El passat divendres dia 26 d'abril va tenir lloc la xerrada que portava per títol "Facerias. Mort d'un anarquista, els maquis urbans a Barcelona". L'acte, celebrat a les 19.00 h al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) va comptar amb l'assistència d'unes 30 persones i va anar a càrrec dels companys José Molina (testimoni vivent de l'assassinat del Facerias) i Ricard Vargas (historiador del moviment anarquista).
Prèviament es va projectar un curtmetratge titulat "Muerte de un anarquista. Facerias", dirigit pel mateix José Molina. Després del documental l'autor va explicar que el va fer ara fa pocs anys. L'objectiu era esbrinar què havia passat exactament i quines diferències havien respecte la versió "oficial" de la policia d'aquell desgraciat esdeveniment. En la seva recerca personal, va aconseguir consultar l'expedient policial. Respecte l'assassinat del Facerias, va explicar que fou testimoni vivent del què va passar juntament amb un amic seu, el Julián. Tots dos baixaven pel carrer del Nil fins arribar a la placeta del carrer del Doctor Pi i Molist amb el passeig de Verdum, on ara hi ha la benzinera (actual pla de les Madres de la Plaza de Mayo). En un instant allò es va omplir del soroll d'unes metralladores. Aleshores van veure a un home córrer que, pocs segons després, davant seu, va caure abatut per les bales, ensengrentat i amb un artefacte a les mans. Llavors un home disfressat de paleta també es va apropar i va cridar que en facerias duia una bomba a la ma. Tot era un muntatge. Anys després va contrastar el què va viure en primera persona amb les noticies aparegudes als diaris. També als anys setanta a la fira de llibres vells del carrer de la Diputació, darrera l'edifici de la Universitat, va descobrir el llibre "Facerias. La Guerrilla urbana", escrit per Antonio Téllez i editat a Paris per Ruedo Ibérico el 1974. Aquest treball el va impactar i el va influir ideològicament a l'hora de militar al món de l'anarquisme. En el llibre va descobrir que la versió de la mort del Facerias no coincidia en absolut amb la realitat.
Després el torn de paraula va anar al Ricard Vargas. Entre d'altres coses, va explicar que Facerias actuava molt sobre segur, que prenia moltes precaucions i no se'n fiava de ningú ni de res. A més, cada vegada que havia de tenir una trobada només ho sabien ell i la persona amb qui havia de quedar. Ell creu que la mort d'en Facerias ha estat per culpa d'una traïció i delació. És per això que descarta la versió de què el culpable fos el seu amic Metralla. La seva teoria es basa en el testimoni molt fiable d'una dona guerrillera, l'Esperanza Moreno. Facerias va contactar amb un pagès de Pallejà, un home d'avançada edat que havia participat a la CNT i al qui li havien donat uns diners. Quan Facerias va morir assassinat, abans que ho comuniquessin a qualsevol mitjà de comunicació, aquest pagès ho va dir a l'Esperanza, la qual cosa era molt sospitosa. Altres temes directament relacionats que es van explicar en la xerrada van ser, entre d'altres, qui eren els maquis, quins van ser els moviments de resistència antifranquistes durant la postguerra, les accions en les quals en Facerias va participar activament i l'intent d'atemptat contra Franco amb motiu de la seva primera visita a Barcelona el 1947.
Per saber una mica més sobre el personatge d'en Josep Lluis i Facerias, esmentar que va néixer el 1920 al barri del Poble Sec de Barcelona. Als 16 anys es va afiliar al Sindicat de la Fusta de la CNT i a les joventuts llibertàries del Poble Sec. Quan va esclatar la Guerra Civil es va allistar a la columna Ascaso al front d'Aragó durant la Guerra Civil fins que acabà presoner el 1939. Aquell mateix any, la seva dona i la seva filla de pocs mesos van morir mentre fugien a França degut a les metrallades dels avions del bàndol enemic, la qual cosa va suposar un cop molt fort i que el va marcar decisivament.
Als anys de la postguerra va passar per diversos camps de concentració i de treball a Saragossa, Vitoria i Extremadura fins que, un cop posat en llibertat, el 1946 es va integrar clandestinament en la resistència llibertària com a organitzador de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, participant en el Moviment de Resistència Llibertària i dirigint diversos grups d'acció. Durant els primers anys d'activitat clandestina va compatibilitzar la seva lluita amb una feina de cambrer i caixer al restaurant La Rotonda, al peu del Tibidabo. Facerias es va caracteritzar per ser un home elegant, intel·ligent, audaç i bon estratega que va comptar sempre amb la confiança dels seus companys. Durant la segona meitat dels anys quaranta es va fer popular gràcies als atracaments a bancs, empreses, joieries propietat de militants franquistes i meublés de luxe de la part alta de la ciutat. Els diners d'aquestes accions serviren per mantenir la infraestructura logística de la resistència armada llibertària i ajudar els presos polítics i les seves famílies.
Acabat l'acte els dos ponents van rebre un fort aplaudiment per part del públic assistent, el qual també va participar activament fent preguntes o comentaris. Finalment per cortesia de l'Arxiu tothom va poder gaudir d'un pica-pica i un refrigeri.
Fotos: Josep Maria Babí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada