Nou Barris van sortir a manifestar-se contra aquella injusticia.

Creuant el passeig de Valldaura es va arribar al parc central de Nou Barris, on es van observar uns elements escultòrics anomenats "Las Peinetas", en veritat palmes (les més baixes) i diapasons (les més altes), obra de l'arquitecta Carme Fiol i Andreu. Aquests elements també es troben a la plaça del Virrei Amat.

Deixant el parc el grup es va dirigir fins a Can Peguera, un barri fundat el 1930 que va destacar per esdevenir el segon indret de major concentració anarcosindical de Catalunya. Allà hi visqué la Lola Iturbe, la dona de Juan Manuel Molina "Juanel", secretari de la FAI i director de la revista Tierra y Libertad, on ella hi escrivia sovint. Una organització feminista i anarquista que allà també hi tingué ressò va ser Mujeres Libres. Pel que fa a l'origen del barri, es va recordar que la propietària de la masia de Can Peguera va ser la Dolors de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, i Gran d'Espanya.

De camí al barri del Turó de la Peira es va fer una aturada al carrer de Rosario Pi, espai que va servir per fer referència a les dones destacades que van residir en l'esmentat barri, com l'escriptora Maria Mercè Marçal (1958-1992) i la militant comunista i pedagoga Ángeles Blanco Brualla (1917-2000). Concretament el nom del carrer, Rosario Pi, està dedicat a la primera cineasta espanyola, de la qual només se'n conserva una pel·lícula, "El gato montés". El carrer, ubicat administrativament al barri del Turó de la Peira, va servir per explicar que, des de l'associació veïnal, es reivindica que un dels nous espais sorgits es dediqui a la figura de Pilar Espuña, dona compromesa amb les classes treballadores, militant de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica, impulsora i presidenta del Grup Dona i Presó de Ca la Dona, i cofundadora de la Vocalia de Dones (juntament amb Quimeta Fumadó) de l'esmentada associació veïnal.

Sortint pel carrer del Doctor Pi i Molist s'arribà a la setena parada de la ruta, al pla de las Madres de la Plaza de Mayo, espai també conegut per haver estat l'indret on va morir assassinat en Facerías. El 1991 la placeta es va batejar amb aquest nom, dedicat a les mares, àvies i familiars de repressaliats i desapareguts durant la dictadura militar a Argentina. Algunes d'aquestes "madres" van venir convidades a Nou Barris en l'acte d'inauguració de la plaça.

Creuant el passeig de Verdum es va fer una parada davant la seu del districte, antic Institut Mental de la Santa Creu. El què resta de l'antic edifici va servir per explicar la importància de les dones en el món laboral, no només al manicomi sinó també en les diverses indústries de Sant Andreu i en les masies, a més del comerç i d'altres àmbits locals i de serveis. Parlem d'una època en què les condicions laborals eren molt dures i pitjor que la dels homes. Concretament del Mental cal recordar que a l'interior s'hi va construir un xalet on hi residí la interna María del Carmen Fernández Calzada y Campos, i a la postguerra va estar reclosa una noia coneguda com a Ada, parella d'un soldat republicà.

Enfilant passeig de Verdum es va fer aturada imprescindible a la plaça de la República, abans plaça de Llucmajor. A més d'explicar-se l'origen del canvi de nom i de la col·locació del Monument a la República, l'estàtua femenina del qual es va fer a partir d'una model de nom Mercè Gallén Ibáñez. La plaça va servir per recordar dues dones, ja desaparegudes, antigues sòcies de l'Arxiu: la Trinidad Gallego (1918-2011) i la Pepita Ferrer (1931-2013). La primera fou una militant comunista i militant del PSUC que, al sortir de la presó, va exercir d'infermera i llevadora. La segona, militant del PSUC, va participar en lluites clandestines i va impulsar moltes millores en quant a reformes urbanístiques i construcció d'equipaments es refereix.

Travessant el passeig de Valldaura el grup es va endinsar per la Via Júlia, important eix on ben a prop es va fundar l'Ateneu Familiar Artístic i Cultural i la primera botiga de queviures de la barriada. També s'hi concentraven els principals serveis i equipaments. La recerca d'hemeroteca ha permès descobrir en una noticia apareguda al diari La Vanguardia el 7 de gener de 1934 un cas de violència domèstica, en què una veïna en defensa pròpia va matar al seu agressor que la maltractava i l'agredia sexualment.

Endinsant-se pel barri de Verdum, l'onzena parada va ser al carrer de Luz Casanovas, on hi ha escola religiosa que va servir per recordar el paper de les dones en les entitats religioses, com les Auxiliars Seglars Diocessanes (les quals van desenvolupar una intensa activitat social envers la classe obrera), les Damas de San Vicente de Paul (que van pagar el consultori del carrer de l'Artesania amb Góngora), i les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu (a l'Institut Mental de la Santa Creu).

Dins el mateix barri es va arribar fins l'indret on abans hi hagueren els antics safareigs. Aquest espai esdevingué un important punt de trobada per a les dones que els feien servir, i que abonaven entre 200 i 300 pessetes de l'època per al seu manteniment. Amb la remodelació d'una part del barri es van enderrocar el 1999.

Sortint novament a la Via Favència es va fer una parada imprescindible davant l'escola Freire. En aquest indret, encara existent, les dones van assolir un important paper ja que van destacar al món de la cultura i la pedagogia. De fet, el centre va néixer a la parròquia de Sant Sebastià de Verdum impulsat per un grup de dones. Dues de les seves fundadores, la Maria Lluïsa Serralta i la Maria Rosa Martínez, són actualment sòcies de l'Arxiu. Alhora es va recordar la figura de la Juana Lobo, una de les primeres mestres per a alumnes adults, una dona que va destacar per les seves innovacions pedagògiques i per la seva capacitat de vincular el veïnat de Nou Barrs amb les entitats culturals dels barris.

I la catorzena i darrera parada va ser a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, a l'Espai Via Favència. I és que una les seccions de l'entitat és l'Arxiu de la Dona, creat el 1989 després d'haver guanyat el segon premi de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona un treball efectuat per les dones del Consell Assessor de l'Arxiu. Recull força documentació, publicacions i fotografies relatives a les dones de Nou Barris, així com història oral i escrita reflectida i conservada en els diferents fons, tant audiovisuals com en format paper.

Acabada la ruta, el públic assistent, una vegada més, va expressar la seva satisfacció tant pel caràcter inèdit de la passejada com per la qualitat de les explicacions. Aquesta activitat ha servit, en definitiva, per donar a conèixer la funció que han tingut les dones, més enllà del seu projecte familiar, en les lluites i reivindicacions en l'espai públic, i el seu paper en el passat històric fins el punt de deixar una empremta femenina i feminista en la història social de Nou Barris.